Xavier Buxeda: "'Un Baltasar de veritat' és una porta d'entrada per participar al teixit associatiu"

La campanya 'Un Baltasar de veritat', que lluita perquè les cavalcades d'arreu de Catalunya no tinguin cap rei ni patge pintat de negre, continua sumant municipis en els quals es deixa enrere el 'blackface', el concepte que s'utilitza per parlar del maquillatge amb el qual es pinta les persones blanques per interpretar persones negres. Parlem amb Xavier Buxeda, de l'entitat Casa Nostra Casa Vostra, qui és l'impulsor d'una campanya amb la qual també ha col·laborat el col·lectiu Tinta Negra. 

Com neix la campanya ‘Baltasar de veritat’?

El meu company de pis, que és del meu poble i ens coneixem des de fa temps, va viure les cavalcades com a persona negra des de petit. Un dia, parlant d'això, vam pensar a fer un vídeo denunciant que el rei Baltasar, molts cops, era pintat. Aprofitant que ell és càmera i editor de vídeo, i jo faig producció d’espectacles, vaig proposar a The Sey Sisters de col·laborar-hi.
 
Què buscàveu amb el vídeo?

Vam veure la necessitat, no només de denunciar el 'blackface', sinó de generar algun tipus d’acció que motivés la integració als pobles en què els col·lectius encara no participaven del teixit associatiu amb la resta de població.
 
Per què és important que el rei Baltasar sigui de veritat?

Per diversos temes. Un d’ells és que els nens i nenes negres creixen sense referents. El fet que el rei Baltasar sigui de veritat fa que, per una vegada, vegin una persona negra en una posició d’admiració, quelcom que no acostuma a passar als mitjans. Molt poques vegades hi ha l'oportunitat de veure una persona negra en una posició d’admiració. 
 
A més, ajuda a la integració.

Exacte, ajuda al fet que aquestes persones tinguin una porta d'entrada per participar al teixit associatiu. Per exemple, en el cas de Reus, va acollir refugiats el juny de 2018 salvats per Open Arms i l'any passat van participar a la carrossa del rei Baltasar. No només es va aconseguir acabar amb el 'blackface', com l'acció racista que és, sinó que també es van ajudar mútuament col·lectius i entitats de la ciutat que encara no s'havien trobat en un mateix espai d'acció.
  
Quants municipis encara pinten el rei Baltasar?

Tenim un mapa al web de Casa Nostra Casa Vostra en què assenyalem quines capitals de comarca tindran la propera cavalcada un Baltasar de veritat. Ara mateix ja només queden 6 capitals comarcals sense un Baltasar de veritat i 24 d’elles ni tan sols pintaran cap patge.

  
El racisme que encara existeix a la societat es veu reflectit en el món de les arts escèniques?

Encara hi ha molt racisme. Els papers que s'acostuma a donar a les persones negres són de migrant, de prostituta, i sempre són personatges molt estereotipats i estigmatitzats.  La poca presència que té el col·lectiu normalment alimenta l’estigma.
  
S'ha avançat en aquest aspecte en els últims anys?

S’ha avançat gràcies al Col·lectiu Tinta Negra. Han fet un treball molt important de difusió i d’intervenció en molts espais on no se’ls havia concedit entrar i tenir veu. Elles mateixes han buscat els recursos perquè el seu discurs es pugui sentir. SI no fos per Tinta Negra s'hagués avançat molt menys.
 
Quines són les perspectives de futur? Hi haurà algun moment en què no siguin necessàries aquestes campanyes?

Crec que aquesta iniciativa avança a un ritme molt ràpid. Hi ha consciència social, en general, que aquest canvi s’ha de produir ja. A la velocitat a la qual avança crec que en poc temps ja no serà necessària. Tot i que seria interessant que la resta de l'Estat treballés també per aquest canvi. El col·lectiu Afrofeminas porta molts anys demanant la fi del 'blackface' a la cavalcada d'Alcoi i no han rebut respostes especialment amables. La societat sencera i tota l'estructura de l’estat necessita treballar molt encara per lluitar contra el racisme.