Acoso.online ens diu que el nostre enfocament de la seguretat hauria d'apoderar-nos i no ser una càrrega

Com neix Acoso.online?

Aquest projecte neix en 2017 en el context d'Amèrica Llatina com una resposta urgent, voluntària i necessària per a les dones i persones LGBTIQ+ que dia rere dia pateixen violència de gènere a través de la publicació no consentida d'imatges i vídeos sexuals o eròtics.

Es tracta de la primera pàgina web que brinda informació davant la violència de gènere en l’àmbit d’ Internet i les tecnologies d'informació i comunicació (TIC) orientant a víctimes de 14 països d'Amèrica Llatina i El Carib.

És un projecte independent, sense afiliació institucional. No obstant això, l'escala regional d'aquest projecte no seria possible sense el suport de les organitzacions locals que van aixecar els continguts legals i judicials en cada país.

Com funciona aquest suport de les organitzacions locals a nivell de l’Estat espanyol?

L’equip està format per companyes feministes advocades, tecnològiques i investigadores que han dut a terme una revisió i adaptació dels continguts oferint claus per a resistir per diverses vies la publicació no consentida d'imatges i vídeos sexuals:

D’una banda, a l'octubre 2019 es crea Autodefensa.online com una xarxa feminista en construcció que agrupa col·lectives i persones que estan treballant contra les violències masclistes en Internet o amb base tecnològica, ja sigui investigant, denunciant, fent formacions, acompanyaments, etc.

Donestech i Fons Calala van impulsar una trobada de dos dies a la qual van assistir unes 20 companyes de l'Estat espanyol per a visibilitzar, prevenir i contrarestar situacions de violències de gènere facilitades per Internet i les TIC en general.

La publicació no consentida d'imatges i vídeos sexuals és una forma de violència amb molt d'impacte que afecta moltes dones i persones LGTBIQ+. Faltava un espai que llistés els recursos i estratègies que es poden activar per a resistir i contrarestar aquestes publicacions. 

En aquesta trobada es va decidir col·laborar en el desenvolupament d'una adaptació de la pàgina Acoso.Online al context jurídic i legal de l'Estat Espanyol, tenint en compte també les particularitats de la legislació Europea respecte a privacitat i dades online.

La legislació en l'Estat Espanyol contempla les violències en línia?

A l'Estat espanyol, el Codi Penal diferència el marc legal de la violència de gènere dins de la (ex) parella, violència intrafamiliar, que inclou les parelles LGTBI i la resta de delictes.

El Codi Penal conté delictes que poden ser aplicats a la divulgació inconsentida de contingut íntim o sexual. Es recull a l'Art. 197.7

L’article 197.7 prohibeix la difusió, cessió o revelació de contingut íntim (no sols sexual) amb una doble revisió: la de qualsevol persona agreujada i la de les (ex)parelles, amb una pena més alta. És un article amb molts requisits i per tant molts casos queden fora.

D'altra banda, l'Art. 173 parla de l'assetjament laboral que pot produir-se amb mitjans digitals i pot consistir en divulgació inconsentida de contingut sexual, com va succeir en el tràgic cas IVECO.

Una de les problemàtiques de la divulgació inconsentida de contingut íntim o sexual, és que hi ha diverses àrees del drets que poden donar resposta a aquesta situació i no és fàcil per als qui pateixen aquestes agressions, conèixer i decidir quina eina legal usaran.

Ens podeu posar alguns exemples?

Per exemple, si una persona acudeix per la via civil, que té una llei especifica per a la protecció del dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge, això suposarà que "si guanya" l'indemnitzaran econòmicament però no hi haurà càstig per a l'infractor.

S'abordarà el cas no com una manera de vulnerar drets i discriminar les dones, sinó com un compensació entre privats.

