Ahir, el Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya va acollir la Jornada de Dinamització de la Internet Social 2023 (JDIS 2023), la trobada anual de la Xarxa Punt TIC, que fa ja divuit edicions que aplega a les dinamitzadores digitals d'arreu del territori per reflexionar sobre l'estat de digitalització de Catalunya i platejar els reptes del futur de la societat digital.

La trobada va iniciar-se amb la intervenció del cap del Servei d'Inclusió i Capacitació Digital, Ricard Faura, que va destacar que, "han passat moltes coses en aquests divuit anys, els plantejaments han canviat molt, però la bretxa digital encara apareix a totes les trobades, tot i que és una bretxa molt diferent de la que teníem l'any 2005".

Ara a Catalunya els factors que determinen la bretxa digital són els recursos econòmics i l'edat. "Veureu que es repeteixen molt sovint i que actuen gairebé de fil conductor de totes les dades", va dir la gerent de KPMG ASESORES, Marta Bricall, durant la presentació de l'estudi sobre la bretxa digital a Catalunya.

L'estudi distingeix tres tipus de bretxes digitals: accés, ús i coneixement. Sobre la primera, la d'accés, Bricall va comentar que pel que fa a les connexions de trenta megabytes i 4G, "en general la cobertura és bona a tot el territori, per tant, podríem dir que la bretxa és mínima". Així i tot, la gerent de KPMG ASESORES, va instar les assistents a analitzar els possibles canvis que es podrien produir quan es desplegui completament la tecnologia 5G.

També respecte de la bretxa d'accés, Bricall va comentar que, cada vegada més, les usuàries es connecten a internet via telèfon mòbil, més que no pas a través d'ordinadors, a més d'afegir que aquelles persones que afirmen que no es connecten a internet de manera habitual "no ho fan pels costos que suposa, tant pel que fa als dispositius com a la connexió".

Pel que fa a la bretxa d'ús, segons va explicar Bricall, "en les edats més joves, hi ha poca diferència pel que fa a la nacionalitat i el gènere pel que fa als usos d'internet, però, quan pugem d'edat, la bretxa es va intensificant". A mesura que augmenta l'edat, però, els usos de les tecnologies digitals canvien segons el gènere. Mentre que en el cas de les dones destaquen els serveis de missatgeria instantània i les recerques d'informació sobre salut, els homes utilitzen més el correu electrònic i busquen més notícies d'actualitat.

En el cas de la bretxa d'ús, a més, apareix un nou factor a tenir en compte: el nivell de formació. Segons l'estudi sobre la bretxa digital a Catalunya, les persones que no han acabat la seva educació solen patir més la bretxa d'ús, mentre que les persones que tenen estudis superiors utilitzen molt més internet.

Pel que fa a la canalla, els seus principals usos d'internet tenen a veure amb la socialització – parlar amb amigues o família – i l'educació – recerca d'informació, tasques escolars, etc. En aquest sentit, Bricall va destacar que "qualsevol infant amb poc accés a internet, quedaria exclòs de dos dels àmbits més importants en el seu desenvolupament: el social i l'educatiu".

La tercera de les bretxes, la de coneixement, continua sent un dels principals reptes, tot i que, segons es reflecteix a l'estudi, Catalunya té molts bons números pel que fa a la seva capacitació digital. "A Catalunya es pot afirmar que més del 60% de la població té habilitats bàsiques i avançades en tecnologies de la informació i la comunicació", va assegurar Marta Bricall, "però continua havent-hi un grup important de població que queda per desenvolupar-se en aquest aspecte".

Codi fet per dones migrades, jocs desconnectats i debats intergeneracionals

La Jornada de Dinamització de la Internet Social 2023 va comptar també amb diversos tallers, espais de conversa i de treball en xarxa.

Andrea Espeso, coordinadora a Barcelona d'Open Cultural Center, va explicar a les assistents al primer dels tallers com va sorgir el projecte CodeWomen, una de les iniciatives més conegudes de l'entitat. "L'any 2019", va explicar Espeso, "vam posar en marxa MigraCode, una formació de codi per a persones refugiades, amb l'objectiu que tinguessin eines per desenvolupar un futur professional digne". "En aquestes formacions", va continuar Espeso, "una de les voluntàries va identificar que les dones que particiaven en el curs no interactuaven igual, no participaven a classe i no acabaven de sentir-se còmodes, i per això vam decidir crear un programa de suport extra per a dones en forma de l'itinerari formatiu, i així va néixer CodeWomen".

Durant el segon taller, conduït per Lady Pazmiño de la cooperativa tecnològica Colectic, es van posar en pràctica els fonaments de la programació a través de jocs desconnectats. Pazmiño va explicar que "són jocs que no requereixen connexió a internet i que, per tant, són perfectes per trencar el gel i per conèixer a les usuàries que s'apropin al nostre Punt TIC". Durant el taller es van fer tres dinàmiques: control de robots amb el tacte, joc de programació amb fitxes i creació de l'algoritme d'un sandvitx.

En paral·lel es van dur a terme dos espais de conversa amb un primer panell sobre iniciatives adreçades a la capacitació digital de la joventut amb Pau Tarrés de l'Agència Catalana de la Joventut i una segona intervenció a propòsit de les iniciatives adreçades a la capacitació digital de la gent gran, conduït per Laia Sánchez del projecte SeniorLab de CitiLab de Cornellà.