"50 anys d'activisme ens han ensenyat que el món pot canviar, però que no ho farà sol. Quan les persones corrents ens unim en una acció comuna, podem enfrontar-nos als injustícies i assolir coses extraordinàries”, ha declarat Alfonso López Borgoñoz, president d'Amnistia Internacional Espanya. “L'activisme és una força poderosa per al canvi, com ho demostren els valents manifestants en la primavera àrab. Oferim alguna cosa que les forces de la repressió no poden silenciar: molta gent unida en una acció comuna.”

Aquesta crida a l'acció ret homenatge a la història de dos estudiants portuguesos empresonats per brindar per la llibertat, una injustícia que va inspirar a l'advocat Peter Benenson el seu famós article “Els presoners oblidats”, publicat el 28 de maig de 1961 en el diari The Observer, en el qual feia una crida a l'amnistia de diversos presos de consciència, i que va constituir la primera acció de l'incipient moviment pro drets humans. Avui Amnistia Internacional té més de 3 milions de membres i simpatitzants en més de 150 països.

Una revolució en drets humans

Durant mig segle, Amnistia Internacional ha estat testimoni d'abusos i atrocitats contra les persones, ha estat la veu dels sense veu, i s'ha mantingut sempre en guàrdia contra l'abús de poder i la impunitat. L'organització ha evolucionat per a plantar cara als desafiaments d'un món canviant, des de la defensa de la llibertat d'expressió i consciència en els seus inicis, fins a treballar per tot l'espectre de drets de la Declaració Universal dels Drets Humans en l'actualitat.

Fent vista enrere, “avui podem assegurar que en aquests 50 anys s'ha produït una veritable revolució, un canvi cultural, social i polític que ha creat una major consciència global pels drets humans”.

• L'alliberament de les persones empresonades per motius de consciència va ser l'espurna que va encendre la flama de l'organització. Des de la seva fundació, Amnistia Internacional ha treballat perquè persones com Nelson Mandela, Andrei Sajarov o Aung San Suu Kyi fossin alliberades, exemples cèlebres d'entre els més de 50.000 casos que l'organització ha contribuït a alliberar en els últims 50 anys.
• La lluita per l'abolició de li pena de mort és una dels senyals d'identitat més importants d'Amnistia Internacional. En 1977, només 16 països havien abolit la pena de mort per a tots els delictes. En l'actualitat, 139 països han renunciat a l'aplicació de la pena màxima. La pena de mort és ja una pena en extinció.
• També el treball d'Amnistia Internacional per la justícia universal ha tingut importants assoliments, tals com contribuir a la detenció i inici del procés judicial contra Augusto Pinochet, o en la condemna contra Alberto Fujimori. L'organització també va impulsar la creació del Tribunal Penal Internacional (TPI). Entre altres casos, el TPI va emetre en 2009 una ordre d'arrest contra Omar AL Bashir, president de Sudan, per crims de 'lesa' humanitat i de guerra a Darfur, i en 2011 contra el president libi Muamar Gadafi per crims de 'lesa' humanitat.
• En relació al comerç d'armes, d'enorme impacte en la situació de drets humans en molts països, Amnistia Internacional, Oxfam i IANSA van llançar conjuntament la campanya mundial "Armes sota Control" per un Tractat internacional sobre el comerç d'armes, que Nacions Unides va protegir finalment en 2006.
• Amnistia Internacional ha contribuït de manera determinant a l'aprovació en Nacions Unides de diversos tractats internacionals de gran importància, tals com la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (1979), la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (1984), l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (1998), la Convenció Internacional per a la Protecció de totes les Persones contra la Desaparició Forçada (2006) i el Protocol Facultatiu al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (2008), entre uns altres.
• En Espanya, Amnistia Internacional també ha collit importants assoliments, com contribuir de manera determinant a l'abolició de la pena de mort en temps de guerra. Des de 1995 no existeix la possibilitat d'aplicar aquesta condemna.
• En 1987, Espanya va ratificar la Convenció contra la Tortura, fita per la qual Amnistia Internacional Espanya havia treballat durant anys. L'organització ha documentat i denunciat durant dècades nombrosos casos de tortura en el país a les mans de les forces de seguretat, i ha contribuït a fer-los visibles públicament i a demanar comptes per ells.
• L'organització també ha treballat per la protecció de les dones a Espanya enfront de la violència de gènere, alertant que, a pesar dels avanços, les víctimes segueixen trobant dificultats per a aconseguir reparació i una protecció no homogènia al llarg del territori espanyol.
• En relació amb les víctimes del franquisme i la Guerra Civil, Amnistia Internacional va denunciar els crims comesos en aquest període com crims de dret internacional, i ha treballat intensament perquè aquestes víctimes obtinguin veritat, justícia i reparació d'acord a les normes internacionals de drets humans.
• En 2007, després d'anys de campanya d'Amnistia Internacional juntament amb altres organitzacions, el Congrés espanyol va aprovar la Llei de Comerç d'Armes, orientada a evitar la venda d'armes a aquells països on existeix risc que s'usin per a cometre violacions de drets humans.
• Però malgrat els avanços d'aquests últims cinquanta anys, les violacions de drets humans segueixen sent un enorme desafiament en la nostra societat global.

