SEBA és una associació sense ànim de lucre, dedicada a la instal·lació, manteniment i gestió de sistemes fotovoltaics.

L’associació neix de la necessitat d’assessorar els usuaris dels primers programes d’electrificació rural amb energia solar fotovoltaica aïllada.

SEBA serveix com a referent pels usuaris en temes d’assessorament en estalvi i eficiència energètica, legalització, estat de les tecnologies i subvencions.

Marc Romera, gerent de l’associació, explica el panorama actual de les energies renovables i les solucions contra el malbaratament de l’energia.

Com treballa l’associació per assolir l’objectiu d’energia assequible i no contaminant emmarcat en l’Agenda 2030?

Des de la nostra creació al 1989, treballem a través de la promoció de les energies renovables, especialment fent arribar l’energia fotovoltaica arreu. Arribem a Catalunya, Balears i Aragó, però també hem fet projectes a altres regions del món com Palestina o Equador. L'objectiu és promocionar, divulgar i realitzar infraestructures d’energia renovables i de qualitat ajustades a les necessitats dels socis. Volem que les experiències i iniciatives que fem serveixin com altaveus.

Hi ha algun país que sigui referència mundial a l’hora d’aplicar una energia assequible i no contaminant?

Més que països parlaria de comunitats, ciutats o regions. Califòrnia sempre ha estat un referent. I després en termes d’experiències més locals, països com Bèlgica, Dinamarca i Alemanya també porten a terme projectes molt interessants.

I algun país que hagi de millorar?

L’Estat espanyol. Encara tenim un llarg camí a recórrer perquè sembla que els governs estiguin remant en contra.

Com es pot actuar en l’àmbit local per aconseguir un canvi en termes globals?

Fent d’altaveus, implementant experiències exitoses i que també siguin atractives en termes comercials. Seria interessant que la repercussió i la comunicació dels projectes exitosos s’expliqués també en clau econòmica per entendre que realment aquestes energies renovables són rentables i es poden implementar.

Quines iniciatives es duen a terme des de l’associació per assolir els objectius de l’Agenda 2030?

Som signants del compromís Barcelona pel Clima i membres de Barcelona + Sostenible. Hem fet projectes concrets, com una guia de rehabilitació energètica. El consum energètic més important de les ciutats es dona als habitatges. Si volem reduir l’impacte climàtic hem de fer-los eficients. Des de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), hem treballat propostes municipalistes pels partits polítics per assessorar-los en la línia de treball a les ciutats i pobles i fer-los més sostenibles i sobirans de la seva energia.

Què podem fer perquè els habitatges tinguin una major eficiència energètica?

Rehabilitar-los i aïllar-los millor. La major part del parc d’habitatges té moltes mancances d’aïllament i es consumeix molta energia per climatitzar, tant per aire condicionat com per calefacció. És un tema que en aquest país ens costa posar solució. Qualsevol inversió d’aquest tipus s’entén com despesa innecessària. Enlloc d’això, s’hauria d’explicar i fer entendre que és una inversió amb amortitzacions a llarg termini, però que en habitatges de propietat té tot el sentit del món.

Com es pot donar solució a aquesta problemàtica?

El primer pas és fer una auditoria energètica. A partir d’aquí, sortiran un seguit de mesures. Aïllar l’envoltant de l’habitatge o la substitució d’equips de climatització ineficients o que utilitzen combustibles fòssils en serien un parell d’exemples.

Col·laboreu amb altres entitats?

Formem part dels col·lectius que ja hem comentat i també som membres de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Ara mateix estem començant un projecte de comunitat local d’energia conjuntament amb altres entitats de Barcelona + Sostenible. És un projecte a petita escala. Agafant com a referència un conjunt d’edificis veïns analitzem com han de ser les comunitats de veïns per ser més sostenibles.

Com és la vostra col·laboració amb Palestina?

A partir del 2004, vam tenir l'oportunitat de participar en un projecte de cooperació internacional. Traslladàvem la nostra experiència en el món rural a països en vies de desenvolupament. La tecnologia fotovoltaica dona resposta a la demanda de les comunitats on la xarxa elèctrica convencional no arriba, o inclús pot complementar-la quan el sistema elèctric del país en qüestió és insuficient. Hem fet arribar la llum a zones totalment aïllades com l’àrea C, una zona militaritzada amb un accés més complicat.

En aquest cas, també treballeu a partir de col·laboracions?

Sí. És treball en col·laboració amb entitats que es troben al país de recepció. Històricament hem col·laborat amb Energy Research Center (ERC), a la Universitat de Nablus i a la UAC, pel desenvolupament del món rural a Palestina.

Projectes científics i d’investigació com a via per trobar noves energies o metodologies i així assolir els objectius?

En els últims anys, el rendiment de les plaques fotovoltaiques ha augmentat només un 3%, o sigui gairebé res. O la fotovoltaica no té més recorregut o hem de trobar altres tecnologies més eficients i noves vies de desenvolupament.

