Una persona privada de llibertat podria veure com se sentiria fora del centre penitenciari sense moure's del recinte. Podria, per exemple, caminar entre multituds, o agafar el tren. Podria, també, imaginar-se a la platja. O posar-se en la pell de la persona a qui ha afectat la seva conducta.

La realitat virtual fa uns anys que s'ha introduït als centres penitenciaris de la mà d'Andròmines en les activitats que es fan als Punts Òmnia i Punt TIC. Tot i que encara és un àmbit molt nou, petites investigacions amb població molt reduïda apunten que millora l'empatia en els 'role playings'.

"Podria ser un suport a les eines terapèutiques", explica la Sandra, psicòloga al Centre Educatiu de Justícia Can Llupià, que ha assistit a la formació d'Andròmines per a professionals dels centres penitenciaris en el marc del projecte europeu SEMELI. S'imagina aquesta eina al taller de relaxació que fa amb adolescents que els costa dormir perquè facin processos d'imaginació i puguin imaginar altres escenaris.

Un camp per explorar

Fermí Santano, dinamitzador TIC del Centre Penitenciari de Lledoners, explica que el projecte ha apropat aquesta tecnologia que resultava econòmicament poc accessible als centres penitenciaris, i ha format joves en tecnologia.

Ara, aquest curs permet que monitores, educadores i psicòlogues "tinguin els coneixements tècnics per plantejar-se com aplicar la realitat virtual en la seva realitat i generar un espai de debat per crear noves activitats".

Un altre pas de l'entitat per utilitzar aquesta eina és el projecte RECOMMIT, que té com a objectiu crear una aplicació de realitat virtual per treballar la inserció laboral, afegeix.

Caldrà veure com avança, però els beneficis són evidents: treballar l'empatia, situar aquestes persones en un entorn diferent, i ajudar-les en la presa de decisions: "En la simulació, han de decidir, però si ho fan malament, no passa res perquè no és real. Això afavoreix que el dia que surtin puguin analitzar una situació i prendre una decisió correcta".