Xavier Casanovas: “Espanya recapta uns 8 punts menys d’impostos que la mitjana de la UE”

Xavier Casanovas és el director de Cristianisme i Justícia-Fundació Lluís Espinal i portaveu de la Plataforma per una fiscalitat justa. Considera que la fiscalitat juta és una de les eines bàsiques per lluitar contra la pobresa i l’exclusió. Critica la manca de voluntat política per canviar el model fiscal actual.

La fiscalitat justa com a eina per lluitar contra la pobresa i l’exclusió. Quin és el principal error del model fiscal actual?

El problema del model fiscal és que no compleix amb els principis d’equitat i justícia. Les persones amb igualtat de rendes i riquesa haurien d’estar pagant el mateix, i a major riquesa, s’hauria de tributar més.

Constitucionalment, els impostos han de ser progressius i equitatius.

Sí, però el conjunt d’impostos acaba fent que els trams més baixos de renda tinguin una pressió fiscal molt alta, pel pes que tenen impostos com l’IVA, que tothom el paga per igual sense tenir en compte la renda de cadascú. S’ha de tenir present que les persones amb rendes més baixes destinen gran part de la seva renda al consum. Altres contradiccions amb el que estableix la Constitució és el fet que els beneficis fiscals es donin a la gent que té més possibilitats econòmiques.

Cal una revisió urgent del model fiscal?

Fa molts anys que denunciem les iniquitats que es donen al sistema. Per exemple, les rendes de capital tributen amb un tipus màxim de 23% i les de treball amb un del 45%. Per tant, si hi ha algú que té una renda igual que la meva, però la seva renda no ve pel seu treball sinó per les seves inversions, ell pagarà menys impostos que jo.

Abans parlaves dels beneficis fiscals. Podries aprofundir-hi?

En el cas de l’IRPF, més de 7.000 milions d’euros s’escapen per la via dels beneficis fiscals i moltes vegades no estan justificats. S’hauria de veure si responen a un interès públic, sobretot els beneficis fiscals que estan vinculats als plans de pensió, que es l’opció escollida majoritàriament per la gent de rendes més altes. Els diners que deixa de recaptar la nostra hisenda pública estan justificats?

Se’n parla prou de les desigualtats que provoca l’actual sistema fiscal?

El tema fiscal no està a l’agenda política ni mediàtica. No ens preocupa com a societat. Només ens preocupen els impostos si ens toquen la butxaca. Normalment es veu bé una rebaixa d’impostos, quan el que necessitem és una reflexió completa del model. Tenim poca formació com a ciutadans sobre impostos.

Per a gran part de la societat, pagar impostos és una càrrega i no una inversió. A qui culpes d’aquesta actitud generalitzada?

A la falta de formació. Ningú es pregunta pels impostos fins que no rep la primera nòmina. Cal conscienciar-nos-en molt abans. A part, també culpo a la utilització partidista de la fiscalitat. Els governants prometen que rebaixaran impostos quan fan campanya electoral. Un cop hi arriben no només no els abaixen sinó que els apugen, i just abans de les eleccions, els baixen.

També hi ha la percepció que la ciutadania paga impostos sense veure’n la suficient recompensa. 

Un altre element és que la gent diu que paga massa pel que rep. Al CIS la gent assegura que estaria disposada a pagar mes si la inversió revertís en una millora dels serveis públics. El problema és que la corrupció comporta un impacte molt negatiu sobre les nostres polítiques públiques.

Cal que ens assemblem més als països del nord d’Europa?

Cal entendre que perquè nosaltres puguem tenir una servei públic gratuït hem de tenir  una model fiscal just. Un dels elements de diagnòstic més clars es que Espanya recapta entre 7 i 8 punts menys impostos que la mitjana de la UE. Això indica que estem lluny de països com França o Alemanya.

Veus probable que a curt o mitjà termini s’aprovi alguna de les mesures que proposeu des de la Plataforma?

El fet que no s’hagin aprovat pressupostos els darrers anys fa que estigui tot molt paralitzat. En el cas de l’Impost de Societats no s’estan fent les modificacions necessàries per evitar la sangria d’aquest impost, la recaptació de la qual ha caigut en picat. La dinàmica de recentralització també dificulta l’autonomia dels municipis per actuar.

No ets molt optimista.

Hi ha moltes dificultats clares, però la ciutadania ha de continuar proposant i insistint. Un exemple molt clar és l’última llei sobre el canvi climàtic, que el Tribunal Constitucional ha declarat nul·la. La llei preveia impostos mediambientals, però ja no serà possible. La situació d’enrocament polític dificulta que es puguin tirar endavant certes mesures.