Moltes de les dificultats per proveir d’energia renovable i no contaminant són demandades per països de l’Àfrica Subsahariana, ja que més de 1.000 milions de persones d’aquesta regió encara cuinen amb combustibles molt contaminants i tecnologies poc eficients. Teniu alguna iniciativa que fomenti una energia digna per aquestes regions?

Les mateixes que hem utilitzat a Palestina i Equador. Ja fa uns anys que Europa està finançant grans projecte d’electrificació rural. La cooperació que s’està fent amb els països de l'Àfrica Subsahariana són grans projectes que per estructura la nostra associació no pot assumir.

És possible aconseguir el repte pel 2030?

Tècnicament sí, a la pràctica calen recursos econòmics i polítiques dels governs dels països de l’Àfrica Subsahariana per incentivar les inversions. Hi ha projectes pilot on s’impulsa l’electrificació amb energies renovables. Costa que se’ls facin seus, però això no vol dir que no es puguin fer. Si hi ha voluntat política de fer arribar l’energia a les zones aïllades és possible aconseguir-ho, ja que en termes econòmics, és molt rentable. És una qüestió de política més que econòmica.

L’energia fotovoltaica està supeditada a una regulació amb condicions administratives, tècniques i econòmiques que dificulten la seva aplicació per autoconsum. A què es degut?

Des de fa poc, tenim un marc normatiu que dona l’opció que es puguin fer instal·lacions fotovoltaiques per consum propi, compartint-ne l’energia produïda amb els veïns i compensant els excedents amb la distribuïdora, i ho hem de celebrar. Però malgrat tot, seguim a la cua del món en la promoció de l’energia fotovoltaica. La normativa segueix avantposant els beneficis privats de les companyies elèctriques als interessos de la ciutadania i als compromisos internacionals per aturar el canvi climàtic.

Ens podries fer un desglossament del que paguem a una factura de la llum?

En un habitatge tipus, del que paguem a la factura només un 30% és per l’electricitat consumida. L’altra 30% són els costos del sistema elèctric i la resta és per la potència contractada. Aquest darrer factor és important perquè a moltes llars la potència contractada és superior a la necessària, i s’estan pagant uns euros de més innecessàriament. Si volem fomentar l’eficiència energètica per tal de reduir la demanda elèctrica i reduir el nostre impacte en el planeta hauríem de fer pagar més a qui consumeix més energia.

Què fa falta perquè canviï la situació i es doni una oportunitat a l’energia fotovoltaica?

S’ha de fer com fan la resta de països del món: compensar els excedents de l’energia fotovoltaica que produïm cadascú de nosaltres a casa nostra, amb l’energia que consumim de la xarxa. Si al final de l’any la nostra instal·lació fotovoltaica ha generat els mateixos kWh que els que hem consumit, com a mínim el concepte d’energia de la factura de la llum hauria de tendir a zero. Si fem això, les instal·lacions fotovoltaiques domèstiques seran més fàcilment amortitzables.

Podries exemplificar amb xifres la situació actual?

A dia d’avui, la normativa preveu que per cada kWh que tu consumeixes de la xarxa de distribució, n’has d’injectar 3 kWh de fotovoltaica per no haver de pagar aquell kWh de la xarxa. La companyia elèctrica farà servir aquests 3 kWh fotovoltaics que tu has abocat a la xarxa per vendre’ls al teu veí, 3 vegades més car, sense haver mogut un dit. Si som capaços de fer entendre això a la ciutadania, seria sorprenent que no sortíssim tots al carrer a denunciar-ho.

Com es plateja el futur de la energia fotovoltaica?

El futur immediat és reduir la nostra demanda energètica, incrementant l’eficiència i no malbaratar energia. El consum energètic a l’Estat espanyol és 2,4 vegades l’energia que el nostre planeta pot generar. Hem de reduir la demanda energètica. El segon punt important és cobrir la demanda amb energia fotovoltaica i d’altres sistemes d’energies renovables. En termes de transport, el vehicle elèctric no és la solució, sinó el vehicle compartit i el transport públic. En l’àmbit local, la promoció de l’eficiència energètica i l’energia fotovoltaica va pel bon camí.

I respecte altres energies renovables?

On no hi hagi contaminació atmosfèrica, la biomassa és una bona alternativa. L’energia solar-tèrmica és una tecnologia que ha de baixar costos. Té una eficiència i rendiment elevadíssim que necessita un impuls de l’administració, sempre acompanyada d'una formació de l'usuari. Catalunya té un problema amb l’energia eòlica. Té uns parcs eòlics molt minsos, amb un pla eòlic parat des de fa temps. Un dels motius és la forta pressió dels sectors ecologistes. Cal un Parc Nacional acceptat per totes les parts i posar-lo en marxa ja mateix.