Si acudeix per la via penal, només si el supòsit dret quadra a la perfecció amb el delicte, podrà prosperar aquesta via. Aquest delicte, exigeix que es tracti del primer infractor, que es gravin els fets en el domicili o fora de la mirada de tercers, i exigeix que s’hagi danyat la intimitat de la persona.

Aquests requisits seran interpretats per una judicatura sense perspectiva de gènere, que podrà arribar a qüestionar per exemple, que la divulgació hagi causat un greu perjudici en la intimitat.

En cas que prosperar el cas en la via penal, la realitat demostra que la justícia és lenta i la condemna de l'infractor (una pena de multa) pot arribar al cap d'anys i no comportar una indemnització per a la víctima.

Una altra opció és la d'acudir a la legislació de protecció de dades. L'Agència Estatal de Protecció de Dades ha habilitat fa un any, un canal de denúncia per a la retirada de continguts.

Hi ha moltes opcions però totes elles tenen les seves manques i les seves falles. Totes sabem que és molt difícil eliminar un contingut d'Internet. El cas de Tiziana Caltone que es va acabar suïcidant a Itàlia en el 2016, és un cas proper.

Per aprofundir més, aquest estudi brinda molta informació.

Creieu que les xarxes socials obren una escletxa perquè puguin sortir noves veus?

Les xarxes socials som totes nosaltres. Són un espai relacionat amb la família, les amigues, les conegudes, el carrer, la plaça pública i la societat en general.

Permeten trobar oportunitats, intercanviar recursos, cobrir necessitats i posar en comú el nostre ser social, les nostres sociabilitats, les nostres maneres de ser, pensar, fer i viure mons.

Els espais connectats representen un camp d'acció per a escenificar demandes i reclams per part dels moviments socials i els col·lectius pro-drets així com per a totes les persones que defensen la igualtat i justícia social de gènere.

No obstant això, en la societat actual, tampoc Internet, els nostres mòbils i les xarxes socials on-line estan lliures de violències de gènere. La inèrcia heteropatriarcal i masclista segueix establerta en les nostres estructures. L'ús de les TIC pot facilitar i multiplicar exponencialment els efectes de les violències masclistes.

A més de facilitar l'anonimat i la suma d'agressors, les xarxes socials permeten la repetició, viralitat, difusió i, fins i tot, la normalització d'aquestes violències.

Per tot això, és cada vegada més important entendre on i com ens movem pels espais connectats, per a poder saber com operar i influenciar canvis positius, així com per a poder cuidar i cuidar-nos entre nosaltres per a contrarestar i sobrepassar aquestes violències, agressions i vulnerabilitats.

 

Quines són les claus/consells sobre seguretat per a articular un debat polític sobre Internet, les amenaces la lliure expressió i el dret a habitar-les sense censura?

Algunes claus i consells en aquest sentit, serien, per una banda, entendre que la seguretat digital és part de la nostra protecció i seguretat integral.

Per tant, és important negociar amb el nostre entorn la implementació de pràctiques de protecció, tot i que també s’ha de tenir en compte un context extern que no controlem.

Una altra idea és la necessitat de llegir i educar-nos sobre les lleis i polítiques del nostre país respecte a Internet.

Cal pensar com gestionem les nostres identitats electròniques. Cadascú ens hem trobat amb decisions difícils sobre com manejar els nostres ‘yoes’ personals, professionals, activistes i altres, amb les nostres identitats i perfils en línia.

Per últim, cal crear i mantenir una infraestructura feminista i practicar l’autocura.

Entenem per infraestructures feministes tot allò que que sosté i apuntala amb recursos, més o menys estables, les lluites feministes per al seu desenvolupament i avenç

Creiem que un espai segur és pensar més enllà de la tecnologia i no deixar de costat el nostre benestar. Si estàs cansada, estressada o cremada, podries cometre errors que posin en perill la teva seguretat.

 El nostre enfocament de la seguretat hauria d'apoderar-nos i no ser una càrrega; tenir consciència sobre la seguretat i les habilitats necessàries ens fan més efectives.