Bretxa Digital

Com hem comentat anteriorment la Societat de la Informació és una fase de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i Administració Pública) per obtenir i compartir qualsevol informació, instantàniament, des de qualsevol lloc i de la manera que es prefereixi.

Podríem dir que la Societat de la Informació es divideix en aquests quatre elements principals:

 - Usuaris: Persones o organitzacions que accedeixen als continguts de les infrastructures.
 - Infrastructures: Mitjans tècnics que fan possible l'accés remot als continguts.
 - Continguts: Informació, productes o serveis als que es puguin accedir sense necessitat de desplaçar-se  obligatòriament a un lloc determinat.
 - Entorn: Factors o agents de tipus social i econòmic que influeixen en qualsevol fenomen que tingui lloc a la societat i que, per tant, també afectaran a l¿orientació i ritme d'implantació de la Societat de la Informació.

Que un usuari gràcies a les infrastructures pugui obtenir continguts de forma fàcil i àgil fa que el seu benefici sigui més gran.

Un exemple:
Tenir un cotxe significa tenir poder de desplaçament ràpid i de llargues distancies, tenir aquest poder de desplaçament implica tenir poder per transportar persones i coses, que al mateix cop implica que podem assistir a esdeveniments i transportar mercaderies. En aquest cas el cotxe seria la nostra infrastructura i tenir-la és tenir un benefici i poder més gran, però si a més a més tenim coneixement de les rutes que ens portaran al nostre destí, estalviarem combustible i temps i naturalment el nostre benefici serà també més gran.
Per tant, tenir accés als continguts i poder gestionar-los ens ajuda a obtenir més beneficis.

Les desigualtats socials sorgeixen com diferències a l'accés i a la gestió de les tecnologies, d¿aquesta forma sorgeix el que anomenem bretxa digital. Algunes persones tenen les més poderoses computadores, el millor servei telefònic, el més ràpid servei d'Internet, així com una riquesa de contingut en aquest servei...altre grup de persones no tenen accés a les més modernes i millors computadores, al servei telefònic o al més ràpid o convenient servei d'Internet. La diferència entre aquests dos grups és el que constitueix avui dia aquesta bretxa digital. Podem distingir com possible causa de la bretxa digital els següents factors: poder adquisitiu, alt cost de la tecnologia, dels ordinadors, alt cost del software que permet que funcionin i els pugem manejar, la falta de formació o la impossibilitat d'accedir als processos d'aprenentatge. S'ha de remarcar l'alt cost que suposa el software i les diferències socials que provoca, així com les dependències que creen les empreses de software envers els seus clients fins el punt d'esclavitzar-los als seus programes.

El software són totes aquelles instruccions electròniques que indiquen a l'ordinador que és el que ha de fer, és el conjunt d'instruccions que fan funcionar al hardware. Per ser més concrets, el sistema operatiu és el software bàsic e imprescindible per que un ordinador pugui arrencar. Un ordinador sense sistema operatiu es només un munt de ferralla. A més a més del sistema operatiu, utilitzem altres programes bàsics que ens ajuden a treure el màxim partit al nostre ordinador com poden ser el processador de textos, full de càlcul, navegador, gestor de correu electrònic,...etc. Normalment als nostres ordinadors tenim instal·lat software que no hem pagat, i que algun amic ens ha copiat o hem baixat d'Internet. Aquesta pràctica tan comú es converteix en pirateria i en violació de les lleis de drets de l'autor quan el software que hem copiat és propietari, per tant el seu ús, redistribució o modificació està totalment prohibida. La pirateria encara que pugui semblar incoherent ha estat durant anys la millor propaganda de sistemes operatius com el MS-DOS i Windows, o el paquet MS-Office, davant la qual Microsoft ha fet la vista grossa ja que era conscient que amb el temps aquests ""clients"" acabarien enganxats al seu producte i llavors haurien de pagar per ell, ha estat el millor mètode de captació de clients. L'augment massiu de la pirateria té part de la seva justificació a l¿eixamplament de la bretxa digital, ja que cada cop n¿hi ha més dependència dels ordinadors i del software i cada cop són més les persones que no poden permetres el luxe de pagar les llicències del software que utilitzen, no obstant això, no pot ser una justificació de la pirateria ni la resposta davant la bretxa digital, hem d'evitar-la en la mesura del possible en el nostre entorn.

L¿esclavitud tecnològica és la dependència que tenim actualment a certes marques d'ordinadors, components o cert software. Aquesta dependència no ens permet, per exemple, realitzar un canvi d'algun component si aquest  no pertany a la marca en concret, això naturalment comporta unes despeses més grans que si parlem d'un component comú.

Sense entrar en detalls ni donar exemples concrets d'empreses que realitzen o han estat acusades de realitzar aquestes pràctiques d'esclavitud, tots podem dir en certa manera que vivim esclaus d'alguns dels programes que utilitzem actualment.

L'esclavitud pot ser més gran depenent de l'ètica que pugui tenir l'empresa, si busca lucrar-se més, es porten a terme pràctiques monopolistes: entre d'altres, pressionar als fabricants de hardware per que portin el seu producte de fàbrica, inundació a les universitats amb llicències de baix cost per forçar una educació basada en els seus productes, compra massiva de petites empreses o  productes emergents que poguessin posar en perill la seva hegemonia, suborns a empreses, entitats públiques,...

Aquesta esclavitud tecnològica fa que la bretxa digital augmenti, els alts preus d'aquestes marques fa que sigui impossible que pugui ser costejats per tots els usuaris.

Al punt anterior hem parlat de la gran dependència o esclavitud que patim per culpa d'empreses que tenen el monopoli al mon de la informació, no obstant això existeix una alternativa, que cada cop empeny amb més força, s'anomena Software Lliure, i avui representa una veritable alliberament que pot disminuir l'abisme que està creant la bretxa digital.

Software lliure es refereix a la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el software.

Moltes comunitats de programadors de forma cooperativa i totalment altruista comparteixen les seves idees, programes, i perfeccionen el codi d¿altres en una comunió total de bens en benefici i igualtat per tots.

Aquestes són les quatre llibertats dels usuaris del software:

 - Fer servir el programa, amb qualsevol propòsit
 - Estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a les teves necessitats
 - Distribuir còpies, amb les que pots ajudar al teu veí
 - Millorar el programa i fer públiques les millors a la resta per que tothom es pugui beneficiar

L'accés al codi font és un requisit previ a això

Linux és un exemple d¿aquest tipus de software i només la punta de l'iceberg d'un moviment altruista que trastoca la forma en la que es creen els programes. La recerca del benefici econòmic queda relegada pel desig d'aportar alguna cosa útil a la comunitat.
Linux és el nucli d'un sistema operatiu, això és, la mare de tots els programes. És l'aplicació com hem dit abans que dirigeix a la resta, com ho fan Windows als PCs o MacOs als Macintosh. Però, Linux és lliure. Qualsevol pot copiar-lo, regalar-lo, distribuir-lo o millorar-lo i fins i tot vendre'l, però sempre permetent que la resta també puguin modificar-ho.