Presentada una proposta de codi ètic per a la internacionalització de les empreses catalanes

  • Antoni Pigrau, coordinador del grup de recerca que ha escrit el codi. Font: URV

    Antoni Pigrau, coordinador del grup de recerca que ha escrit el codi. Font: URV

  • Pigrau, a la dreta, en una taula rodona organitzada per l'ICIP. Font: ICIP

    Pigrau, a la dreta, en una taula rodona organitzada per l'ICIP. Font: ICIP

  • Antoni Pigrau també és el director del programa "Conflictes armats: dret i justícia" de l'ICIP. Font: URV

    Antoni Pigrau també és el director del programa "Conflictes armats: dret i justícia" de l'ICIP. Font: URV

  • El conseller Raül Romeva al Parlament, durant la jornada "Empreses i Drets Humans". Font: Generalitat

    El conseller Raül Romeva al Parlament, durant la jornada "Empreses i Drets Humans". Font: Generalitat

L'investigador Antoni Pigrau, de la Universitat Rovira i Virgili, ha liderat l'elaboració del document, peça clau en l'estratègia que el Govern català emprendrà el juliol per garantir el compliment dels drets humans des de les empreses. 

El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va assegurar al Parlament aquest 17 de febrer, en el marc de jornada “Empreses i Drets Humans”, que el mes de juliol es definirà l’estratègia per promoure la política responsable de les empreses catalanes internacionals –tant d’aquelles amb seu a l’estranger com de les que no en tenen però venen productes fora del país.

Per posar en marxa l’estratègia, s’estudiarà l’aplicació del “Codi ètic de respecte dels drets humans i de la igualtat de gènere per a la internacionalització responsable de les empreses catalanes”.

Aquesta proposta de guia l'ha elaborat el grup de recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, amb Antoni Pigrau al capdavant. Pigrau també és el director del programa "Conflictes armats: dret i justícia" de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

El codi, que planteja una hipotètica prova pilot del desplegament del codi a Colòmbia, es dirigeix a les 3.000 empreses catalanes que actuen a l’estranger a través d’unes 7.000 filials, a les prop de 15.000 que exporten però no tenen oficina fora, i a les 15.000 més que només importen.

Aquest estiu es decidirà com implantar el codi ètic i com crear un centre d’estudi i avaluació sobre els impactes de les empreses catalanes amb inversions a l’exterior. Li sembla un termini adequat?

El compromís expressat pel conseller és una notícia molt positiva, així com la seva voluntat de fer un procés obert a la participació de tots els sectors interessats. També crec que és molt adient que sigui el Departament d’Afers Exteriors el que lideri aquest procés.

El termini de juliol és realment curt si tenim en compte la complexitat de la tasca a dur a terme, però pot ser suficient per fer un marc general de l’estratègia que n’articuli les peces fonamentals. Definir el detall i posar en marxa les eines necessàries segur que necessitarà més temps.

Existeix un codi ètic semblant a l’Estat?

Ni a Catalunya, ni a l’Estat, ni a nivell internacional. Sí que hi ha codis ètics elaborats des d’algunes empreses, però en l’àmbit públic no hi ha cap precedent. Aquests codis privats les empreses els compleixen si volen, no tenen cap obligació perquè no estan regulats pel Govern.

Les multinacionals catalanes ja es poden adherir al codi?

No, aquesta proposta és un encàrrec de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i el govern discutirà properament com aplicar-lo, establirà com fer la inscripció i quines serien les conseqüències en cas d’incompliment.

El codi encara no està en funcionament. Hi ha molta feina abans de posar-ho en marxa.

Quins són els drets que més freqüentment vulneren les empreses catalanes internacionals?

La guia no inclou l’anàlisi de les vulneracions que cometen les empreses, sinó que proposa mesures i eines per complir amb els drets humans des de la responsabilitat empresarial.

Si busques exemples d’empreses catalanes que podrien estar involucrades en situacions de vulneració de drets humans, un cas és el de Terminals de Contenidors de Barcelona, filial de l’empresa catalana Grup TCB. Ha estat citada per donar explicacions per un escàndol de pagaments de suborns a Buenaventura, a Colòmbia.

En quins sectors normalment treballen les empreses implicades en vulneracions de drets humans?

Les empreses que tenen més problemes amb vulneracions de drets humans al món són les que actuen en zones en conflicte, amb crisis polítiques greus, dictadures o guerres.

El sector més perjudicial és el de les indústries extractives, de petroli, gas, de canvi d’usos de boscos a conreus per a l'oli de palma...

Un dels avantatges de complir amb el codi, segons el mateix document, és que redueix costos i riscos a l’empresa. Moltes empreses, però, vulneren els drets humans precisament per estalviar en sous i impostos en països amb lleis laborals molt laxes.

Complir amb el codi és una inversió en seguretat. El fet de no prendre mesures preventives pot fer que, per imprudència o desconeixement, les empreses es trobin amb imprevistos que comportin vulneracions de drets humans. Això pot suposar un cost a la reputació de l’empresa, a banda del que suposen econòmicament les multes.

Un altre fet positiu de la responsabilitat empresarial és que es dona un imatge de compromís amb la societat, fet que fa més competitiva l’empresa a l’hora d’aconseguir contractes públics, per exemple.

 

Informacions relacionades:

Les ONG catalanes defensen els drets humans davant la globalització.

Afegeix un comentari nou