Quan l’error és de l’entitat: Hisenda protegeix la persona treballadora
Comparteix
-
El nou criteri té conseqüències directes per a les entitats que actuen com a ocupadores. Font: Canva. -
Si una entitat detecta que ha aplicat una retenció inferior a la que corresponia, la recomanació és actuar amb rapidesa i diligència. Font: Canva.
Una consulta vinculant de la Direcció General de Tributs ca que, si una entitat aplica malament la retenció d’IRPF, la persona treballadora podrà deduir igualment a la seva declaració de l’IRPF la quantitat que li hauria correspost.
Moltes associacions i fundacions tenen persones contractades i, per tant, estan obligades a practicar retencions d’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) en les seves nòmines. Aquest tràmit, aparentment senzill, pot generar problemes si no s’aplica correctament. Les retencions són una part fonamental de les obligacions fiscals de qualsevol entitat amb personal assalariat i formen part de la relació de confiança que aquesta manté amb l’Administració tributària.
Recentment, una consulta vinculant de la Direcció General de Tributs (DGT) ha aclarit una qüestió rellevant: què passa quan una entitat reté menys del que correspon? Aquesta nova interpretació reforça la idea que Hisenda protegeix la persona treballadora quan l’error no és imputable a ella i posa de manifest la importància de tenir protocols interns sòlids per evitar irregularitats.
Una nova interpretació sobre les retencions de l’IRPF
La Direcció General de Tributs (DGT), mitjançant la consulta vinculant V1426-25, de 29 de juliol de 2025, ha establert un criteri rellevant per a totes les entitats sense ànim de lucre que tenen persones contractades. Segons aquesta interpretació de l’article 99.5 de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), quan es produeix un error en la retenció i aquest és imputable a l’entitat pagadora, la persona treballadora pot deduir a la seva declaració de la renda la quantitat que li hauria correspost retenir, encara que l’associació o fundació no ho hagi fet correctament.
Aquesta mesura no s’aplica als salaris abonats pel sector públic, però sí a les entitats privades, incloent-hi aquelles del tercer sector. La DGT subratlla que la responsabilitat recau sobre qui fa el pagament —l’entitat—, no sobre la persona treballadora, que en cap cas ha de veure’s perjudicada per un error administratiu aliè.
Què implica aquest criteri per a les associacions i fundacions
Aquest nou criteri té conseqüències directes per a les entitats que actuen com a ocupadores. Si una associació calcula malament la retenció de l’IRPF i ingressa menys del que correspon a Hisenda, pot veure’s obligada a regularitzar la situació i fins i tot a assumir sancions o recàrrecs si es detecta manca de diligència.
Per contra, la persona treballadora no haurà d’assumir cap perjudici: Hisenda permetrà que declari com si la retenció s’hagués aplicat correctament, protegint així el seu dret fiscal. Aquest punt és especialment important per a entitats petites, sovint amb recursos limitats i sense personal tècnic especialitzat, ja que la gestió incorrecta de les nòmines pot comportar conseqüències econòmiques i reputacionals.
Com prevenir errors en la gestió de les retencions
La prevenció és clau per evitar incidències amb l’Agència Tributària (AEAT). Cada entitat hauria de tenir establerts protocols interns de revisió de nòmines i models fiscals (especialment els models 111 i 190, relatius a retencions i ingressos a compte).
És recomanable que la persona responsable de l’àrea econòmica o de tresoreria verifiqui trimestralment les dades de cada persona treballadora, especialment les relatives a la situació familiar i personal que influeixen en la retenció. Aquestes dades s’han d’actualitzar mitjançant el model 145, i qualsevol canvi ha de quedar documentat.
A més, és important que les associacions coordinin les tasques entre l’àrea laboral i la comptable per assegurar que les xifres declarades coincideixin amb les de les nòmines i que els imports ingressats a Hisenda siguin correctes. La transparència i la traçabilitat de la informació són essencials per evitar requeriments i sancions.
Què fer si l’entitat detecta un error
Si una entitat detecta que ha aplicat una retenció inferior a la que corresponia, la recomanació és actuar amb rapidesa i diligència. En primer lloc, cal calcular la diferència no ingressada i, a continuació, presentar una autoliquidació complementària del model i trimestre afectat. Si l’errada es detecta un cop presentada la declaració resum anual, model 190, aquesta també s’haurà de modificar.
També és aconsellable informar la persona treballadora perquè no hi hagi discrepàncies entre la seva declaració de la renda i la informació que Hisenda rep de l’entitat. Aquesta comunicació interna ha de ser clara i documentada.
Finalment, si l’entitat rep un requeriment o una proposta de regularització per part de l’AEAT, és fonamental respondre dins del termini establert i, si cal, demanar l’assessorament d’un professional per verificar la correcció de la proposta. I, en cas que ho sigui, caldrà ingressar els diners reclamats, cosa que farà que l’entitat tingui més cost, ja que no li podrà reclamar res a la persona treballadora afectada. A més, molt probablement a posteriori arribarà una sanció addicional per no haver ingressat les retencions correctes en el moment en què s’hauria d’haver fet.
Corregir els errors de forma voluntària redueix i, en alguns casos, fins i tot, evita sancions i demostra voluntat de compliment normatiu, un valor clau per a qualsevol entitat del tercer sector.
