Com conviure amb l’algoritme?
Comparteix
Genís Roca, Liliana Arroyo i Ricard Faura plantegen com la intel·ligència artificial ha redibuixat els fonaments de la societat i aborden els reptes ètics i els reptes humans.
El diàleg ‘Convivint amb l’algoritme: el futur comença aquí’, celebrat la setmana passada a l'Ateneu Barcelonès, va donar resposta a moltes incògnites. Sota la moderació de Ricard Faura, expert en societat digital i polítiques públiques, Genís Roca, expert en processos de transformació empresarial, desenvolupament de negoci i cultura digital i autor del llibre ‘La revolució inevitable’, i Liliana Arroyo, sociòloga i especialista en transformació digital i impacte social de la tecnologia, van compartir una enriquidora conversa.
"Aprofitant el fil argumental del nou llibre d’en Genís Roca, ‘La revolució inevitable’, volem anar més enllà i crear un espai de reflexió. La intel·ligència artificial està molt present en els nostres dies. És un debat obert que cal abordar amb transparència, amb claredat i amb precisió", va afirmar Faura. "Som una sociòloga, un antropòleg i un arqueòleg, així que evidentment oferirem un debat enriquidor sobre la tecnologia i sobre com aquesta ha de contribuir a una transformació social", va puntualitzar Roca.
La xerrada va plantejar com la intel·ligència artificial ha redibuixat els fonaments de la societat. L’expert Genís Roca va iniciar la seva intervenció afirmant que calia gestionar una revolució, una nova manera de fer les coses, que pot acabar com un desastre, aniquilant els drets de les persones, o com un èxit, enfortint la societat. Roca va assegurar que el futur no està escrit i que s’escriurà en funció de les decisions que es prenguin en l’actualitat i, per tant, hi ha una oportunitat de fer-ho bé.
La importància de regular la informació
Roca va continuar apuntant que el món s’acomiadava de la societat industrial i avançava cap a la societat digital amb molta feina feta al voltant de la regulació del treball, però amb molt poca al voltant de la regulació de la informació. La taula va coincidir en la necessitat de començar a desplegar els drets i els deures al voltant de la informació, perquè d’aquest fet dependrà la futura societat digital. "El fet digital altera profundament els procediments coneguts. És una eina potent al nostre abast. Obre una altra manera de fer-ho tot, banca, ciència o periodisme", va comentar Roca.
"Aquesta nova manera va de dades, de processos, de repensar el pacte digital i el pacte social. I, en aquest fantàstic moment, hem de posicionar-nos i fer-nos corresponsables de la revolució que tenim davant nostre", va defensar Arroyo. L’especialista en transformació digital va recordar que la bretxa digital travessa tothom, tot i que hi ha col·lectius especialment vulnerables. "La bretxa digital coincideix amb les variables bàsiques de desigualtat i, fins i tot, les desborda", va dir Arroyo. Així doncs, la trobada va abordar els reptes ètics i els reptes humans de la tecnologia.
L’autor del llibre ‘La revolució inevitable’, Genís Roca, també va posar sobre la taula el fet que el món digital està descobrint les mancances de la societat en qüestions de drets humans i d’ètica. Roca va assegurar que no es tractava d’un tema d’ètica digital, sinó només d’un tema d’ètica, i que el món digital ens havia posat davant d’un mirall que mostrava una societat masclista, racista i classista.
Un moment de convergència tecnològica, de sistemes i d’ideologies
La conversa ‘Convivint amb l’algoritme: el futur comença aquí’ va buscar ser una oportunitat per a reflexionar des d’una mirada humanista sobre com conviure amb l’algoritme i orientar el futur de la intel·ligència artificial cap a una societat més justa, més responsable, més crítica i més democràtica. "Les criatures i el jovent, per exemple, demanen entorns digitals segurs, alternatives en lloc de prohibicions i acompanyament", va compartir Arroyo.
La sociòloga va instar a recordar que la intel·ligència artificial era un sistema per emular el pensament humà que venia dels anys seixanta, que no era d’abans-d’ahir, i allò que havia irromput recentment era la intel·ligència artificial generativa en un moment de convergència tecnològica, però també de convergència de sistemes i d’ideologies. "Els drets digitals van de marcar línies vermelles i de decidir fars on avançar. Cal afavorir que les eines digitals que arriben als centres tinguin finalitats pedagògiques. El debat no hauria de ser prohibir la tecnologia, sinó en quin punt la incorporem i com. La tecnologia clarament ha de donar resposta a les necessitats humanes i no a negocis o sistemes", va puntualitzar Arroyo.
És innegable que la intel·ligència artificial ha transformat la manera de viure, treballar i relacionar-se. La revolució tecnològica ha impactat sobre sectors, activitats i persones i és aquí per quedar-se. "La paraula ‘revolució’ la fan servir les persones optimistes, perquè comporta esperança. Si en aquests moments estem parlant de ‘revolució’ i no de ‘crisi’ és que hi ha partida", va cloure Roca.
Afegeix un nou comentari