La violència de gènere digital, encara invisibilitzada

El 54% de les dones que han patit assetjament a través de les xarxes socials han experimentat atacs de pànic, ansietat i estrès, segons una enquesta d'Amnistia Internacional. L'ONG Pla Internacional analitza que el 42% de les nenes i les joves han mostrat estrès emocional, baixa autoestima i pèrdua d'autoconfiança. En menys d'una dècada s'han quintuplicat a Espanya els delictes de contacte amb menors de 16 anys amb fins sexuals mitjançant la tecnologia.

Aquestes són algunes de les dades que presenta l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat dedicat a la violència de gènere digital difós per l'associació Dones en Xarxa, que treballa per defensar els drets de les dones.

L'informe assenyala que, tot i que la violència de gènere digital continua invisibilitzada, té un impacte psicològic, social i econòmic en les dones que la pateixen. De fet, el Parlament Europeu estima que el valor econòmic d'aquests danys per al conjunt de la Unió Europea és d'entre 49.000 i 89.300 milions d'euros.

Tipus de violència de gènere digital

Per analitzar l'impacte d'aquesta forma de violència, que utilitza l'anonimat de les xarxes i que cada cop té més presència als mitjans de comunicació, cal definir-la i delimitar-la.

Segons la classificació que en va fer el Consell d'Europa l'any 2018, es poden considerar diferents tipus de violència de gènere digital: el ciberassetjament, que defineixen com "amenaces de violència, coacció, insults, difusió no consentida d'imatges sexualment explícites", amenaces directes o violència física, crims d'odi, violacions de privacitat i explotació sexual en línia.

Impacte a l'Estat

Per conèixer l'impacte que té aquest tipus de violència a l'estat espanyol, s'han utilitzat dues metodologies: la primera, preguntar a les dones, i la segona, quantificar els fets denunciats als cossos de seguretat.

Amb el primer mètode, potser la millor aproximació és la de la macroenquesta que va fer la delegació del govern espanyol contra la violència de gènere, que va destapar que el 7,2% de les dones han rebut imatges sexualment explícites, que el 15,2% han experimentat assetjament reiterat per part de la mateixa persona i que el 4,3% d’aquestes dones que han patit assetjament reiterat s’han vist sotmeses a la publicació de fotografies per part de l’assetjador.

Amb el segon mètode, podem fixar-nos en el Portal Estadístic de Criminalitat del Ministeri d’Interior, que assenyala que les víctimes de violència de gènere "per accés il·legal informàtic" han passat de 223 l’any 2011 a 855 el 2020.

Prevenció, denúncia i acció

Encara que hi ha legislació com l'espanyola i l'europea que ja recullen aquest tipus de violència com una tipologia dins de la violència de gènere, calen estadístiques específiques i mecanismes de prevenció, denúncia i acció, diu l'estudi.

En aquest sentit, l'ONU ha llançat la campanya 'bodyright' per protegir els cossos de les dones igual que altres continguts, amb drets de propietat intel·lectual que impedeixen la distribució d'imatges sense el consentiment de les propietàries.

L'estudi també fa un seguit de recomanacions com ara impulsar campanyes de conscienciació, millorar la formació professional, definir protocols de detecció i actuació o crear observatoris que mesurin aquest fenomen.