Claus per a educar en justícia ambiental

F Pere Tarrés
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Moltes de les entitats ambientals deixen al marge les aportacions que pot fer la infància i la joventut.  Font: Pexels
Moltes de les entitats ambientals deixen al marge les aportacions que pot fer la infància i la joventut. Font: Pexels

Claus per a educar en justícia ambiental

F Pere Tarrés
Resum: 

L’acció primordial és incorporar la infància i la joventut en el discurs, fomentant la participació.

La justícia ambiental s’ha d’entendre com un terme que fa referència a un posicionament social que posa el focus en l’afectació que els canvis en el medi ambient originats específicament en l’acció humana provoca en la població. Incorporar-la a les aules, als centres d’educació en el lleure i, en general, a tots els espais ocupats per la infància i la joventut, és important perquè implica educar les futures generacions en una qüestió que és estructural i està estretament vinculada al sistema socioeconòmic, i que tindrà una influència profunda en les condicions de vida de les persones de l’endemà.

Tenint això al cap, Enginyeria sense Fronteres va publicar la guia pedagògica ‘Joventut en acció per la justícia ambiental’, un document que recull les aportacions que més de 160 joves i infants de la ciutat de Barcelona van fer en una sèrie de tallers, formacions i grups de discussió. A continuació, es recullen les claus d’aquesta guia amb l’objectiu d’ajudar tant a les entitats ambientals a fer continguts i accions educatives adients a la realitat de la infància i la joventut, com als centres d’educació en el lleure a incorporar l’àmbit temàtic de la justícia ambiental a les seves activitats.

Què és la justícia ambiental

El concepte de justícia ambiental fa referència a la preocupació pel medi ambient posant el focus en les problemàtiques socials derivades d’una mala relació amb aquest. L’activisme en aquest àmbit està adreçat a assenyalar i fer front les injustícies originades de l’emergència ambiental.

Així, el moviment per la justícia ambiental es fonamenta sobre quatre dimensions: la denúncia de la manca d’una distribució equitativa de béns naturals, l’impuls de la participació de la ciutadania garantint el seu accés a la informació i a la presa de decisions respecte als recursos, la reivindicació de la compensació del dany ambiental tant a entorns com a persones, i, en relació amb això últim, la lluita per l’admissió des de les administracions de l’existència d’un estret vincle entre alguns Drets Humans i el medi ambient.

Una qüestió estructural

Una cosa que cal tenir en compte en les lluites ambientals, i que també és primordial deixar clara en les accions educatives, és que aquesta mena de problemes que són d’abast global, si bé tenen uns símptomes i unes conseqüències que cal abordar, tenen unes causes majoritàriament estructurals, sorgides del model de producció actual.

Cal deixar clar que el planeta té uns recursos naturals limitats que han estat proveint les necessitats diàries de la població des de fa dècades, però que s’ha fet atenent a unes demandes que en certs països no paren de créixer, i que ja fa un temps que han arribat a nivells incompatibles amb els cicles de regeneració naturals i, per tant, amb la vida mateixa.

El paper de la infància i la joventut

Generalment, es titlla la infància d’incapaç de reivindicar i a la joventut de ser directament inactiva. Tanmateix, el cert és que les persones joves solen tenir una consciència ambiental alta, i la infància és perfectament capaç d’entendre les problemàtiques que s’amaguen rere coses tan complexes com el model socioeconòmic.

El problema, però, és que la majoria d’accions proposades des de les entitats i organitzacions deixen fora el punt de vista i l’abast d’aquest grup de la població, que es veu superat per les activitats individuals, reservades a persones adultes amb un cert nivell adquisitiu. El cert, però, és que aquestes accions no són la solució a la problemàtica real, que és estructural.

Per tant, cal fer palesa, a les aules i a les entitats, que les responsabilitats i les accions en aquest àmbit han de ser col·lectives, i ajudar a la infància i la joventut a autoorganitzar-se, a desenvolupar una consciència crítica i a treballar conjuntament per la incidència política.

Claus per a una educació en justícia ambiental

Per a poder impulsar una infància i una joventut amb una consciència ambiental crítica des de les entitats, el primer que cal fer és deixar al marge la visió adultocentrista de la justícia ambiental. Això no vol dir només dissenyar materials i activitats adaptats a les seves necessitats d’aprenentatge, sinó també engrescar-les a donar la seva opinió i obrir espais de participació.

De fet, això últim és clau. El procés de construcció de coneixement ha de contemplar les aportacions del grup, els seus sabers previs i les seves experiències personals. La generació d’una acció col·lectiva ha de començar pel reconeixement de totes les persones que hi participen, i en el cas de lluites com la del clima, la generació d’un relleu unit i compromès és primordial.

Temes a tractar

Sempre des de la perspectiva de la participació, i amb la flexibilitat temàtica per davant de tot, hi ha diversos continguts que és interessant tractar a les sessions d’educació en justícia ambiental. Es poden resumir en quatre blocs que inclouen tant la compartició de detalls sobre accions concretes com l’exposició de teoria sobre el sistema de producció i explotació actual.

La primera temàtica és la protecció dels ecosistemes, que inclouria treballar conceptes com els espais naturals protegits i el perquè de les seves limitacions d’accés, contingut sobre les espècies autòctones o el sector agrícola, i exemples d’accions a fer amb el grup com jornades de neteja i informació a platges i boscos.

Un segon marc temàtic podria ser la protecció de les ciutats i l’acció comunitària, posant-ho en pràctica amb activitats com la creació i gestió d’un hort comunitari, o tallers educatius sobre l’afectació del clima a les ciutats, els plans urbanístics resilients al clima, el bon ús del carril bici i la importància i l’ús cívic dels espais verds i les zones enjardinades.

Un altre grup de continguts podria anar relacionat amb la perspectiva de la situació climàtica i ambiental com el resultat directe del sistema socioeconòmic. Es tractaria no només d’impartir xerrades sobre les bases de l’economia social i solidària i el funcionament del sector productiu, tot qüestionant si és just i igualitari, sinó també posar en pràctica alternatives de consum com el bescanvi de roba i el reciclatge.

Un últim tema interessant per a l’educació en justícia ambiental, relacionat amb l’anterior, és la governança. Això vol dir posar el focus en empoderar el grup a reclamar el seu dret a la informació, oferint-los eines per a que elles i ells mateixos descobreixin les activitats contaminants de les empreses i els estats, i organitzar visites a laboratoris o plantes d’energies renovables.

Exemples d’accions educatives per la justícia ambiental

Finalment, algunes activitats i accions que es poden dur a terme en el si d’una entitat que vol treballar la justícia ambiental són les següents: preparació de jornades de trobada amb l’administració local per a traslladar les preocupacions i reflexions del grup, organització de campanyes de sensibilització als centres educatius per preparar una xarxa de propostes i col·laboració, fomentar la perspectiva interseccional en els continguts per a incloure sempre la qüestió ambiental junt amb la social, organitzar jocs i tallers que obrin espais de debat al grup...