Ignasi Eiriz: “No entenia com es podien vendre samarretes per tres euros”

Hi ha molta gent que compraria roba sostenible, però no té temps per buscar quines botigues de comerç just existeixen al seu entorn. A Catalunya n’hi ha més de 300, però no acostumen a ser marques conegudes pel públic en general.

L’’app’ gratuïta Ethical Time vol fomentar aquest sector posant en contacte les persones usuàries de l’aplicació amb les botigues de roba que aposten pel treball digne, l’ús de material de proximitat, la producció local o el residu zero, entre d’altres aspectes. L'aplicació té en compte les botigues físiques i també les que únicament venen roba per Internet.

El creador d’Ethical Time és Ignasi Eiriz, un jove de 20 anys que estudia tercer de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

 

Quan li va sorgir la idea de crear aquesta ‘app’?

Fa tres anys em vaig començar a preocupar pel que estava passant en el sector de la moda i vaig començar a investigar. Vaig estudiar el sector durant dos anys. No entenia com es podien vendre samarretes per tres euros. Tenia dues idees: especialitzar-me criticant les multinacionals o intentar mostrar quina és la via alternativa; és a dir, ensenyar on podem anar a comprar. Al final, quan comences a estar conscienciat és això el que vols saber.

 

Ja de més jove comprava a botigues de roba sostenible?

Sí, i la gent del meu voltant em preguntava que per què ho feia. Amb molts acabàvem compartint els mateixos valors i em vaig començar a convertir en una espècie d’assessor entre els meus coneguts. Cada vegada hi havia més gent que em demanava consell. Em deien que també volien comprar roba sostenible, però que no podien fer la investigació que havia fet jo, perquè jo anava a comprar a botigues molt petites difícils de trobar.

 

Existeix una oferta gran en aquest sector a Catalunya?

La majoria de les botigues de roba sostenible de l’Estat espanyol es troben a Catalunya. N’hi ha entre 300 i 400. I en tota Espanya tenim detectades 1.000. Com que amb Ethical Time hem tingut cert impacte mediàtic, hi ha hagut moltes marques que s’han posat en contacte amb nosaltres. Així estem ampliant les bases.

 

A banda de Catalunya, on hi ha més conscienciació?

Al País Basc també tenen moltes marques i estan molt conscienciats. El tercer lloc és Madrid i després es troba Galícia, on s’ha començat a fer una xarxa de moda sostenible interessant.

 

Quins criteris han de complir les marques de roba perquè Ethical Time les consideri sostenibles?

Dels criteris que tenim en compte, com a mínim han de complir amb el que garanteix el treball digne. A més, han de complir amb un segon criteri: ús de materials sostenibles, producció de proximitat, contribució a un projecte social, procés de fabricació vegà, residu zero, economia circular...

 

És difícil poder complir amb tots els requisits, no?

N’hi ha poques que compleixin amb tots, perquè hi ha requisits que són molt extres, com l’ajuda a un projecte social, és a dir, que part del benefici es dona a una entitat sense ànim de lucre. Aquestes marques venen el producte a un preu final més car. A més, cal tenir en compte que el que avui és sostenible demà ja no ho és, perquè va sortint nova informació sobre els efectes dels productes. 

 

Surt car comprar roba sostenible?

No considero que surti tan car, tenint en compte que avui en dia es compra massa roba, en general. És veritat que si te’n vas a les marques més sostenibles, el preu serà més alt, però si compres roba que únicament compleixi amb unes condicions laborals dignes, no és tan car.

 

Creu que ara mateix hi ha poca informació ?

Hi ha molt desconeixement. He participat en taules rodones amb ponents de diferents marques de roba sostenible i el tema sempre és: “On anar a comprar roba sostenible?”. Ni les pròpies marques es coneixen entre elles. Sempre acabes anant a comprar a les mateixes botigues.

 

Ethical Time encara no està al mercat, però la campanya de micromecenatge a través de Verkami ha tingut molt èxit. Quan estarà disponible?

Aquesta setmana ens ha passat una cosa que no podíem preveure amb un proveïdor i hem hagut d’aplaçar el llançament. Preferim no dir una data exacta, però crec que a principis d’any ja estarà en marxa.

 

Les botigues poden afegir-se a la base de dades de l’’app’ de manera gratuïta? On és el negoci?

Sí. Ser dins de l’’app’ és gratuït. Si la marca decideix vendre a través d’Ethical Time, nosaltres fixarem una petita comissió. El que volem fer és trencar amb el que estan fent les grans plataformes actualment, que obliguen els comerços a pagar per només entrar a la base de dades, encara que al final no venguin res.

 

L’aplicació també inclou botigues de roba de segona mà?

No, perquè si no es multiplicaria el nombre de botigues que aplega Ethical Time. Tampoc és el que buscàvem. Una botiga de segona mà és molt més fàcil de trobar, segur que tens una al costat de casa.

 

Què en pensa sobre comprar roba de segona mà?

El que fa és recollir el que està fent malament la indústria de la ‘fast fashion’ i recuperar-ho. Estic totalment a favor de comprar roba de segona mà, tot i que de vegades hi ha algunes trampes.

 

Quines trampes?

Hi ha botigues que diuen que venen roba de segona mà i no és veritat. Les grans multinacionals canvien de temporada molt ràpidament per alimentar l’hàbit de comprar ràpid perquè “o ho compro ara o demà no ho tinc”. Per això hi ha botigues de segona mà que tenen convenis amb multinacionals i reben peces que mai s’han venut.

 

Es vol dedicar a la moda quan acabi la carrera?

He acabat a la indústria de la moda per casualitat. No em vull dedicar a aquesta indústria sempre, tinc molts camps per explorar encara.