El treball en xarxa a les entitats

  • Treball en xarxa. Font: Pixabay

    Treball en xarxa. Font: Pixabay

  • Membres de la Liga Iberoamericana. Font: La Liga

    Membres de la Liga Iberoamericana. Font: La Liga

  • Campanya per a la ILP Habitatge. Font: web de la ILP Habitatge

    Campanya per a la ILP Habitatge. Font: web de la ILP Habitatge

  • Campanya de la X Solidària. Font: Plataforma de ONG de Acción Social

    Campanya de la X Solidària. Font: Plataforma de ONG de Acción Social

  • Conferència anual de la FEANTSA. Font: FEANTSA

    Conferència anual de la FEANTSA. Font: FEANTSA

Treballar en xarxa significa integrar-se en una federació? Fer trobades amb altres entitats? Col·laborar amb l’Administració?

El treball en xarxa i el tercer sector

El diccionari de serveis socials del Termcat defineix el treball en xarxa com el “sistema de treball en què diversos actors actuen conjuntament, comparteixen objectius i recursos i sumen capacitats i esforços, de manera que s'optimitzen els recursos i es poden dur a terme projectes de més abast, coherents entre si i que no es contradiuen”.

El treball en xarxa és també un element de pes en els objectius del Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat (PNAV), que s'orientaven entre d'altres a promoure vies de col·laboració entre entitats i els diferents agents de la comunitat i a estimular la transparència com a element cabdal del treball col·laboratiu

De fet, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social també incloïa el treball en xarxa com a un dels 12 valors diferencials del Tercer Sector a El valor afegit del Tercer Sector en la prestació de serveis públics.

Quins beneficis aporta el treball en xarxa?

El treball en xarxa facilita que les entitats puguin:

  • Compartir coneixements i recursos, millorar la formació, renovar les organitzacions, etc.
  • Optimitzar els recursos.
  • Millorar la qualitat i augmentar l’impacte de l’acció de les entitats i engegar projectes de major abast.
  • Evitar duplicitat d’esforços.
  • Major capacitat d’incidència política, interlocució, etc.

A banda, el treball en xarxa també pot esdevenir el punt de partida per a la recerca conjunta de finançament i resulta, de fet, una pràctica imprescindible en alguns casos, com ara en la presentació de projectes europeus, que no es duen a terme en solitari sinó entre diferents socis, que col·laboren amb un objectiu comú. 

Experiències de treball en xarxa a Catalunya

  • Incidència política i treball en xarxa: la lluita pel dret a l’Habitatge.

El treball en xarxa també permet a les entitats multiplicar el seu impacte, unint forces per assolir objectius comuns. 

Un exemple recent d’aquest efecte de multiplicació en l’àmbit concret de la incidència política és el de l’anomenada ILP Habitatge.

La ILP va sorgir de la iniciativa conjunta de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l'Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. i va ser aprovada el 23 de juliol de 2015 pel Parlament de Catalunya amb la Llei de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica.

  • Xarxa d’Atenció a Persones Sense Sostre

Una altra mostra del treball en xarxa és la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre de Barcelona, formada per l'Ajuntament de la ciutat i més de 25 entitats socials que comparteixen els mateixos objectius i actuen de forma coordinada i conjunta.​

Entre els projectes que ja ha dut a terme la xarxa, s'hi compten el desenvolupament del directori dels recursos i serveis adreçats a persones sense Llar de Barcelona, la campanya de sensibilització "Imagina un 2015 sense ningú al carrer", així com diversos recomptes de persones sense llar de la ciutat.

Experiències de xarxes estatals

  • Coordinadora estatal de comercio justo

La Coordinadora estatal de comercio justo és una plataforma que aplega 29 entitats d’arreu de l’Estat dedicades al comerç just i té per objectius promoure el comerç just, oferir serveis a les entitats que l’integren, investigar i generar coneixement al voltant del comerç just, etc.

Alhora, la plataforma s’integra en l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO).

  • Plataforma de ONG de Acción Social

La Plataforma de ONG de Acción Social és una organització formada per 25 entitats, federacions i xarxes estatals que, entre totes, apleguen 4.200.000 persones sòcies, 620.000 persones voluntàries i 80.000 treballadors i treballadores.

La plataforma té per missió la defensa de les persones en situacions de vulnerabilitat, generar canvi social, representar les organitzacions que l’integren i liderar-les al voltant del projecte comú.

Experiències de xarxes internacionals

  • FEANTSA (Fédération Européenne d’Associations Nationales Travaillant avec les Sans-Abri).

La FEANTSA és una federació que agrupa 130 entitats que treballen a 30 països dedicades a la lluita contra el sensellarisme i la manca d’habitatge.

  • La Liga Iberoamericana de Organizaciones de la Sociedad Civil

La Liga Iberoamericana és una entitat que aglutina 26 organitzacions de 18 països iberoamericans dedicades a promoure la participació ciutadana per superar la pobresa i l’exclusió social.

  • Xarxa Mundial pel Dret a l’Alimentació i a la Nutrició - Global Network for Right to Food and Nutrition.

La Xarxa Mundial pel Dret a l’Alimentació i a la Nutrició és una plataforma creada l’any 2013 per actuar de forma coordinada a favor del dret a una alimentació i una nutrició adequades. En aquest sentit, la plataforma definia en la seva reunió de 2015 a Katmandú, 18 compromisos en la lluita per a la sobirania alimentària.

Afegeix un comentari nou