Maritza Buitrago: “Necessitem que la gent faci del seu estalvi una acció poderosa de canvi”
Comparteix
Repassem els 30 anys de Coop57, cooperativa de finances ètiques nascuda d’una lluita obrera i convertida avui en un instrument clau per finançar projectes transformadors de l’economia social i solidària.
Coop57 va néixer fa trenta anys arran de la lluita de les treballadores de l’editorial Bruguera, que van decidir transformar part de la seva indemnització en una eina col·lectiva per donar suport a projectes cooperatius i d’autogestió.
Tres dècades després, la cooperativa s’ha expandit per diversos territoris de l’Estat i s’ha consolidat com una referència en finances ètiques, amb milers de sòcies col·laboradores i centenars de projectes finançats cada any.
Des de Xarxanet, hem parlat amb Maritza Buitrago, treballadora social i membre de l’àrea política de Coop57, per saber com ha evolucionat la cooperativa, quins criteris segueix per finançar projectes transformadors i quins reptes afronta per continuar enfortint l’economia social i solidària.
Com i en quin context va néixer Coop57 fa trenta anys?
Coop57 neix d’una lluita obrera vinculada al tancament de l’editorial Bruguera. Tres anys després del tancament, més de seixanta treballadores van guanyar una reclamació judicial pels salaris impagats i van decidir destinar una part de la indemnització a crear una 'caixa de resistència'.
En un context de desindustrialització i precarització, van apostar per autoorganitzar la seva força de treball i donar suport a iniciatives cooperatives. D’aquella lluita obrera va néixer el que avui és Coop57.
Com s’ha transformat Coop57 fins arribar a l’actualitat?
Tot i ser una cooperativa catalana, Coop57 ha viscut un desplegament territorial important. A partir del 2005, territoris com Aragó, Madrid, Andalusia, Galícia, País Basc i Astúries van crear les seves pròpies seccions.
El creixement de l’economia social i solidària ha anat de la mà del creixement de Coop57. Si al principi es feien dos o tres préstecs l’any, avui en fem més de 360 anuals. Actualment tenim 5.602 sòcies col·laboradores i més de 1.300 entitats sòcies de serveis.
Què diferencia Coop57 d’un banc tradicional?
Coop57 és una cooperativa de finances ètiques. Captem estalvi popular i el transformem en préstecs per a projectes col·lectius que treballen en clau de transformació social. No financem iniciatives individuals ni projectes que no estiguin legalment constituïts dins l’economia social i solidària.
La diferència clau és que no busquem maximitzar beneficis, sinó posar criteris socials al centre. Treballem amb proximitat, confiança i un filtre social que avalua valors com la mirada feminista, antiracista, ecosocial, la relació amb el territori o la forquilla salarial.
Quins criteris seguiu per decidir si financeu un projecte?
Les entitats han de ser col·lectives i formar part de l’economia social i solidària. La nostra comissió social visita cada projecte i avalua aspectes com la seva aportació transformadora, la gestió democràtica, la relació amb el territori, la distribució dels excedents o la mirada feminista i ecosocial.
Si comparteixen els nostres valors, passen a ser sòcies de serveis i poden sol·licitar un préstec. L’ADN de Coop57 és aquesta mirada social, i el cor és l’estalvi de les sòcies col·laboradores. Sense aquestes dues potes, la cooperativa no seria el que és.
Ens pots donar exemples de projectes que heu finançat?
Hem finançat projectes molt diversos: l’Ateneu Popular del Raval, cooperatives d’habitatge com La Borda, projectes de transició energètica i iniciatives de cultura cooperativa com Paral·lel 62 o La Ciutat Invisible.
Aquests exemples mostren que Coop57 dona resposta a un ventall molt ampli d’iniciatives que posen la vida al centre i demostren que una altra economia no només és possible, sinó que ja existeix.
Quins reptes de futur teniu com a cooperativa de finances ètiques?
El repte principal és continuar donant respostes adaptades a les necessitats creixents de l’economia social i solidària. Per això necessitem ampliar la base social: més persones que estalviïn i que entenguin que el seu estalvi pot ser una eina poderosa de canvi.
També hem d’arribar a públics nous, especialment joves, i garantir el relleu generacional. Els projectes que arriben —comunitats energètiques, habitatge cooperatiu, cultura cooperativa— són cada vegada més complexos i necessiten una estructura financera forta.
Afegeix un nou comentari