La fiscalitat de les entitats religioses (II)

  • Imatge de l'interior d'una església

    Imatge de l'interior d'una església

  • Logo de l'Agència Tributària

    Logo de l'Agència Tributària

  • Sinagoga. Imatge de friutbildning a flickr

    Sinagoga. Imatge de friutbildning a flickr

Enllaços relacionats

En el recurs anterior s'ha pogut comprovar que les entitats religioses, com a entitats no lucratives, poden gaudir de determinats beneficis i incentius fiscals

En aquesta segona part s'analitzarà quins poden ser aquests beneficis pel que fa a cadascun dels tributs locals més habituals, i les característiques de deducció en les aportacions rebudes per les entitats d'aquest caire.

Els principals impostos locals són l'Impost sobre béns immobles (IBI), l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) i l'impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com plusvàlua. També tenen aquesta consideració les taxes i els preus públics.

Tots ells tenen un tractament especial per a les entitats religioses si aquestes gaudeixen del règim fiscal de la llei 49/2002, en els termes que s'indiquen a l'apartat anterior d'aquest recurs.

  1. Impost sobre béns immobles (IBI)
  2. Impost d'activitats econòmiques (IAE)
  3. Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua)
  4. Deduïbilitat de les donacions efectuades a les entitats religioses
  5. Règim documental de les deduccions per donacions

1. Impost sobre béns immobles (IBI)

Estaran exempts de tributar per l'IBI tots els béns immobles propietat de l'Esglèsia Catòlica en els termes previstos a l'article IV de l'acord per assumptes econòmics amb la Santa Seu, és a dir:

  • els temples i capelles dedicades al culte o a l'activitat pastoral.
  • les residències de Bisbes, canonges i altres sacerdots.
  • els locals destinats a oficines de la Curia diocesana i de les parròquies.
  • els seminaris destinats a la formació dels clergues, diocesans i religiosos.
  • les Universitats eclesiàstiques quan aquestes imparteixin ensenyaments propis de les disciplines eclesiàstiques.
  • els edificis destinats primordialment a cases o convents de les Ordres, Congregacions religioses i Instituts de vida consagrada.


Per poder aplicar aquesta exempció, les entitats indicades a l'article IV de l'acord no hauran de fer cap comunicació a l'ens local, i es podrà aplicar de forma automàtica.

Per a la resta d'entitats religioses no incloses a l'article IV i que hagin optat pel règim fiscal de la Llei 49/2002, estan exempts d'IBI els immobles dels quals siguin titulars, amb excepció dels immobles afectes a explotacions econòmiques no exemptes de l'Impost de Societats.  

Aquesta exempció no s'estén als immobles arrendats ja que no es considera que aquest arrendament constitueixi una activitat relacionada directament amb les finalitats de l'entitat.

Per poder aplicar l'exempció caldrà que l'entitat comuniqui a l'Ajuntament corresponent que ha exercit l'opcíó per aquest règim fiscal  i, en el mateix escrit, sol·licitar l'exempció d'aquest tribut.

▲ Tornar a l'índex

2. Impost d'activitats econòmiques (IAE)

Aquest impost grava les activitats econòmiques, i és obligatori per a les entitats que efectuin aquest tipus d'activitat, entesa com l'ordenació de compte propi de mitjans materials o recursos humans, amb la finalitat d'intervenir en la producció i/o distribució de béns i/o serveis.

Les entitats religioses tenen dues possibilitats d'estar exemptes de tributar en l'IAE.

  1. En virtut de la Llei d'Hisendes Locals, si l'entitat es dedica a activitats d'ensenyament, d'assistència i acció social o de caràcter cièntífic, entre d'altres, pot demanar l'exempció. A més, les entitats que estiguin en els dos primers anys d'activitat o que, un cop passat aquest termini, no arribin a facturar per la seva activitat econòmica més d'un milió d'euros, estaran exemptes sense necessitat de tramitar cap sol·licitud.
  2. La segona possibilitat afecta les entitats que s'emparin en el règim fiscal del mecenatge (Llei 49/2002). En aquest règim, estaran exemptes les entitats que tinguin com a activitat econòmica alguna de les indicades a l'article 7 de la Llei. En aquest cas, tampoc és necessari tramitar cap sol·licitud.


En qualsevol dels casos, i encara que resultin exemptes del tribut, les entitats hauran de tramitar l'alta en el Cens de l'IAE, en el termini de 10 dies hàbils abans de l'inici de l'activitat, mitjançant la presentació a l'Agència Tributària d'una declaració censal, model 036.

En cas que es produeixin variacions o baixes en l'activitat, caldrà comunicar-les a l'Agència Tributària mitjançant el mateix model, en el termini d'un mes a partir del moment de la variació o baixa.  

▲ Tornar a l'índex

3. Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua)

Aquest impost està directament relacionat amb l'adquisició d'un immoble. La base imposable és qualsevol increment de valor que es pugui donar en els terrenys de naturalesa urbana, i que es posi de manifest com a conseqüència d'una transmissió a títol lucratiu o onerós de la propietats d'aquests, amb algunes excepcions.

