Uns premis Gaudí més paritaris que mai

Aquest passat diumenge 21 de març s’ha celebrat la XIII edició dels Premis Gaudí, la festa del cinema català. Per primer cop, aquest any les candidatures amb nom femení han superat les masculines amb un total del 54% de les nominacions dirigides a dones.

Anna Solà, col·laboradora de l’equip de programació de la Mostra Internacional Films de Dones, remarca que és una demostració de la normalització i un canvi que ja feia temps que feia falta. “Fixa’t que és per primera vegada i estem a l’any 2021. Per una banda, és una motiu de celebració i la demostració de l’evolució d’equilibri de la representació d’homes i dones en el cinema, però d’altra banda, que sigui ara per primera vegada demostra que en l’àmbit educatiu cal mostrar els referents de grans dones al cinema i no només ensenyar autors.”

Marga Almirall, coresponsable de continguts de Drac Màgic, afegeix que aquesta paritat representa per fi una normalitat, però alerta que s’ha de seguir treballant per mantenir-la.

“Si els premis i les nominacions pretenen ser una representació del panorama audiovisual català crec que lo lògic sigui com a mínim la meitat de càrrecs i pel·lícules amb un paper rellevant per a les dones, però s’ha de seguir qüestionant, analitzant i identificant quines són les narratives de les creacions audiovisuals, els seus arguments i les seves formes de representació i producció, perquè la perspectiva feminista estigui inclosa no només de forma quantitativa sinó de forma qualitativa”.

Aquesta edició guanyen les dones

Pel que fa als premis, els més importants es van escriure amb nom de dona, com Pilar Palomero, que va guanyar a la categoria de millor direcció amb la pel·lícula ‘Las niñas’ o Núria Giménez Lorang, que va aconseguir el guardó a millor guió per ‘My Mexican Bretzel’.

També destaquen guardons com el de Daniela Cajías, a millor fotografia per ‘Las niñas’, el de Núria Giménez a millor muntatge per ‘My Mexican Bretzel’ i el d'Amanda Villavieja i Alejandra Molina per millor so a ‘Las niñas’. D’altra banda, cal destacar el gaudí a Candela Peña, per la millor interpretació femenina a ‘La boda de Rosa’ i el gaudí a Verónica Echegui per millor actriu secundària a ‘L’ofrena’.

Pel que fa a la millor pel·lícula, el premi se’l va emportar ‘La vampira de Barcelona’, un llargmetratge inspirat en Enriqueta Martí, més coneguda amb el sobrenom que porta la pel·lícula i que representa una figura femenina molt icònica de la ciutat.

Almirall recorda que s’ha de veure quines narratives es mostren, ja que tenen un paper transcendental a l'imaginari col·lectiu i la cultura. “’Las niñas’ és un exemple molt clar d’una narrativa que fuig de l’heroïcitat normativa, amb un protagonisme femení coral que parla de les petites coses quotidianes. Un altre exemple molt interessant que representa aquest canvi és ‘My Mexican Bretzel’, que fa una construcció de la narrativa a partir d’imatges trobades i un guió”.

Daniela Cajías, per LAS NIÑAS, és la primera dona que guanya un #PremiGaudí a la Millor Fotografia en solitari pic.twitter.com/ZWCXUgZnCD

— Acadèmia del Cinema Català – Premis Gaudí (@academiacinecat) March 21, 2021

Següents passos

Actualment, associacions com Dones Visuals o plataformes i festivals com la Mostra Internacional Film de Dones treballen constantment perquè la dona tingui el paper que es mereix al món audiovisual i el cinema. “Des de la mostra fem aquest caldo de cultiu on no només es dona cabuda a les dones que han dirigit projectes sinó que també hi ha espai per lectures i interpretacions actuals, repassant el trajecte històric del paper de les dones al cinema”, explica Solà.

La col·laboradora del festival alerta que, perquè es mantingui aquesta paritat i la dona segueixi tenint un paper clau al cinema s’han d’afinar molt bé les polítiques de promoció del treball de les dones en aquest àmbit. “Ara és cert que hi ha uns punts i uns criteris de valoració que donen importància als projectes liderats per dones en diferents àmbits del procés, com el guió, la producció o la direcció, on normalment no han tingut tanta presència les dones, però aquests punts han de revisar-se i mantenir-se constantment perquè la paritat sigui efectiva”.

“Així mateix, també necessitem unes polítiques culturals que fomentin més dones als projectes i que els diners es distribueixin d’una manera més equitativa”, afegeix Solà.

D’altra banda, Solà apunta que cal que a les escoles de cinema també s’ensenyin les autores que històricament han obert camí fins al dia d’avui. “Les noies que estudien cinema encara tenen pocs referents on emmirallar-se, aquests referents encara estan molt invisibilitzats en els espais acadèmics, on la història del cinema segueix explicant-se com una història només de grans directors i no com una història on han estat presents les dones i han tingut una importància fonamental i estratègica en l’evolució del llenguatge cinematogràfic”.