Voluntariat per la llengua: apropar i aprendre la llengua i cultura catalanes a través de la conversa

L’Alexandra Pertseva és una dona de nacionalitat russa que viu a Catalunya, concretament a Castelldefels, des de fa un any i mig. Va començar els seus estudis de català a través del Centre de Normalització Lingüística del municipi i, actualment, cursa el Nivell Elemental (B2) a les instal·lacions de Gavà.

Des dels inicis tenia clara la importància de parlar l’idioma del territori on viu i treballa per comunicar-se més fàcilment amb les persones del seu entorn i per copsar la cultura catalana: “Crec que sempre és millor entendre la cultura si parles la llengua del país o del territori on et trobes”, afirma l’Alexandra.

Gràcies a la professora que impartia les seves primeres classes de català, va descobrir el programa Voluntariat per la llengua (VxL), un projecte que pretén facilitar l’aprenentatge i pràctica del català a través de la conversa. És impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística.

L’organització del programa consisteix a crear parelles lingüístiques, amb una voluntària i una aprenenta, amb l’objectiu d’adquirir fluïdesa en la parla i augmentar els coneixements bàsics del català que té l'alumna.

Els beneficis d’aprendre a través de la conversa

Amb el simple fet d’omplir un qüestionari, l’equip de professionals de Voluntariat per la llengua forma una parella lingüística, tenint en compte compatibilitat d’horaris i afinitats, per facilitar l’aprenentatge, la comunicació i la fluïdesa de les sessions.

Gumer del Rey, professor de català i de música jubilat, és voluntari del programa des de l’any 2019, gràcies a dues excompanyes de feina que participaven en el projecte i li van recomanar. Ja ha treballat amb tres alumnes i, actualment, és la parella lingüística de l’Alexandra, amb qui porta treballant des del mes de desembre de 2021, unes sis sessions.

Voluntariat per la llengua ofereix un compromís mínim de participació de deu hores, és a dir, una sessió per setmana durant deu setmanes. A més, arran de la pandèmia hi ha dues modalitats disponibles per dur a terme les sessions: virtuals o presencials.

“Vull continuar aprenent català, per descomptat. M’ajuda moltíssim tenir una conversa llarga en català, em sembla un programa molt interessant”, explica Pertseva. Ella i en Gumer han escollit la modalitat presencial per trobar-se un cop per setmana i practicar la llengua.

Des del Centre de Normalització Lingüística, es proporcionen una sèrie de recursos que poden ser utilitzats a les sessions: quaderns de vocabulari específic (de cuina, botigues, roba…), diferents materials de lectura, textos, articles o notícies per a fer comentaris i, a la pàgina web de Voluntariat per la Llengua, hi ha un ampli ventall de vídeos de diferents temàtiques per a generar conversa i vocabulari en català.

Escenaris quotidians: la millor manera de posar els coneixements en pràctica

En Gumer, però, vetlla per traslladar i aplicar tot l’après a situacions reals. Per exemple, en diverses ocasions al llarg dels anys com a voluntari, ha estructurat algunes sessions portant l’alumne a diferents establiments: farmàcia, fruiteria, botiga de roba i de queviures, per tal que les alumnes aprenguin i conversin en un escenari real. “Òbviament, al principi els costa a les alumnes demanar els productes”, explica el voluntari. En aquestes visites a locals quotidians, també s'aprofita per aprendre vocabulari i curiositats dels productes que s'hi venen.

“A més, al final de cada sessió, parlem amb l’alumna de com encararem la trobada de la setmana següent”, afegeix en Gumer. Explica que sempre procura treballar els temes que més interessen a l’aprenenta (economia, situació d’Espanya i Catalunya, política, tradicions, etc.), i estructura la sessió de la manera més còmoda per l’alumna. En Gumer aprofita per ensenyar tot el material proporcionat, i els hi facilita un exemplar dels quaderns d’aprenentatge, per tal que les alumnes consultin quina temàtica els interessa més aprendre.

El voluntariat com a eina d’integració

L’Alexandra opina que, des del punt de vista de la integració d’una persona estrangera a Catalunya, és interessant el projecte de voluntariat: “Si no fos per aquest programa, no hagués creat amistats aquí a Catalunya”, afegeix Pertseva.

A més, un fet que han destacat tant en Gumer com l’Alexandra és el de la situació de la zona on viuen, Castelldefels i Barcelona, dues poblacions on l’ús del català és més reduït que a altres zones de Catalunya, ja que també és una zona que acull un gran nombre de persones estrangeres i turisme.

“Aleshores, a nivell personal, poder parlar amb la meva llengua és agraït”, afirma en Gumer i l’Alexandra afegeix que “quan em dirigeixo a una persona en català i s’adona que no soc d’aquí, immediatament canvia al castellà i ja no puc practicar”. A més, l’alumna explica que en visites a altres zones de Catalunya, fora del Baix Llobregat i el Barcelonès, sí que ha trobat que el català es parla per un gran nombre d'habitants i necessita dominar-lo.

Per a aquesta parella lingüística, el coneixement de les tradicions, la cultura i les festivitats de Catalunya és un aspecte curiós a treballar. Per una banda, per part del voluntari, per transmetre-ho i difrondre-ho i, per la banda de l’aprenenta, per conèixer el territori i els costums d'on viu. Al final, el programa de Voluntariat per la llengua facilita a persones que tenen coneixements bàsics de català una oportunitat per practicar la conversa i aprendre d’una manera agradable i de la mà d’una persona autòctona l'idioma.