L'entrada en vigor el dia 19 de novembre de 2012 de la limitació de pagaments en efectiu prevista a la Llei 7/2012, de 29 d'octubre, prohibeix fer pagaments en efectiu amb un import igual o superior a 2.500 €. Aquesta limitació també afecta les entitats no lucratives.
En aquest recurs s'explica en què consisteix la limitació i les implicacions que pot suposar per les entitats del Tercer Sector.
Quantia màxima i data d'entrada en vigor de la prohibició
La nova normativa preveu que no podran pagar-se en efectiu les operacions en les quals alguna de les dues parts intervinguin en qualitat d'empresari o professional (per exemple, una compra o una venda) amb un import superior a 2.500 € o el seu equivalent en moneda estrangera.
En cas que el pagador de l'operació sigui una persona física que justifiqui que no té la seva residència fiscal a Espanya i que no actuï en qualitat d'empresari o profesional, l'import límit serà de 15.000 € o el seu equivalent en moneda estrangera.
Per calcular aquestes quantitats, cal sumar els imports de totes les operacions o pagaments en els quals s'hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.
La limitació no s'aplica a pagaments i ingressos realitzats en entitats de crédit.
La data d'entrada en vigor de la limitació va ser el passat 19 de novembre de 2012. L'aplicació d'aquesta s'esten a operacions concertades abans de l'entrada en vigor de la limitació, és a dir, si la operació de la qual es deriven aquests pagaments s'ha suscrit abans de la data esmentada.
Conceptes principals
En la interpretació de la norma, cal tenir present quina és la definició dels principals conceptes:
- Efectiu: són els mitjans de pagament definits a l'article 34.2 de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de presenció del blanqueig de capitals, entre d'altres els següents:
- El paper moneda i la moneda metal·lica, nacional o estrangera.
- Els xecs bancaris al portador, denominats en qualsevol moneda.
- Qualsevol altre mitjà físic, inclosos els electrònics, concebuts per a ser emprats com a mitjà de pagament al portador.
- Operació: és qualsevol acte o transacció en la qual intervingui almenys un empresari o professional, sigui quin sigui l'objecte del negoci. Per tant es considera operació qualsevol pagament entre un empresari/professional amb els seus proveïdors, col·laboradors, treballadors o clients, que poden ser persones físiques, altres empreses o qualsevol entitat no lucrativa. Per tant, quan una entitat del Tercer Sector fa una compra, aquesta seria considerada operació.
Les operacions són independents i no "sumen" alhora de determinar el límit dels 2.500 € si són diferenciades, és a dir, quan no es tracta d'una mateixa compra o venda que es pagui en diversos terminis. En aquest cas, es sumarien tots els terminis per determinar la limitació.
Aquesta mateixa regla s'aplicaria en el cas de pagaments per bestreta, és a dir, quan en una operació es fa un avançament del preu total a pagar, abans que es produeixi la operació en la seva totalitat (per exemple, pagaments a compte de reserves d'estades, per la compra d'una maquinària, etc.). Si la totalitat de la operació supera els 2.500 €, la bestreta s'ha considerar dins d'aquest import, i no es podrà pagar en efectiu.
Conservació dels justificants de pagament
Respecte de les operacions que, en aplicació de la limitació, no es puguin pagar en efectiu cal que tant comprador com venedor conservin els justificants de pagament durant el termini de cinc anys des de la data efectiva del pagament. Aquest termini coincideix amb el termini de prescripció de la falta administrativa que suposaria sobrepassar la limitació.
D'aquesta manera, ambdues parts podran acreditar que el pagament es va efectuar per algun mitjà diferent a l'efectiu.
A més, estaran obligats a aportar aquests justificants a requeriment de l'Agència Tributària.
Denúncia i conseqüències de l'incompliment de la limitació
Si s'incompleix la norma, poden ser sancionats tant les persones o entitats que paguin com les que rebin total o parcialment quantitats en efectiu que sobrepassin la limitació establerta. Tant el pagador com el receptor respondran de forma solidària de la infracció comesa i de la sanció que s'imposi. l'Agència Tributària pot actuar indiferentment contra qualsevol de les dues parts, o contra ambdues.
Amb l'objectiu de que la mesura tingui un efecte més gran, la norma estableix que l'incompliment de la limitació pot ser denunciat fins i tot per alguna de les dues parts intervinents dins dels tres mesos posteriors a la operació. Caldrà que el denunciant aporti les seves pròpies dades identificatives, i també les de l'altra part.
En aquest cas, el denunciant queda exonerat de la sanció que li correspondria. Per facilitar la denúncia, fins i tot s'ha habilitat un apartat específic a la web de l'Agència Tributària a on es pot tramitar fàcilment la denúncia. Si, amb posterioritat, l'altra part també denuncia al seu torn, aquella segona denúncia s'entendrà com a no formulada. Si es presenten les denúncies simultàriament, cap de les dues parts restarà exonerada de la seva responsabilitat.
L'incompliment de la limitació es considera sempre com a una falta greu, i tindrà com a base pel càlcul de la sanció la quantitat pagada en efectiu en les operacions que sobrepassin el límit (de 2.500 € o de 15.000 €, respectivament, segons l'indicat en el primer apartat).
A aquesta base se li aplicarà un 25% per determinar l'import final de la sanció.
Cal fer esment a que la sanció seria únicament per efectuar el pagament en efectiu per sobre de la limitació, independentment de si la operació és o no legal, per la qual cosa cal anar molt amb compte de no sobrepassar el límit establert.
