Tere Moreno: “És imprescindible buscar recursos allà on sigui per continuar oferint un servei de qualitat”

L’Associació Jeroni de Moragas, és una entitat creada per un grup de famílies amb infants amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. L’objectiu de l’entitat és la integració de les persones amb discapacitat.

Quina és la missió de la vostra entitat?

L'Associació Jeroni de Moragas treballa per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) amb una funció primordial:

• Promoure, crear i gestionar els centres, serveis i suports que siguin necessaris per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb DID amb eficiència i qualitat.
• Defensar els drets, la dignitat i igualtat d'oportunitats de les persones amb DID.
• Orientar i formar als professionals per tal d'aconseguir la finalitat essencial que és l'atenció i/o el desenvolupament integral de les persones amb DID.
• Orientar, formar i informar a les famílies, tutors, per tal de promoure un estil de vida el més normalitzat possible i aconseguir la plena integració a la societat de les persones amb DID.

L'Associació basa la seva actuació amb els següents principis:

• Respecte
• Professionalitat
• Responsabilitat
• Qualitat
• Compromís
• Transparència.

Quina és la realitat que tenim a la comarca?

Si et refereixes a la realitat socioeconòmica, és bastant dura, per què malgrat ser una de les comarques amb la renda per càpita més alta de Catalunya, tots sabem que ho és per la nuclear, però res més lluny de la realitat. El que sabem de cert, és que és una comarca en constant regressió i amb una acusada manca de recursos tant econòmics com socials.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat? 

Dos, i el paper que juguen és prou important, ja que són un referent per a les persones usuàries, i un suport molt valuós pels professionals.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Per una qüestió social, de solidaritat amb la nostra causa. És una qüestió de valors personals, hi ha persones que empatitzen més que unes altres i es belluguen per principis. Des del 2008, es va encetar una campanya de solidarització i sensibilització cap a la nostra entitat, ja que teníem problemes econòmics que posaven en perill el bon funcionament del servei, des d'ençà a ara, les mostres de solidaritat cap a la nostra entitat han estat una peça clau per aconseguir el nostre objectiu: oferir i treballar per aconseguir un servei d'excel·lència.

Quina creieu que serà la vostra realitat d'aquí a 10 anys?

Espero i tinc l'esperança que les coses canviaran i canviaran per a bé, si no fos així, se'm faria molt difícil continuar al capdavant d'aquesta entitat, ja que desgasta molt en l'àmbit emocional. És, una lluita continua, buscant recursos per tirar endavant. Des del 2010 que els mòduls de subvenció que paga la Generalitat estan congelats. Tothom sap el que ha pujat el nivell de vida durant aquests últims sis anys, pel que la diferència entre el que es gasta i el que s'ingressa és cada vegada més gran, és per això que és imprescindible buscar recursos allà on sigui per continuar oferint un servei de qualitat per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb DID i la de les seves famílies.

Quin ha estat per a tu el moment de més passió a l'entitat?

Molts moments, se'm fa difícil triar-ne un, aquesta feina és passional tota ella. Un podria ser quan la gent va respondre tan bé a la crida solidària, un altre, quan els pares van acudir, tots els que van poder, a ajudar-nos a fer una feina que havíem d'entregar i sense la seva ajuda no hagués estat possible. Altres: quan alguna persona usuària aconsegueix una fita que es proposa, quan les aconseguim els professionals també, quan ens premien per algun projecte que estem desenvolupant, quan un pare o una mare o familiar ens reconeix la tasca que portem a terme amb el seu familiar, quan vam inaugurar la nova llar i el reconeixement per part de l'administració. Com d'altres professionals i altres entitats, alaven la teva feina, quan alguna persona usuària et diu que t'estima i que som la seva segona família o reconeix que la intervenció que fan els professionals és determinant per desenvolupar el seu projecte de vida, etc.