L'impost de societats en les entitats no lucratives

L'Impost de Societats és un impost que grava les rendes obtingudes per les entitats jurídiques, com ho són les associacions i fundacions. En concret, el que tributa per aquest impost són els beneficis obtinguts per les empreses o entitats.

A grans trets, l'entitat haurà de declarar tots els seus ingressos i totes les despeses. De la diferència entre aquests, obtindrà el resultat comptable, que pot ser un benefici o una pèrdua.

A aquest resultat, se li haurà de fer una sèrie d'ajustaments (que poden ser permanents o temporals) i el resultat serà la base imposable, a la qual (en cas que sigui positiva) s'aplicarà el tipus impositiu, que variarà en funció del règim fiscal que tingui l'empresa o entitat que hagi de presentar l'impost, i s'obtindrà la quota que sortirà a pagar.

En concret, les entitats no lucratives tenen dos règims fiscals possibles, el règim de les entitats parcialment exemptes i el règim fiscal de la llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius al mecenatge. El càlcul de l'impost diferirà si l'entitat està sotmesa per un o un altre règim, perquè les normes que els conformen preveuen diferents tipus impositius, diferents exempcions per determinades rendes, etc.

Per tant, el primer que li caldrà a l'entitat abans de començar a calcular el seu impost serà saber quin dels dos règims fiscals li és d'aplicació. 

Fins i tot, i segons quin sigui el seu el règim fiscal i les seves circumstàncies concretes, podria ser que no estigués obligada a la presentació de cap liquidació en concepte d'aquest impost.

El règim fiscal de les entitats parcialment exemptes l'estableix la mateixa llei que regula aquest tribut, la Llei 27/2014, de 28 de novembre, de l'Impost sobre Societats. En concret, al capítol XIV, i als articles 109, 110 i 111.

Aquest règim és aplicable a:

• Les associacions NO declarades d'utilitat pública (la immensa majoria de les associacions).
• Les Fundacions i associacions declarades d'utilitat pública que no hagin optat expressament o que no acompleixin els requisits  per fer-ho establerts a la llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

En aquest règim, s'estableixen que estan exemptes aquelles rendes (ingressos) que procedeixin de la realització d'activitats que constitueixin el seu objectiu social o finalitat específica, i també les que s'obtinguin a causa de transmissions de béns afectes a la realització d'aquesta finalitat social, sempre i quan aquests beneficis es destinin a noves inversions també relacionades amb aquell objecte social en uns terminis determinats establerts per la llei. 

Però l'exempció mencionada en el paràgraf anterior no es podrà aplicar si els ingressos provenen d'una activitat econòmica (entesa com la intervenció de l'entitat en la producció i/o distribució de béns i/o serveis), encara que aquesta estigui relacionada amb el seu objecte social, i que el benefici obtingut es reinverteixi en la mateixa entitat.

Tampoc es consideraran exempts els rendiments obtinguts pel patrimoni de l'entitat (lloguers, interessos de comptes bancaris) ni les rendes obtingudes de transmissions que no es reinverteixin com s'ha comentar anteriorment.

Les rendes no exemptes tributaran en aquest règim fiscal per un 25% del benefici obtingut.

Així doncs, totes aquelles entitats que estiguin sotmeses a aquest règim fiscal i facin activitat econòmica (producció, distribució, venda i/o prestació de béns i/o serveis), hauran de tributar pels beneficis obtinguts per aquella activitat, així com pels rendiments de capital que puguin obtenir.

El règim fiscal especial establert per la llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge és aplicable bàsicament a:

• Les fundacions
• Les associacions Declarades d'Utilitat Pública
• Les ONG's de desenvolupament inscrites en el registre corresponent.

Aquests tipus d'entitats, per poder gaudir d'aquest règim, hauràn de fer necessàriament el tràmit d'exercir la opció pel mateix, mitjançant la presentació de un model 036 de declaració censal. A més, caldrà que acompleixin els requisits fixats a l'article 3 de la llei 49/2002. En cas que no ho facin, el règim fiscal a aplicar per defecte serà el de les entitats parcialment exemptes.

