Saps què són els grups d’interès?

Suport Associatiu
Autor/a: 
Montse Mateo

Saps què són els grups d’interès?

Autor/a: 
Montse Mateo
Suport Associatiu

Resum: 

La Llei de transparència va establir la necessitat de crear un registre per controlar l'activitat dels grups d'interès o lobbies.

El Registre de grups d’interès

La Llei de transparència reconeix que, en l’activitat política i administrativa de la Generalitat, hi ha persones i organitzacions que duen a terme activitats que influeixen en l’elaboració i aplicació de polítiques públiques i que ho fan en interès de tercers o per l’interès general.

Els grups d’interès són allò que, en l’àmbit europeu, se sol anomenar com a lobbies o stakeholders.

Els grups d’interès són les persones físiques i les organitzacions que treballen per compte propi i participen en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic en defensa d’interessos de terceres persones o organitzacions.

Decret 171/2015, de 28 de juliol, sobre el Registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

Per garantir la transparència en aquests processos, la Llei de transparència establia que l’Administració havia de crear un Registre públic de grups d’interès que queda, efectivament, definit en el Decret 171/2015, de 28 de juliol, sobre el Registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

Aquest decret entén que les activitats encaminades a influir sobre les polítiques públiques són una forma legítima de participació ciutadana i, com a tal, són “expressió de la maduresa dels sistemes polítics”, puntualitzant, això sí, que s’han de dur a terme amb “integritat i transparència”.

En aquest sentit, l’objectiu del registre és justament el d’actuar com un mecanisme de control dels grups d’interès així com de donar a conèixer les seves activitats, especialment quan es tracti de “reunions i audiències tingudes amb càrrecs públics, autoritats i empleats públics” i “comunicacions, informes i altres contribucions”.

La inscripció al Registre obliga els grups d’interès a acceptar i complir un codi de conducta en aquestes activitats.

D’altra banda, les persones o organitzacions inscrites tindran dret a:

  • Presentar-se com a grup d’interès davant dels càrrecs, autoritats i empleats públics.
  • Rebre alertes sobre tramitacions, actes i consultes públiques relacionades amb les matèries que s’hagi indicat al Registre.
  • Fer constar la seva contribució en les consultes públiques com a grup d’interès.

Qui s’hi ha d’inscriure?

Al Registre, s’hi ha d’inscriure persones i organitzacions que duen a terme activitats amb la voluntat d’influir en l’elaboració de lleis o en l’elaboració i aplicació de polítiques públiques. Això inclou també les xarxes i plataformes que, sense tenir personalitat jurídica, duen a terme aquest tipus d’activitats.

Segons la guia de preguntes més freqüents elaborada pel Departament de Justícia, entre les activitats orientades a influir en lleis i polítiques públiques s’hi compten, entre d’altres:

  • Contactes orals i escrits, reunions i audiències amb càrrecs i servidors públics.
  • Preparació, difusió i comunicació de cartes, escrits, informes, material informatiu o documents de debat i de presa de posició.
  • Contribucions voluntàries i participació en consultes o audiències sobre projectes normatius i a l’elaboració i aplicació de polítiques públiques.

Queden excloses, en canvi, activitats com ara les que fan els partits polítics i les esglésies o les que fan sindicats de treballadors i associacions professionals en defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis.

Tampoc entren dins l'àmbit del registre les activitats que es desenvolupin en el si del Parlament, les universitats públiques de Catalunya, la Sindicatura de Comptes, la Sindicatura de Greuges i l’Oficina Antifrau.


Una categoria per a les entitats no lucratives

Igual que en el Registre europeu, el Registre de grups d’interès català preveu una categoria d’organitzacions no governamentals, entre les quals inclou associacions, fundacions així com cooperatives d’iniciativa social, empreses d’inserció, entitats de cooperació al desenvolupament i plataformes o xarxes del tercer sector.

Per saber-ne més...

El Departament de Justícia ha desenvolupat un espai web amb informació sobre el Registre de grups d’interès que inclou referències a la legislació aplicable, preguntes més freqüents, instruccions sobre el procediment de registre, etc.

Tota aquesta informació es pot trobar a l’espai web sobre el Registre de Grups d’interès.

I a Europa, què passa?

A dia d’avui, encara són poques les entitats registrades com a grups d’interès. I és que el Registre de grups d’interès és un mecanisme que va entrar en vigor el passat mes d’octubre de 2015.

A Europa, en canvi, el Registre de Lobbies data de 2006 i compta avui amb 9081 grups registrats. D’aquests, 4.639 -gairebé la meitat- formen part de la categoria de “Grups de pressió dins les empreses i associacions comercials, empresarials o professionals”. La segona categoria més nombrosa és la de les organitzacions no governamentals, amb 2.268 grups.

Pel que fa a la procedència dels grups, al registre europeu s’hi compten 548 grups procedents de tot l’Estat espanyol, dels quals 110 estan inscrits al capítol d’Organitzacions no governamentals.

Afegeix un comentari nou