La informació generalitzada que els països europeus reben del continent africà sovint gira al voltant de successos com cops d’estat, revoltes de la població, crisi de fam o, la circumstància més estesa entre els mitjans de comunicació al voltant de les persones refugiades, els trajectes que duen a terme dins la ruta migratòria o naufragis de les pasteres. És important traslladar tots aquests fets a la societat europea, però cal tenir en compte que només és una part de la realitat.

Per capgirar aquesta situació, i canviar l’enfocament de la lent amb la qual mirem aquest continent, neix el Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC). Aquest mes de juny ha iniciat la seva segona edició, la qual tindrà una durada de vuit mesos, fins al desembre. "Considerem que el cinema és una eina fonamental per obrir mirades. En qüestió d'una hora o dues et pot canviar la percepció que puguis tenir d’un fet concret", expressa Sebastián Ruiz-Cabrera, co-coordinador i programador del FICAC.

El festival està organitzat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i l’Associació Cinemàfriques. Torroella de Montgrí, Olot, Banyoles, Torelló, Salt, la Bisbal de l’Empordà, Montcada i Reixac, Castellbisbal, Esplugues de Llobregat, Castelldefels, Vilafranca del Penedès, Valls, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i Cambrils, són les quinze poblacions del territori que acolliran el festival, a través de la projecció dels films als diferents cinemes i espais.

Tres propòsits per assolir

Els objectius principals del festival, a més del trencament d’estereotips i de capgirar les mirades de la societat, rauen en la qualitat artística. "Volem reivindicar d'alguna manera la qualitat dels cinemes africans i les noves mirades narratives més contemporànies", expressa Ruiz-Cabrera. El programador del festival afegeix que volen donar a conèixer què està passant en l'àmbit artístic i cinematogràfic als diversos països del continent.

El tercer objectiu és la reflexió. "Per a nosaltres és bàsic que el públic pugui reflexionar sobre el que consumeix i s’adoni de tota aquesta mirada distorsionada que tenim del continent africà", destaca el co-coordinador del FICAC. El festival es divideix en quatre eixos principals, sobre els quals es despleguen les pel·lícules en cartellera: migracions, colonialisme, feminisme i emergència climàtica. Aquest últim és una nova incorporació de la segona edició.

A més, aquest any s’inclouen vuit noves produccions entre documentals, pel·lícules de ficció i curtmetratges. "En aquesta nova proposta del 2023 tenim les pel·lícules de l'any passat, més les vuit d'aquest any. La idea és que el catàleg no desaparegui i que cada ajuntament, en funció de les seves necessitats, esculli l’eix que els agradaria treballar”, detalla Sebastián Ruiz-Cabrera.

El canvi personal i la importància de conèixer la història

Una mirada positiva cap a la representació de la migració és l’objectiu principal d’aquest primer eix. "Totes les persones que emigren, canvien. Les expressions culturals obren bretxes on entreveure una humanitat unida en la seva diversitat", expressen des de l’organització. Una pel·lícula que destaquen en aquest àmbit és 'Farewell Amor', un film que tracta la reagrupació familiar d’un home amb la seva dona i filla que ocorre després de disset anys sense veure’s.

D'altra banda, l'eix de colonialisme és bàsic i importantíssim, tal com assenyala Ruiz-Cabrera. "L'any passat la proposta va ser específicament centrada a Guinea Equatorial, perquè va ser colònia espanyola", explica. Destaquen dues propostes cinematogràfiques. La primera, 'Manoliño Nguema', sobre la transmissió cultural entre regions. El protagonista, Marcelo Ndong, viatja a Galícia i recorre el món amb el 'Circ dels Nois de Benposta' convertint-se en un apreciat mim. La pel·lícula narra aquesta convergència entre les dues cultures.

La segona recomanació és 'L’escriptor d’un país sense llibreries', la qual parla sobre activisme i pretén fer reflexionar les espectadores i sobre el passat colonial espanyol a Àfrica.

La dona al centre i l'emergència climàtica

L’eix 'feminismes' treballa les històries de dones africanes i reivindica les injustícies que pateixen. "Aquest any incorporem una pel·lícula que aborda molt subtilment la temàtica LGTBI, i és 'Masquerade', una pel·lícula nigeriana preciosa. Són vint minuts de subtileses de la història de dues dones", opina Ruiz-Cabrera. Per altra banda, 'Lingui' tracta l'avortament dins una comunitat musulmana que pensa que no és un acte correcte.

Finalment, en l'eix que fa referència a l'emergència climàtica destaca 'Pumzi', una pel·lícula de ciència-ficció basada en un futur postapocalíptic després d’una guerra mundial provocada per la falta d’aigua. "És una pel·lícula del 2008, però estem a l’any 2023 i encaixa perfectament", diu Sebastián Ruiz-Cabrera.

"Són temàtiques tabú i a més són abordades des de les mirades de directors i directores africanes. Això per a nosaltres és l’important”, explica el co-coordinador del FICAC. Al final, són les artistes les qui expliquen una realitat molt concreta i tots aquests films de denúncia, que no es projecten als països d’origen, acaben tenint reconeixement gràcies al rebombori internacional.