Les dones cobren un 34% menys de pensió que els homes

Suport Associatiu - Econòmic
Autor/a: 
Dani Gallart
Encara continua existint una bretxa salarial entre les pensions dels homes i les dones. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Encara continua existint una bretxa salarial entre les pensions dels homes i les dones. Font: Unsplash.
El sistema de pensions és un dels pilars bàsics de l'Estat del benestar. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
El sistema de pensions és un dels pilars bàsics de l'Estat del Benestar. Font: Unsplash.
Hi ha sistemes que garanteixen un mínim d'ingressos perquè tota la ciutadania pugui fer-se càrrec, de les despeses essencials. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Hi ha sistemes que garanteixen un mínim d'ingressos perquè tota la ciutadania pugui fer-se càrrec, de les despeses essencials. Font: Unsplash.

Les dones cobren un 34% menys de pensió que els homes

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Associatiu - Econòmic

Resum: 

Davant la problemàtica del sistema de pensions a l’Estat espanyol, la Taula del Tercer Sector ha presentat el nou dossier 'El sistema de pensions a Espanya, les febleses d'un model que urgeix una solució duradora'.

Les pensions de jubilació representen la via d’ingressos més important per a les persones majors de 65 anys i un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar, ja que suposa el manteniment dels drets socials un cop es deixa de treballar.

Les pensions públiques suposen el 72% del total d’ingressos de la gent gran i a les llars on el/la cap de família té més de 70 anys, les pensions suposen fins al 90% del total de la renda.

Aquestes retribucions formen part de la coneguda Seguretat Social. Tal i com es recull a l’article 22 de la Declaració Universal dels Drets Humans, “tota persona, com a membre d’una societat, té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat”.

Una de les problemàtiques d'aquest sistema és la bretxa que continua existint entre les pensions dels homes i les dones. Moltes dones no arriben a rebre l'ajuda per no haver treballat el mínim d'anys que estipula la llei, mentre que la resta, s'enfronten a una pensió un 34% inferior a la dels homes. Aquesta diferència provoca que moltes de les dones majors de 65 anys visquin en situació de pobresa.

La crisi a l’Estat espanyol només ha agreujat aquesta situació econòmica, ja que la pèrdua del treball de moltes persones ha fet que l’únic ingrés de moltes famílies fossin les pensions.

Aquesta situació, juntament amb l’augment de l'esperança de vida, han fet evidents que el sistema de pensions està obsolet i s’han de buscar nous models que replantegin la seva viabilitat.

La Taula del Tercer Sector ha presentat l'informe 'El sistema de pensions a Espanya, les febleses d'un model que urgeix una solució duradora' que fa evidents les problemàtiques del sistema i proposa les possibles solucions per avançar cap a un model que garanteixi l’Estat del Benestar.

Baixada dels ingressos per la precarització i augment de l’esperança de vida

L’informe destaca dos elements clau que han accentuat la feblesa del sistema: la crisi econòmica i l’envelliment progressiu de la població.

Per un costat, l’augment de l’atur, feines a temps parcial, sous baixos i l’augment dels contractes temporals han fet que les arques de la Seguretat Social recaptin cada vegada menys diners.

D’altra banda, cada vegada tenim una població més gran i una quantitat de treballadors insuficients per fer front al pagament de les pensions. La quantitat d’infants i jovent que entraran al mercat laboral en uns anys, no és suficient per fer front a totes les persones que es jubilaran quan comencin a treballar.

I no només augmentarà proporcionalment el nombre de jubilats, sinó que aquests, cada vegada tenen una esperança de vida més elevada i per tant, han de cobrar la jubilació durant més temps.

Taxa de substitució: una retallada de l’import de les pensions

La taxa de substitució representa el percentatge de sou que es manté com a retribució a la pensió.

Fins al 2013, el percentatge de salari que es rebia a partir de la jubilació era de gairebé el 80%. En canvi, a partir del 2016, ja es va situar entorn el 72%. Tot i així, aquest percentatge es situa molt per sobre de la mitjana europea que ronda al voltant del 58% i el 53%.

L’informe alerta que aquesta xifra continuarà baixant, i si no es dona una solució a les febleses del sistema, les persones que es jubilin al 2030 rebran el 60% i les que es jubilin al 2060 el 48’6%.

