8 claus per a una comunicació basada en la justícia social

F Pere Tarrés
Autor/a: 
Josep Carbonell
Quan generem informació internacional, cal tenir molt present conceptes com la justícia global i els drets humans.  Font: MatNatPrat
Quan generem informació internacional, cal tenir molt present conceptes com la justícia social i els drets humans. Font: MatNatPrat

8 claus per a una comunicació basada en la justícia social

F Pere Tarrés
Resum: 

Us oferim consells a tenir en compte per elaborar informació internacional de qualitat que fomenti la igualtat i el respecte als drets humans.

Catàstrofes naturals, desertització, epidèmies, conflictes armats. Sovint, des de la nostra entitat ens veiem obligats a publicar continguts sobre situacions de dificultat que tenen lloc lluny de casa nostra i sobre la tasca de les organitzacions que hi treballen sobre terreny. Però tenim clar com fer-ho? Tenim en compte conceptes com la justícia social a l'hora d'elaborar-los?

A continuació us oferim 8 consells per escriure aquesta mena de continguts d’una manera ètica i responsable. Una part del material ha estat facilitat pel Vademècum de la Beca Devreporter.

Contextualitzar

Els conflictes no apareixen de la nit al dia, tenen antecedents i causes que cal conèixer per afavorir la comprensió dels fets i la seva complexitat.

Per tant, s’elaboraran peces periodístiques de format llarg que posin en context els conflictes i l’àrea geogràfica i que permetin al lector/a agafar perspectiva per entendre el que està passant en una dimensió global, relacionant les causes amb els fets presents i els futurs impactes en els països implicats. Es fugirà de la dictadura de l’emergència i de les cobertures estàndard per fer seguiment dels esdeveniments i aportar informació regularment sobre l’evolució de la situació.

Per tal d’atraure l’atenció del lector/a, també és interessant exposar els problemes comuns i conèixer quin paper tenim nosaltres en aquest conflicte, com ens afecta i com hi hem influït, perquè el que passa al sud està relacionat amb el que passa al nord, i viceversa.

Incloure fonts diverses

Quan s’expliqui un esdeveniment, s’apostarà sempre per la imparcialitat donant veu a totes les parts implicades: Persones afectades, governs, líders locals, organitzacions i col·lectius del sud, periodistes i experts/es en origen i testimonis.

Això permetrà facilitar tota la informació necessària al lector/a perquè es pugui fer una idea de la situació real i, a més, donar la paraula a les persones i actors implicats perquè expliquin les seves pròpies històries i siguin inclosos en la producció d’informació.

Per poder accedir a totes les fonts, és interessant establir sinergies amb periodistes i mitjans de comunicació dels països del sud.

No limitar-se a opinions confrontades

Les narratives binàries simplifiquen massa i no ajuden a comprendre els problemes. Per tant, es fugirà sempre d’enfocaments basats únicament en la contraposició i en la creació de bàndols, per evitar així, emfatitzar les diferències que puguin existir entre diferents grups de persones i caure en l’ús d’estereotips per justificar i legitimar aquesta dicotomia.

No caure en el publireportatge

Un reportatge periodístic no és un publireportatge. Ha de donar informació i no només explicar què fan les organitzacions del nord allà on treballen. Per tant, es tractarà la situació més enllà de la comunicació vinculada únicament a les seves activitats.

En aquest esforç per evitar la 'oenegeització' de la informació internacional pot ser d’utilitat abordar la cooperació des de vessants múltiples, com l’econòmica, la política i la cultural i tractar projectes de fons que no se centrin només en l’activitat de l’organització.

Llenguatge lliure d’estereotips i sensacionalisme

S’atorgarà importància al vocabulari utilitzat. La simplicitat i la uniformitat són símptomes de mal periodisme. Es parlarà de cooperació internacional des d’una visió global que no simplifiqui la problemàtica.

El llenguatge utilitzat es desmarcarà també d’expressions deshumanitzadores i de llenguatge assetjador i discriminatori que, per exemple, posi a una ètnia, raça o nacionalitat per sobre d’una altra.

Cuidar les imatges

Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora d’elaborar un contingut és el material audiovisual que s’utilitzarà. Es faran servir imatges que no siguin discriminatòries ni fomentin l’odi o l’estigmatització d’un col·lectiu. Mostrar pobles i comunitats com a lluitadores, no només com a víctimes.

Totes les imatges hauran de ser lliures de drets o tenir el consentiment previ dels protagonistes. Si apareixen menors d’edat, caldrà el permís previ de la persona responsable de l’infant.

Donar veu i tenir cura de les dones i els menors

Cal trencar amb les visions androcèntriques que posicionen l’home per sobre de la dona. Per a fer-ho possible, s’inclourà, sempre que es pugui, les dones com a subjecte de drets, es tindrà en compte la seva expertesa i testimoniatge i es procurarà establir una presència paritària entre homes i dones tant al text com a les imatges.

També s’evitaran tota mena d’estereotips o imatges que incitin a l’assetjament o fomentin actituds masclistes.

Quant als menors, és important incloure la seva opinió i testimoni en els casos que els afecten. Ara bé, es tindrà una especial cura amb les imatges i testimonis d’infants i s’evitarà sempre l’ús sensacionalista d'aquests. La dignitat de la infància i els seus drets han de prevaldre sobre qualsevol altra consideració.

Afavorir el periodisme de solucions

En la mesura del possible, s’oferirà una mirada periodística crítica per contribuir a la reflexió. No hi haurà prou en relatar el conflicte, caldrà posar en valor les bones pràctiques i les propostes de la societat civil, persones expertes i ciutadania afectada per revertir la situació.