“Els Governs han incomplit la seva promesa de fer efectiva la Declaració Universal dels Drets Humans, i en molts casos ignoren els abusos contra les persones quan no els alimenten”. Gairebé dos terços de la Humanitat manca d'accés a la justícia, les violacions de drets humans segueixen fent caure en la pobresa a milions de persones en el món, la violència contra dones i nenes és encara moneda corrent, i en l'últim any, Amnistia Internacional ha documentat casos de tortura i maltractaments en almenys 98 països.

Una crida global a l'acció

• Davant aquesta situació, Amnistia Internacional ha decidit concentrar la seva acció durant el 50 aniversari en un nombre concret d'àrees en les quals el poder de la gent pot obtenir resultats en països concrets:
• Defensar la llibertat d'expressió: En 2010, 89 països restringirien de manera il·legítima la llibertat d'expressió. Treballaran, entre altres, pel cas de Norma Cruz, responsable d'una organització en defensa dels drets de les dones a Guatemala. Des de 2008, aquesta dona rep amenaces de mort a causa de el seu treball de documentació de casos de violència contra les dones i a la seva lluita per la justícia.
• Fer de la pena de mort una pena en extinció: 96 països ja havien abolit la pena de mort en 2010. Treballarem amb especial èmfasi per l'abolició en Estats Units, Iran, Xina, Aràbia Saudita, Mongòlia i Bielorússia. Aquest últim país és l'únic a Europa que encara l'aplica.
• Aconseguir seguretat de la mà dels drets humans: Deu anys després de l'inici de la “guerra contra el terror”, “cap dels seus responsables ha estat dut davant la justícia. La investigació sobre les presons secretes dirigides per la CIA nord-americana a Lituània no s'ha d'arxivar mentre no s'esgotin totes les vies per a conèixer què va ocórrer”. Volen que es torni a obrir la investigació, així com fer rendir comptes a qui van participar. AI ha documentat en 2010 tortura i maltractaments en 98 països.
• Lluitar pels drets reproductius de les dones i les nenes: Els drets reproductius són drets humans. Volen “assolir que les dones i nenes a Nicaragua vegin respectats tots els seus drets sexuals i reproductius, i acabar amb la prohibició total de l'avortament, que s'aplica fins i tot en casos de violació o incest”.
• Garantir la justícia internacional: Dos terços de la humanitat no té accés a la justícia, i en 2010 s'han realitzat judicis injustos en almenys 54 països. AI vol realitzar un esforç especial perquè es garanteixin els drets humans de les persones en la República Democràtica del Congo. La població ha sofert crims de 'lesa' humanitat, crims de guerra i altres violacions greus de drets humans a les mans de l'Estat i de grups armats.
• Exigir responsabilitat a les empreses: Volen que Nigèria faci rendir comptes als responsables de les empreses petrolieres, i que demani públicament una operació de neteja del delta del Níger.
• Acabar amb la injustícia i l'opressió en Orient Mig i Àfrica del Nord: Mantindran la seva presència sobre el terreny per a documentar la crisi de drets humans que viu la regió, i treballan perquè es garanteixi el dret a la llibertat d'expressió sense que es produeixin desaparicions, homicidis, detencions, tortures o altres coaccions.
• "Volem oferir oportunitats concretes d'acció a quantes més persones millor. El nostre objectiu és redoblar el nostre impacte en la vida de les persones, i què millor que oferir la possibilitat de sumar-se a una acció comuna” ha declarat Esteban Beltrán, “Cada dia creix la convicció que tots els drets humans estan interconnectats. No es pot defensar la llibertat d'expressió sense defensar igualment el dret a l'educació o a un habitatge digne. Per això les nostres peticions abasten un espectre ampli de drets, no només civils i polítics, sinó econòmics, socials i culturals també”. En algunes d'aquestes accions serà possible participar *online, a través de la pàgina *actuaconamnistia.*org.

El 50 aniversari en Internet: “50 anys, 50 històries”

Amnistia Internacional Espanya ha obert el bloc “50 anys, 50 històries”, per a celebrar en Internet l'aniversari de l'organització. Des del 28 de maig al 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, s'aniran publicant 50 posts que faran un recorregut per la història de l'organització, els seus assoliments, els seus protagonistes, curiositats... El bloc conté a més una cronologia interactiva de l'organització, una mostra de campanyes publicitàries, una exposició virtual de cartells, un còmic digital signat per Jesús Colomina “Colo”, i altres continguts per a conèixer a fons Amnistia Internacional.