Desigualtat de gènere

L’informe també adverteix de la desigualtat i la bretxa que existeix entre les pensions dels homes i les dones. Les dones cobren de mitjana un 34% menys de pensió que els homes. Aquesta desigualtat s’atribueix al fet que les dones van treballar menys anys (ja que moltes s’encarregaven dels nens i la llar) i a la vegada tenien feines pitjors amb una retribució inferior.

Fins i tot moltes d’aquestes dones queden fora del sistema de pensions perquè no han cotitzat els 15 anys mínims que calen per accedir a una pensió contributiva. Altres països com Alemanya, tenen el mínim en 5 anys, fet que permet més igualtat a l'hora de retribuir les pensions.

En contrapartida, l’informe assegura que aquesta bretxa s’ha reduït molt durant els darrers anys. Mentre que al 2006 era del 47%, al 2016 va arribar al 22’5%. Aquesta reducció ha estat possible gràcies a la incorporació de la dona al mercat laboral a partir de la dècada dels 80, tot i que l’informe deixa clar que s’han de fer molts canvis per no condemnar les dones grans a la pobresa.

La privatització de les pensions

Un dels altres aspectes que alerta l’informe és el negoci dels plans de pensions privats. Degut a la precarització dels darrers anys del sistema de pensions, són moltes persones les que han optat per un pla de pensions privat.

Aquest fet representa la privatització d’un servei que hauria d’estar únicament en mans de l’Estat del Benestar. Tant la banca com les asseguradores han vist l’oportunitat de negoci que ha generat la feblesa d’aquest sistema i cada vegada ofereixen més serveis en relació als plans de pensions privats.

En tan sols tres anys, l’estalvi mitjà de cada pla de pensions privat ha augmentat un 32%. És a dir, dels 6.519 € per estalviador el 2012, fins als 8.635 € el 2015.

A Catalunya, aquesta privatització és més evident. En tan sols un any, ha pujat de 8.085 € a 9.612 € al 2016, amb un total d’un milió i mig de catalans/es que tenen diners en un fons al qual poden recórrer quan es jubilin.

La Renda garantida de ciutadania com a complement

L’informe també dona a conèixer la renda garantida de ciutadania, un sistema de prestacions per totes aquelles persones que no arriben a un mínim.

Aquesta nova prestació és una iniciativa legislativa popular que garanteix que tota la ciutadania pugui fer-se càrrec, com a mínim, de les despeses essencials per al manteniment propi o de les persones que integren la unitat familiar o de convivència.

L’objectiu d’aquesta prestació és promoure l’autonomia personal i la participació activa en l’entramat social, per evitar situacions de vulnerabilitat i exclusió social.

L’aportació consisteix en unes aportacions econòmiques periòdiques no embargables dividides en una prestació garantida i una altra complementària que ajudi a introduir novament la persona al mercat laboral.

Pot ser beneficiària qualsevol persona que en els darrers sis mesos a la sol·licitud hagi tingut uns ingressos inferiors als 604 € al mes en 12 pagues. La poden rebre persones que no tinguin recursos o bé que no arribin a ingressar els mínims sempre que compleixin un plec de condicions prèviament establertes per la llei i el seu reglament.

Sistemes de pensions arreu del món

L’informe també fa un repàs entre les diferències del sistema de pensions a l’Estat espanyol i la resta del món.

El model espanyol es basa en el fet que els treballadors/es que estan actualment en actiu paguin les pensions dels jubilats, el que es coneix com a model de repartiment. Hi ha altres fórmules com ara el model de capitalització i el model mixt que parteixen de models públicoprivats.

Al model de capitalització individual, les aportacions, en lloc de fer-se a un calaix comú, es fan a la pròpia butxaca. Així cada persona té un compte on es dipositen les seves cotitzacions i aquests diners es capitalitzen i generen una rendibilitat. Per tant, alhora de jubilar-se, cada persona rep el que ha aportat en els seus anys cotitzats més la rendibilitat que ha acumulat durant aquest temps.

El model mixt és el més obert i barreja les aportacions de l’Estat, les de cada persona treballadora i les que fan les empreses. Aquest model inclou més actors socials que la resta i es basa directament en l’individu o l’individu i l’Estat.

Afegeix un comentari nou