8 accions per reduir la desigualtat social a través de la cultura

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Júlia Hinojo
D'esquerra a dreta, Sònia Gainza, Lluís Cabrera, Francina Alsina, Sònia Fuertes, Joan Subirats i la moderadora Núria Dias. Font: Fundesplai. Font: Fundesplai
D'esquerra a dreta, Sònia Gainza, Lluís Cabrera, Francina Alsina, Sònia Fuertes, Joan Subirats i la moderadora Núria Dias. Font: Fundesplai.

8 accions per reduir la desigualtat social a través de la cultura

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Tercer Sector

Resum: 

Incorporar la pràctica artística diària des de P3 i apropar l’art als col·lectius vulnerables són algunes de les idees que van sorgir a la jornada d'Acord Ciutadà, el 28 de gener al Teatre Lliure de Gràcia.

Representants de diverses entitats socials han posat sobre la taula les accions necessàries per afrontar els reptes socials de la cultura. Acord Ciutadà va organitzar la jornada ‘La cultura: eina de reducció de les desigualtats social’ i dels debats se’n poden extreure vuit propostes per aprofitar el potencial social de la cultura.

  1. Cal que la població tingui una feina digna perquè s’interessi per la cultura

El president de la Fundació Taller de Músics, Lluís Cabrera, ho té clar. Perquè la gent s’interessi per la cultura, primer cal que tinguin feina (i no precària). “Sense un sou i un habitatge digne, és impossible interessar-se per l’art, perquè primer cal tenir cobertes les necessitats bàsiques”, va afirmar el músic.

  1. Fer pràctica artística cada dia a Primària i l’ESO

“Una de les coses que ens diferencia de les escoles dels països nòrdics és que allà fan una hora de pràctica artística cada dia”, va apuntar Cabrera. El president de Taller de Músics lamenta que a les escoles catalanes només es faci una hora de música a la setmana. La seva proposta passa per fixar una hora al dia dedicada a l’art i a la cultura des dels zero anys. “Els infants aprenen quatre i cinc llengües cantant en altres idiomes”, va destacar Cabrera.

  1. Organitzar una comissió amb tots els agents de Barcelona

La promoció de l’art a la ciutat ha d’involucrar molts agents socials. Administracions públiques, associacions, fundacions, cooperatives, plataformes ciutadanes, empreses, escoles, instituts, instal·lacions esportives... Els i les ponents de la jornada van coincidir en la necessitat d’organitzar reunions amb totes les organitzacions implicades per decidir quines mesures aplicar. “Si hi ha lleis que ens impedeixen tirar endavant, haurem de matar aquestes lleis”, va dir Cabrera, en referència a les normatives que no permeten fer més d’una hora de música a la setmana.

  1. Apropar l’art a col·lectius vulnerables

Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, va recordar que la pràctica artística no només s’ha de promoure en infants i joves sinó en tot tipus de col·lectius. Especialment, en aquells més vulnerables. Calen promoure projectes com els de l’associació Apropa Cultura, que organitza classes de teatre per a persones que havien viscut al carrer. “El teatre els ha fet recuperar la dignitat perduda, els fa sentir vius i s’adonen que són capaços de participar en la societat”, va explicar Alsina. Amb el mateix objectiu va néixer el taller obert del Taller de Músics, per a persones amb problemes de drogodependència o que són a la presó.

  1. Lluitar en contra de l’elitisme cultural

Perquè tothom pugui accedir a la cultura, cal acabar amb l’elitisme cultural; és a dir, la diferenciació entre “l’alta cultura” per a persones riques i amb un alt nivell acadèmic, i la “baixa cultura”. Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació i Ciència de l’Ajuntament de Barcelona, considera que totes les cultures haurien de ser legitimades per no deixar al marge ningú. “La cultura no és només anar al Liceu”, va afegir Subirats. Cultura també és el que ha fet Ciutat Esperança, un col·lectiu de Ciutat Meridiana integrada al projecte El Parlante que utilitza l’art com a eina transformadora, des d’una mirada crítica i inclusiva. El videoclip d’aquesta cançó de rap demostra el poder social de la música.

  1. Més enllà de crear equipaments, cal fomentar-ne l’accés

Els equipaments culturals com les biblioteques o els centres cívics són primordials per apropar l’art als barris. “Hi ha més de 900.000 carnets de biblioteca a Barcelona. És una xifra que demostra la importància d’aquests espais”, va remarcar Subirats. Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social, considera que més enllà de construir espais culturals, cal fomentar-ne l’accés, fent partícip a la gent del barri.

  1. Tothom ha de poder veure i fer cultura

Gaudir d’una obra d’art alimenta el sentiment de pertinença a una comunitat. Sònia Gainza, directora d’Apropa Cultura, va ressaltar el paper de la participació en la cultura. “No hem de de regalar les entrades que sobren i que ningú ha volgut comprar a les persones amb vulnerabilitat. A Apropa Cultura, els usuaris venen a seleccionar les obres que s’inclouran després als programes d’activitats de l’associació”, va assenyalar Gainza.

  1. Cal un informe de la salut cultural de Catalunya

De la mateixa manera que es fan estudis de l’esperança de vida dels barris de Barcelona, també s’haurien d’elaborar informes que valoressin la salut cultural del país. “Sabem que de les Corts a Drassanes hi ha una diferència de sis anys d’esperança de vida. Caldria també avaluar l’estat cultural dels barris per poder prendre mesures específiques”, va proposar Subirats.

Afegeix un comentari nou