Jelen Amador: “Acabes pensant que anar a la universitat et fa menys gitana”

  • Jelen Amador al costat de la seva tesi

    Jelen Amador al costat de la seva tesi - Font: Gencat

  • Jelen Amador, al fons, en una de les trobades de la Drom

    Jelen Amador, al fons, en una de les trobades de la Drom - Font: Associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen

  • Jelen Amador, a la dreta, en una de les reunions de l'associació

    Jelen Amador, a la dreta, en una de les reunions de l'associació - Font: Associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen

  • Jelen Amador impartint una classe sobre cultura gitana a una classe de Primària de l'escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa

    Una classe sobre cultura gitana a l'escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, impartida per Jelen Amador - Font: Comunitat d'Aprenentatge Mare de Déu de Montserrat de Terrassa

  • Membres de l'associació en una de les activitats d'aquest any

    Membres de l'associació en una de les activitats d'aquest any - Font: Associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen

  • El logotip de l'associació Drom Kotar Mestipen

    El logotip de l'associació Drom Kotar Mestipen - Font: Drom Kotar Mestipen

Jelen Amador, estudiant de Doctorat de 27 anys, és membre de l'associació Drom, dedicada a promoure l’accés a la universitat del col·lectiu gitano a través d’activitats com xerrades a instituts. 

Un dia tornant de la universitat, Jelen Amador es va trobar amb una amiga al mercat de la Zona Franca, a Barcelona, on els seus pares tenen una parada. L’amiga li va comentar que una entitat, l'associació de dones gitanes Drom Kotar Mestipen, organitzava trobades de gitanes universitàries a Catalunya. La idea de participar-hi va interessar molt a Amador, que des d’abans de començar la carrera de Dret estava buscant una gitana que hagués arribat a la universitat. No en va trobar cap.

Amador, immediatament, es va unir a l'entitat, el nom de la qual significa "camí de llibertat" en romaní. En el marc del projecte ‘Somiant un futur’, ha començat a fer xerrades a escoles per motivar les adolescents a cursar estudis superiors. Així, va passar de buscar referents a convertir-se'n en un.

Amb la carrera acabada i el premi de l’Institut d’Estudis Catalans Joves Sociòlegs 2016 sota el braç, treballa en una tesi doctoral sobre la transformació de les desigualtats de gènere en el col·lectiu gitano i en l’Església Evangèlica Filadèlfia. El seu somni és ser professora d’universitat i continuar lluitant per trencar els mites que envolten grups minoritaris com el seu.

Estan disminuint els prejudicis cap a la comunitat gitana en els últims anys?

Estem vivint una onada de racisme, la discriminació està en auge i a Europa hi ha moltes evidències que encara segueixen vius els estereotips cap a la comunitat gitana.

Però parlem d’un nou tipus de racisme, del racisme post-modern. Ja no diem que els gitanos són pitjors o millors, sinó que són diferents.

És a dir, ser gitano/a implica no anar a la universitat, així que s’ha de respectar la seva diferència i deixar-los que es quedin treballant al ‘mercadillo’. No fa falta que promovem l’educació de qualitat per a ells, perquè els estaríem robant la seva identitat, els estaríem ‘apayando’.

És una llàstima perquè a cap lloc es diu que ser d'ètnia gitana signifiqui ser una persona analfabeta o no anar a la universitat. Al final, s’acaba atribuint a la identitat ètnica conseqüències de la pobresa i l’exclusió.

Tu t’has topat amb alguna barrera per entrar a la universitat?

A mi mai m’han identificat com a gitana a primera vista, potser per les meves faccions. Molts cops han fet un comentari despectiu cap a la comunitat gitana i quan he reaccionat és quan s’han adonat que ho sóc.

Sí que em vaig sentir sola quan vaig acabar l'ESO. Vivia en dos mons paral·lels mentre feia Batxillerat. Un era a casa, amb la meva família, les meves amigues i l’Església, i l’altre era l’institut. No hi tenia cap amiga gitana, ni cap professor o professora gitano. De fet, mai m’han explicat la història del poble gitano a classe. Fins que no vaig ser ben gran no vaig saber que el col·lectiu gitano havia sigut una de les víctimes de l’extermini nazi.

La solitud et fa dubtar de si el camí que has pres és el correcte. Penses que potser acabarà sent veritat que és un camí que no està fet per a gitanes. A veure si aniré a la universitat i deixaré de ser gitana... Són coses que et preguntes.

I ara que ja ets graduada, quina és la resposta?

Jo sempre dic que no, que ara que he acabat la carrera, em sento més gitana que mai perquè, després de formar-me, puc defensar millor la comunitat.

Quines són les línies bàsiques a seguir per millorar l’educació de les dones gitanes?

Una de les reivindicacions fonamentals és augmentar les expectatives sobre l’alumnat. Que els professors les animin a seguir estudiant. Se’ls ha d’oferir la possibilitat d’anar a la universitat.

A l’institut on estudiava hi havia tres nivells. Al nivell A hi havia l’alumnat que més destacava, qui segurament arribaria a la universitat. Al nivell C hi havia qui mai hi aniria. Tothom donava per fet que no aconseguirien res més enllà del graduat escolar.

No és producte de la casualitat que la majoria de persones gitanes estiguin al nivell C. M’han explicat que hi ha escoles on treuen les nenes de les aules i les posen a pintar o a treballar a l’hort del col·legi.

A través del projecte ‘Somiant un futur’ de la Drom, treballeu per evitar aquesta segregació escolar.

Amb les xerrades sobretot volem lluitar contra la falta de referents, un dels grans problemes de la comunitat gitana. Quan al teu voltant no veus que cap persona hagi anat a la universitat, el teu horitzó de possibilitats es va estrenyent.

La falta de referents, la pobresa i la discriminació acaba desencantant-les i opten per abandonar els estudis.

Aneu a escoles concretes? Us dirigiu només a les estudiants gitanes?

Ens dirigim a estudiants d’ESO i Batxillerat d’escoles amb un alt índex de població gitana. Al maig, per exemple, anirem a l’Institut Montjuïc i també tenim previst visitar escoles de la Zona Franca.

És veritat que estan adreçades sobretot a les dones gitanes, que són les que pateixen una triple discriminació: Per ser dones, gitanes i per no tenir estudis superiors.

Tot i així, les xerrades també volen beneficiar membres d’altres col·lectius minoritaris i vol arribar a la resta d’estudiants. Així visibilitzem una altra imatge de la dona gitana.

Està augmentant el nombre de persones gitanes que accedeixen a la universitat?

Sí, s’estan implantant polítiques. Per exemple, jo sóc professora d’anglès en el curs d’accés a la universitat per a majors de 25 anys, perquè el Pla integral del poble gitano ha impulsat aquest curs especialment per a persones gitanes. Això està bé per canviar la realitat del poble gitano a través de l’educació. 

Afegeix un comentari nou