Generalment, es titlla la infància d’incapaç de reivindicar i a la joventut de ser directament inactiva. Tanmateix, el cert és que les persones joves solen tenir una consciència ambiental alta, i la infància és perfectament capaç d’entendre les problemàtiques que s’amaguen rere coses tan complexes com el model socioeconòmic.

El problema, però, és que la majoria d’accions proposades des de les entitats i organitzacions deixen fora el punt de vista i l’abast d’aquest grup de la població, que es veu superat per les activitats individuals, reservades a persones adultes amb un cert nivell adquisitiu. El cert, però, és que aquestes accions no són la solució a la problemàtica real, que és estructural.

Per tant, cal fer palesa, a les aules i a les entitats, que les responsabilitats i les accions en aquest àmbit han de ser col·lectives, i ajudar a la infància i la joventut a autoorganitzar-se, a desenvolupar una consciència crítica i a treballar conjuntament per la incidència política.

Sempre des de la perspectiva de la participació, i amb la flexibilitat temàtica per davant de tot, hi ha diversos continguts que és interessant tractar a les sessions d’educació en justícia ambiental. Es poden resumir en quatre blocs que inclouen tant la compartició de detalls sobre accions concretes com l’exposició de teoria sobre el sistema de producció i explotació actual.

La primera temàtica és la protecció dels ecosistemes, que inclouria treballar conceptes com els espais naturals protegits i el perquè de les seves limitacions d’accés, contingut sobre les espècies autòctones o el sector agrícola, i exemples d’accions a fer amb el grup com jornades de neteja i informació a platges i boscos.

Un segon marc temàtic podria ser la protecció de les ciutats i l’acció comunitària, posant-ho en pràctica amb activitats com la creació i gestió d’un hort comunitari, o tallers educatius sobre l’afectació del clima a les ciutats, els plans urbanístics resilients al clima, el bon ús del carril bici i la importància i l’ús cívic dels espais verds i les zones enjardinades.

Un altre grup de continguts podria anar relacionat amb la perspectiva de la situació climàtica i ambiental com el resultat directe del sistema socioeconòmic. Es tractaria no només d’impartir xerrades sobre les bases de l’economia social i solidària i el funcionament del sector productiu, tot qüestionant si és just i igualitari, sinó també posar en pràctica alternatives de consum com el bescanvi de roba i el reciclatge.

Un últim tema interessant per a l’educació en justícia ambiental, relacionat amb l’anterior, és la governança. Això vol dir posar el focus en empoderar el grup a reclamar el seu dret a la informació, oferint-los eines per a que elles i ells mateixos descobreixin les activitats contaminants de les empreses i els estats, i organitzar visites a laboratoris o plantes d’energies renovables.