El col·lectiu amb discapacitat intel·lectual és un dels més marginats del món, segons l'OMS

Les persones amb discapacitat conformen un dels grups més marginats del món. Aquest col·lectiu presenta pitjors resultats sanitaris i acadèmics, participa menys de l'economia i registra taxes de pobresa més altes que les persones sense discapacitats.

Avui dia la discapacitat és considerada una qüestió de drets humans. Els obstacles es poden superar si els governs, les organitzacions no governamentals, els professionals i el propi col·lectiu treballa de manera conjunta. Un informe de l’OMS sobre discapacitat en general (però extrapolable a la discapacitat intel·lectual) menciona aquestes deu dades:

 

Dada 1: Més de 1.000 milions de persones pateix algun tipus de discapacitat

Aquesta xifra representa més del 15% de la població mundial. Entre 110 i 119 milions de persones tenen dificultats per funcionar en l’àmbit intel·lectual. La xifra de persones està augmentant a causa de l’envelliment de la població i de les malalties cròniques a escala mundial.

Tal i com assenyala la Confederació Espanyola d'Organitzacions a favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (FEAPS), el procés d'envelliment d’aquestes persones presenta certes peculiaritats: el seu seu inici es produeix més d'hora i es situa als 45 anys d'edat. 

La mateixa organització a la qual pertany Plena Inclusión, entitat que, a Catalunya està representada per DINCAT, remarca que aproximadament el 18% de les persones amb discapacitat intel·lectual pertanyen a la franja de població gran i que, en el transcurs de les pròximes dues dècades, aquest grup d’edat arribarà al 60%.

 

Dada 2: La discapacitat intel·lectual afecta desproporcionadament poblacions vulnerables

Els països amb ingressos baixos tenen una major prevalença de persones amb discapacitat intel·lectual que els països amb ingressos alts. La discapacitat és més comú entre les dones, les persones majors i la població infantil i adulta pobra.

 

Dada 3: El col·lectiu no sol rebre l’atenció sanitària que mereix

La meitat de les persones amb discapacitat intel·lectual no pot pagar atenció sanitària en els països desfavorits en comparació amb un terç de les persones sense discapacitat. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest col·lectiu és dues vegades més propens a considerar insatisfactoris els serveis de salut que se’ls dispensa. També és quatre  vegades més propens a informar que se’l tracta malament i gairebé tres vegades més propens a queixar-se sobre l’atenció sanitària que rep.  

 

Dada 4: Els infants tenen menys possibilitats de ser escolaritzats

Existeix un gran desfasament entre les taxes d’abandonament d’estudis per a tots els grups d’edat i per a tots els contexts però hi ha una gran diferència entre els països més desfavorits i més desenvolupats.

Per exemple, la diferència entre percentatge de nens i nenes amb discapacitats intel·lectual i de nens i nenes sense cap discapacitat que assisteixen a l’escola primària oscil·la entre el 10% a la India i el 60% a Indonèsia.

 

Dada 5: El col·lectiu té més probabilitats d’estar en situació de desocupació

Les dades mundials indiquen que les taxes d’ocupació són més baixes per als homes (53%) i les dones amb discapacitat (20%) que per als homes sense discapacitat (60%) i per a les dones sense discapacitat (30%).

Segons l’Organització Internacional del Treball, per a les persones amb discapacitat intel·lectual, les taxes d'atur i l'exclusió en l’àmbit de educació, l'ocupació, l'atenció mèdica i altres serveis, així com la seva pertinença a la comunitat, són altes.

 

Dada 6: El col·lectiu és més vulnerable a la pobresa

Les persones amb discapacitat intel·lectual viuen pitjor que les persones que no tenen discapacitat. Per exemple: alimentació insuficient, habitatge precari, falta d’accés a aigua potable i sanejament. 

A causa dels costs que genera aquest col·lectiu, entre d’altres aspectes (els dispositius d’ajuda, l’atenció mèdica o l’assistència personal) les persones amb discapacitat solen ser més pobres que les que no en tenen amb ingressos similars.

 

Dada 7: La rehabilitació ajuda a potenciar la capacitat de viure i reforçar la independència

A molts països, els serveis de rehabilitació són insuficients. Dades procedents de quatre països de l’Àfrica meridional indiquen que només un 26 i un 55% de les persones que necessitaven servei de rehabilitació mèdica els rebien y només el 17% i el 37% de les persones que necessitaven dispositius d’ajuda podien accedir a ells.

 

Dada 8: Les persones amb discapacitat intel·lectual poden viure i participar de la comunitat

Inclús en els països amb ingressos alts, entre el 20% i el 40% de les persones amb discapacitat no veu satisfetes les seves necessitats d’assistència en relació amb les activitats que realitzen de manera quotidiana. Als Estats Units, el 70% de la població adulta confia en els seus amics i familiars perquè els ajudin en el seu dia a dia.

 

Dada 9: Els obstacles de la discapacitat intel·lectual es poden superar

Per exemple es pot promoure l’accés a serveis generals, invertir en programes específics per a les persones amb discapacitat, adoptar una estratègia i un pla d’acció específic per aquest col·lectiu, millorar la formació, educació i contractació de personal, augmentar la consciència pública i la comprensió de les discapacitats o garantir la participació de les persones amb discapacitat en l’aplicació de polítiques i programes.

 

Dada 10: La Convenció sobre els drets d’aquest col·lectiu té l’objectiu de promoure, protegir i assegurar els drets humans del col·lectiu

Fins a la data d’avui han firmat aquesta convenció 170 països i organitzacions i 130 l’han ratificada. A més d’aquesta Convenció, la Plataforma Europea ‘Inclusion Europe’ formada per professionals de cinc països (Regne Unit, Eslovènia, Dinamarca, Luxemburg, Àustria i Espanya), ha elaborat un manifest per reivindicar en l’àmbit europeu. Els principals punts que inclou el manifest són:

• Totes les persones han de tenir una vida socialment valorada i han de ser respectades.
• Totes les persones poden desenvolupar-se i augmentar el control que tenen sobre les seves vides amb els suports personals adequats.
• Totes les persones poden contribuir i tenen dret a accedir a tots els serveis comunitaris.
• Totes les famílies tenen dret a tenir una vida normal, com la dels altres, a través de suports personals i del reconeixement de les seves necessitats.