Josep Puig i Cadafalch va dir el 1919: “No tenim autoritat de govern, però tenim una autoritat moral”. Aquesta cita és una mostra de la vigència del pensament del qui va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1925); diputat provincial al Congrés de Diputats (1913); diputat a les Corts per Solidaritat catalana (1907-1909) i regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1901-1906).

L’actor Sergi Mateu es posa a la pell de l’arquitecte modernista, historiador de l’art i polític mataroní Josep Puig i Cadafalch al nou espectacle “Puig i Cadafalch, un croquis”. Coproduit per la Xarxa de Teatres d’Ateneus (XTAC), la companyia Teatre Obligatori i la Diputació de Barcelona, Marc Rosich dirigeix aquest monòleg teatral amb motiu del 150è aniversari del naixement de Puig i Cadafalch (1867-1956).

L’espectacle estarà de gira aquest 2018 pel circuït de la XTAC, la xarxa de teatres privats més gran de Catalunya amb 37 teatres d’ateneus de 30 poblacions i 14.000 butaques. Les properes funcions estan programades a: Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona (13 de gener); Societat Coral Sentmenatenca (14 de gener) i Ateneu Torrellenc (11 de març).

Sergi Mateu protagonitza “Puig i Cadafalch, un croquis”:

Creus que el pensament de Puig i Cadafalch és vigent?

La meva sorpresa ha estat que des de l’estrena de “Puig i Cadafalch, un croquis”, el 30 de setembre, el dia abans de l’1 d’octubre, posar-me a la pell de Puig i Cadafalch m’ha sembla d’absoluta vigència. Sembla mentida que després d’un segle de la seva presidència a la Mancomunitat de Catalunya, les seves paraules siguin tant actuals. Posa la pell de gallina adonar-se del poc que han canviat les coses. Tenim molta feina a fer encara, però tot i així, el moment que vivim és esperançador.

Què t’està aportant endinsar-te al seu món?

A mi m’enriqueix ficar-me en la mentalitat d’una persona tant polifacètica. Ell considerava la seva obra incompleta, que no ho podia fer tot bé. De fet, a la seva època, alguns el van titllar de voler abarcar massa esferes. Però considero que s’hi posava a fons amb tot allò que es va proposar, malgrat els seus detractors. Cal tenir en compte que era un polític catalanista de dretes i quan va començar la República, el van deixar al marge. Això li va fer mal i a l’espectacle ho transmet. La seva honestedad m’ha apassionat en un moment que brilla per la seva absència. En un inici, el director temia no saber transmetre la part més humana de Puig i Cadafalch i crec que hem aconseguit retratar-la. Arriba l’essència del personatge i això m’enorgulleix professionalment i aporta una perspectiva suggerent a l’espectador en un moment, el que vivim, delicat. Si aporto confort, per a mi ja és vàlid.

“El teatre ha utilitzat sempre la política i els seus paral·lelismes amb la ficció.”

Teatre i política no estan tant lluny?

En absolut. El teatre ha utilitzat sempre la política i els seus paral·lelismes amb la ficció. La política però, és més feixuga; només cal veure els discursos al Parlament i al Congrés. En canvi, el teatre permet més joc i que el missatge arribi d’una manera més precisa a l’espectador.

Estaràs de gira pels teatres d’ateneus de Catalunya aquest 2018. Què et sembla la coordinació de l’obra a la XTAC?

A mi em fa molta il·lusió perquè no havia estat mai en un projecte que em permetés trepitjar tants teatres d’ateneus. Hi ha tot un circuït de teatres d’ateneus a barris i pobles catalans connectats que donen una gran oportunitat a acostar el teatre a un públic força heterogeni. La gira té un llarg recorregut perquè l’escenografia és senzilla i assumible. Entre les funcions, esperem anar a Mataró, ciutat natal del protagonista, i a Lió, on hi ha el centre Ramon Llull i la universitat.

“Els ateneus són espais comunitaris de trobada importants per a la mobilització de veïns i la transformació de barris i municipis”.

Són els ateneus espais de transformació social i política?

Sense cap dubte. He participat en lectures i presentacions en diferents ocasions. Sóc del barri de Sant Gervasi de Barcelona i, per exemple, m’han convidat diverses vegades a participar a activitats al Teatre de Sarrià, del Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, i no les refuso si no és per incompabilitat d’agenda. Ja ho eren fa anys, però a l’actualitat, els ateneus són espais comunitaris de trobada importants per a la mobilització de veïns i la transformació de barris i municipis.