  • Si la transmissió és a títol lucratiu (gratuit) el subjecte passiu és l'adquirent del terreny.
  • Si es transmet a títol onerós (pagant) el subjecte passiu és el transmetent del terreny.


Les entitats religioses poden trobar-se en qualsevol dels dos casos.

De la mateixa manera que en els anteriors tributs locals tractats, hi ha dues possibilitats d'exempció.

  • La primera, regulada a la Llei d'Hisendes Locals, estableix que estaran exemptes les institucions que tinguin la qualitat de benèfiques o benèfico-docents, a més de les entitats a favor de les quals s'hagi reconegut l'exempció en Tractats o Convenis Internacionals, com és el cas de les entitats religioses catòliques de l'article IV, però únicament pels immobles que estan exempts d'IBI mencionats al punt corresponent a aquest impost.
  • En canvi, les entitats que estiguin sota el règim fiscal de la Llei 49/2002 podran aplicar l'exempció que determina aquesta, i que serà d'aplicació només quan el subjecte passiu de l'impost sigui l'entitat acollida a aquest règim, i no en tots els casos. L'exempció s'aplicarà sempre que l'adquisició es produeixi a títol lucratiu (per donació o per transmissió gratuïta). En canvi, si l'adquisició és onerosa (per venda) només estarà exempta si els terrenys objecte de la transmissió compleixen els requisits establerts per aplicar l'exempció en l'IBI.


Taxes i preus públics:

Pel que fa a les taxes i preus públics municipals (per llicències d'obres, recollida de residus urbans, etc.), la Llei d'Hisendes Locals no preveu cap benefici fiscal, atès que es tracta de preus de serveis públics. Per tant, en la mesura que l'entitat religiosa sigui beneficiària d'algun servei públic, no hi haurà possibilitat de demanar cap exempció per les taxes o preus públics que n'estiguin relacionats. 

▲ Tornar a l'índex

4. Deduïbilitat de les donacions efectuades a les entitats religioses

Els donatius que rebin les entitats amb convenis amb l'Estat donen dret de deducció en els mateixos termes que els rebuts per la resta d'entitats beneficiàries del mecenatge.

El percentatge dependrà del règim fiscal de l'entitat (si ha optat o no pel règim del mecenatge de la Llei 49/2002), i de si el donant és una persona física o jurídica:

  • Persones físiques:
    • Dret de deducció d'un 25% de la donació a la quota de l'IRPF del donant (persona física) si l'entitat que rep la donació compleix amb els requisits establerts a la llei 49/2002 i que hagin exercit la opció d'acollir-se als seus beneficis fiscals. La base de la deducció pel donant no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.
    • Dret de deducció d'un 10% de la donació a la quota de l'IRPF del donant (persona física) si l'entitat no compleix els requisits de la llei 49/2002 i/o no ha exercit l'opció per aquest règim fiscal (article 68.3 de la Llei 35/2006 de l'IRPF). La base de la deducció pel donant no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.
  • Persones jurídiques:

    Donen dret de deducció del 35% de la donació a la quota de l'Impost de Societats els donatius i aportacions realitzades per part de persones jurídiques a les entitats religioses que hagin exercit la seva opció pel règim fiscal de la Llei 49/2002.

    La base de la deducció té el límit del 10% de la base imposable de l'Impost de Societats del donant i, en cas de no poder aplicar la totalitat de la deducció, l'excés pendent es pot compensar en els 10 exercicis posteriors al quual es produeixi la donació.

▲ Tornar a l'índex

5. Règim documental de les deduccions per donacions

Pel que fa al règim documental de les deduccions per donacions, i com a requisit general, per poder tenir dret a practicar les deduccions indicades als apartats anteriors d'aquest recurs, caldrà que el donant acrediti l'efectivitat de la donació realitzada.

Les donacions efectuades d'acord amb el que s'estableix a la Llei 49/2002 s'hauran d'acreditar mitjançant una certificació expedida per l'entitat beneficiària, que ha de complir uns determinats requisits establerts al Reglament que desenvolupa aquella Llei, el Reial Decret 1270/2003.

A més, les entitats beneficiàries receptores de donatius hauran de trametre a l'Agència Tributària durant el mes de gener de l'any següent al que s'hagi produït la donació, una relació de les persones físiques o jurídiques que han fet donatius durant aquell any, amb la indicació de les dades fiscals i província de residència del donant, les quantitats donades i indicació expressa de si la donació ha estat en efectiu o en espècie.

Aquesta relació es presenta mitjançant el model 182.

Cal fer esment a que els convenis de col·laboració empresarial no es declaren en el model 182, sinó que la informació respecte a aquests s'ha d'incloure a la memòria econòmica que l'entitat beneficiària ha de presentar a Hisenda, i que es menciona a l'apartat relatiu a l'Impost de Societats del recurs anterior.

▲ Tornar a l'índex