El Raimon Cusiné i la Marta Miquel són una parella de Vilafranca del Penedès, propietaris d'un restaurant amb productes ecològics de proximitat. Des de feia temps volien marxar de vacances i tenien molt clar que volien anar al Nepal. Tot i què la idea de viatge que tenien era de lleure, la sensibilitat demostrada en el seu projecte personal els va fer portar a participar a Labdoo, una xarxa social que connecta viatgers, donants de material informàtic i escoles d'arreu del món.

Parlem amb el Raimon sobre com va ser la seva experiència de viatjar amb material de Labdoo i portar-lo a la seva destinació.

- Per què vau anar al Nepal?

L´abril del 2015 la meva parella i jo vam decidir anar al Nepal 20 dies perquè era una destinació que ens atreia des de feia temps. Jo personalment hi havia anat sol feia 6 anys i volia tornar-hi amb ella per viure la “Nepali experience” junts.

- A l'hora de preparar el viatge, com el vau enfocar? Turisme, lleure... o viatge solidari?

Sobre tot turisme, desconnectar de les rutines diàries i gaudir dels paisatges i l´entorn que et proporciona el país més alt del món. La gent és fantàstica allà, és un altre món totalment diferent, l'escala de valors d'un mateix canvia al veure, i viure, altres formes de vida. També vam col·laborar amb «Labdoo project» portant material informàtic que allà és molt necessari.

- Labdoo és una xarxa social que connecta viatgers amb escoles que necessiten ordinadors portàtils. Com vau conèixer aquesta iniciativa?

Vam conèixer el projecte a traves de les xarxes socials i gràcies a tenir relació amb el Jordi Ros, fundador de la plataforma Labdoo i la Laia Planes, encarregada de la recollida i gestió del material a la nostre zona. Tot va ser molt senzill.

- Va ser fàcil tot el tràmit de recollida dels ordinadors i el transport dels ordinadors al Nepal?

Vam trobar-nos un dia amb el Jordi i ens va explicar tot com funcionava: qui era el contacte al territori, com havíem de contactar amb ell, com transportar el material... Tot van ser facilitats. Labdoo ens va donar una documentació per verificar que el material que nosaltres portàvem era per fins social/benèfics. No vam tenir cap problema durant el trajecte, escales a aeroports, ni a l'arribada a Nepal. Només vam preocupar-nos de fer un forat a la nostra motxilla per encabir-hi el portàtil i les dos tauletes que portàvem al Nepal.

- Com va ser la rebuda del material per part de l'escola del Nepal?

L´escola que rebia el material es trobava a 3 hores de Katmandú, en un poble anomenat Newakot. Nosaltres vam organitzar una trobada amb el contacte que teníem, en Saroj, a la mateixa capital del Nepal, el dia després de la nostre arribada. No era la nostre intenció inicial anar a l´escola, però 4 dies després vam dirigir-nos cap allà i vam conèixer l´escola, la feina que fan i el benefici que els hi suposa rebre ajuda de projectes com el de Labdoo. Van insistir tant que ens vam quedar a casa del director de l´escola 3 dies, una experiència que mai oblidarem.

- Encara teniu contacte amb l'escola? Fan servir els ordinadors?

Després de l'experiència que hem tingut, nosaltres tindrem contacte amb la gent de l´escola sempre. No sabem l'estat del material, ja que el dia que nosaltres vam marxar de Newakot vam viure el terratrèmol de 7,8 graus on van perdre la vida més de 10.000 persones. Sabem que l'escola va quedar força afectada, però evidentment hem mostrat interès per les persones, no pels bens materials. Personalment hem organitzat activitats per ajudar econòmicament l´escola, i animem a tothom que viatgi al Nepal per seguir ajudant en tot el que faci falta.

- Havíeu tingut alguna experiència de camp de treball o ruta solidària prèviament al vostre viatge? Com valoraríeu aquesta experiència?

No, mai. La veritat és que tot va ser molt senzill i gratificant, una experiència a recomanar a tothom. Labdoo és un projecte solidari fantàstic, on tot és transparent, sense res de diners pel mig. Ells aprofiten els viatge dels viatgers, la segona maleta que poden facturar gratuïtament, i tothom en surt beneficiat. Llarga vida a Labdoo!