Jaume Casassas: "Els voluntaris i voluntàries van entenent que la formació és part del seu compromís"

Càritas és una de les entitats que acull més voluntaris i voluntàries. Per tal de donar suport i enriquir la seva experiència amb l’entitat, aquesta compta amb l’Escola de Formació del Voluntariat, dirigida per Jaume Casassas.

Com s’organitza l’Escola de Formació del Voluntariat de Càritas?

A Càritas fa anys que tenim una Escola de Formació del Voluntariat que està reconeguda per la Generalitat i alguns dels cursos i formacions que fem es fan sota aquest paraigua, per tant, tenen un reconeixement. Els cursos que tenim aquí són de caràcter general: curs d’iniciació al voluntariat, bàsic d’iniciació al voluntariat i bàsic de migració i refugi.

Com s’organitzen les diferents formacions?

L’Escola té una planificació de formació més àmplia que s’estructura de la següent manera: una formació de caràcter general i una altra més específica.

La formació inicial bàsica és per a tots els voluntaris que s’incorporen a l’entitat i es basa en temes institucionals, de competències i d’identitat. L’específica va dirigida a col·lectius de voluntaris que estan fent la seva tasca en un àmbit concret, per exemple, voluntaris que treballen en família i infància o en formació i inserció laboral. Aquests tindran un mòdul concret per conèixer les eines que fem servir.

Tothom qui vol començar a fer voluntariat amb Càritas ha de fer la formació inicial bàsica?

No és obligatori, però ho recomanem. Això passa perquè l’entrada de voluntaris de Càritas té diferents vies. Tenim un gruix de voluntaris que s’incorporen directament a través del programa de voluntariat i amb aquesta via d’entrada és més fàcil fer la proposta de formació.

Però tenim un altre gruix de voluntariat que s’incorpora de manera natural des de les comunitats cristianes. Per exemple, hi ha voluntaris que ja feien una acció social a les parròquies i després aquestes s’han vinculat amb Càritas, per tant, aquests voluntaris s’han format d’una altra manera. Però també els hi proposem aquest curs bàsic i sempre reben la formació i l’acompanyament continuat.

Com regula l’entitat la situació dels voluntaris i voluntàries?

Nosaltres hem fet tot un procés per regularitzar la situació del voluntariat de Càritas d’acord amb la llei catalana, que ens obliga a tenir un full de compromís de tots els voluntaris i que els hi oferim formació, entre altres qüestions. Ells també saben que tenen aquesta obligació i dret de formar-se i tenir un compromís amb l’entitat. Els voluntaris van entenent que la formació és part del seu compromís.

Per tant, formar-se és un aspecte important quan es fa voluntariat.

Nosaltres acostumem a dir a la gent que vol ser voluntària de Càritas que ha de comptar que el seu temps de disponibilitat l’ha de dividir en tres blocs: el temps per fer la tasca, el de desplaçament al lloc on es farà el voluntariat i la formació.

Sembla que el temps del desplaçament és molt obvi, però és molt rellevant. Hem de posar el focus en la necessitat i preguntem als voluntaris si estan disposats a desplaçar-se tantes vegades a la setmana al lloc on hi ha aquella necessitat. El voluntari també ha d’entendre que el desplaçament és part del voluntariat. Tant és així que les assegurances d’accident i responsabilitat civil que les entitats hem de tenir amb els voluntaris també contemplen que l’accident es pugui produir mentre el voluntari va a fer el seu servei.

A Càritas proposeu diverses formacions amb reflexió del voluntariat. Com n’és d’important?

La formació i l’educació es pot plantejar de diverses maneres i ha anat evolucionant des de la forma unidireccional del formador que explica uns continguts als alumnes. Hi ha una altra manera, que és la que nosaltres hem anat incorporant, que inclou la reflexió i l’acció, i és bidireccional. Implica l’acció a partir de la reflexió en un moment de calma, és a dir, la reflexió ens porta a actuar d’una manera determinada; i al revés, l’acció i la pràctica que portem en el dia a dia ens porta a reflexionar sobre què està passant i sobre qüestions pràctiques.

Quin paper ha de tenir l’entitat en l’acompanyament continu a l’equip de voluntariat i el marge d'actuació que dona? 

Això depèn molt dels voluntaris, perquè hi ha persones que necessiten sentir aquest acompanyament de manera més pròxima i altres que volen sentir-se més autònomes. També depèn molt dels referents. A Càritas a cada projecte hi ha una persona referent o coordinadora, que pot ser contractada o voluntària, i és molt important que tothom tingui clar qui és el seu referent perquè és la persona que anirà orientant en l’objectiu. És amb qui es resolen conflictes o dubtes i amb qui es comparteixen els èxits.

També és necessari que els voluntaris tinguin clar el perquè de la seva tasca i els objectius: per què repartim aliments o per què fem suport educatiu. I la formació va molt enfocada a poder comprendre i reflexionar sobre per què fem les coses. Després ja vindran el què i el com.

Tothom pot fer voluntariat?

La resposta genèrica és que sí, tothom pot fer voluntariat, però depèn de les circumstàncies. El voluntariat inclusiu precisament pretén veure que qualsevol persona, independentment, del seu hàndicap (sigui una limitació física, mental...) pot trobar un voluntariat.

Malgrat això, en el voluntariat social el centre d'acció és la persona que atenem i acompanyem, per tant, hem de buscar el voluntari més adequat per aquella situació. És a dir, que hi pot haver gent que per la seva actitud, expectatives o per la seva disponibilitat no encaixa amb unes determinades necessitats. En aquest sentit, les capacitats s'aprenen, per això hi ha les formacions, i les actituds també poden canviar i amb el dia a dia es pot anar aprenent actituds.