 Els avantatges d'aquest règim fiscal especial respecte del de les entitats parcialment exempts són, entre d'altres, que gaudeixen d'un tipus impositiu més reduït, del 10%, en aquelles rendes que no estiguin exemptes. També gaudeixen de una relació molt més concreta de quines són les seves rendes exemptes àmplia, definida i detallada, així com l'exempció expresa de determinades rendes (detallades a l'article 7 de la llei) que procedeixen de la realització d'activitats econòmiques.

Cal tenir en compte, però, que si bé aquest règim especial ofereix més avantatges fiscals, com a contrapartida també té un nivell molt més exigent pel que fa a les obligacions de l'entitat en aquest àmbit, com ara la obligació de confeccionar i en la majoria dels casos presentar, una memòria econòmica a on es detalli l'orígen de les rendes i l'aplicació de les despeses, segons els requisits establerts en el reglament que desenvolupa la llei, el RD 1270/2003.

La obligació de presentació de l'impost de societats també variarà en funció del règim fiscal que li sigui d'aplicació a l'entitat.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casos la declaració per l'impost de societats.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de les entitats parcialment exemptes no hauran de presentar declaració si acompleixen tots i cadascun dels requisits establerts a l'article 124 de la llei de l'impost de societats, i que sòn:

• Que el total dels seus ingressos no superi l'import de 75.000 euros anuals*.
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció (com ara els interessos bancaris) no superin els 2.000 euros anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que obtingui estiguin sotmeses a retenció.

Això vol dir a la pràctica que qualsevol entitat parcialment exempta que n'obtingui rendes procedents d'activitats econòmiques o rendiments procedents de capital com serien els interessos o les procedents de lloguers, per exemple (classificades com no exemptes) i que aquestes superin els 2.000 euros anuals o bé que no estiguin sotmeses a retenció, hauran de presentar declaració per aquest impost.

* Nota: fins a 2014, el límit era de 100.000 euros.

La declaració de l'impost de societats és una declaració anual. Aquesta es fa mitjançant el model 200.

Es presenta en el termini dels 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors al tancament de l'exercici. Per tant, per una entitat que tingui un exercici econòmic que coincideixi amb l'any natural (de l'1 de gener al 31 de desembre), caldrà que presenti la declaració entre els dies 1 i 25 del mes de juliol de l'any següent al de l'exercici objecte de la declaració (a juliol de 2011 es presentarien les declaracions corresponents a l'exercici 2010).

Cal esmentar que les entitats, per defecte, finalitzen els seus exercicis econòmics amb data 31 de desembre. Si l'entitat té definida en els seus estatuts una data de finalització de l'exercici econòmic diferent d'aquesta, cal que verifiqui si en el moment de donar d'alta l'entitat a hisenda o en un moment posterior, es va comunicar aquesta particularitat mitjançant la declaració censal model 036, per tal de no tenir problemes en el futur amb requeriments de l'Agència Tributària relatius als terminis de presentació del model.

Per la confecció del model 200, que és actualitzat amb petites variacions cada any, l'Agència Tributària posa a disposició dels contribuents un programa d'ajuda, similar al programa PADRE que facilita per la confecció de la Declaració de la Renda a les persones físiques. El programa acostuma a estar disponible els darrers dies del mes de juny o a molt tardar, el dia 1 de juliol. La presentació es realitzarà de forma telemàtica, per la qual cosa caldrà disposar d'un certificat digital.

En el cas que la declaració surti a pagar i es vulgui domiciliar el càrrer, el termini de presentació s'escurçaria en cinc díes.

Igualment, cal tenir present que si la declaració de l'impost de societats de l'entitat surt positiva, fins que torni a haver de presentar una nova declaració a l'any següent, l'entitat haurà de fer tres pagaments a compte de properes declaracions, en els 20 primers dies dels mesos d'octubre, desembre i abril següents, mitjançant el model 202.