Activisme hashtag i campanyes de petició online: canviem alguna cosa?

Internet ha canviat la nostra manera de veure el món i de comunicar-nos. Les entitats caminen cap a la digitalització de les seves activitats i cada dia apareixen noves aplicacions pensades per facilitar les donacions. Mentrestant, les plataformes digitals des d’on llençar peticions de canvis polítics als governs també es consoliden.  

Activisme #hashtag a escala internacional

#BringBackOurGirls, #ICantBreathe, #BlackLivesMatter, #MeToo. Són algunes de les campanyes hashtag que han donat la volta al món. La primera es refereix a les menors nigerianes segrestades pel grup gihadista BokoHaram l’any 2014, i la segona i la tercera fan referència a la violència policial als EUA, que encara avui discrimina la gent d’ascendència africana o racialitzada.

El passat 2017, el #MeToo es va convertir en un clam per a moltes dones que reclamen que l’assetjament ha format i encara  forma part de les seves vides pel fet de ser dones.

Les campanyes de denúncia de situacions injustes són la via per obrir debats públics sobre temes candents o arraconats pels mitjans oficials. Però la majoria de les vegades, les campanyes online tenen una funció més sensibilitzadora que de canvi pràctic a la vida real.

Avaaz i Change.org, les plataformes de les organitzacions

Les plataformes digitals de petició Avaaz i Change.org són les més reconegudes a nivell internacional i tant individus com entitats les utilitzen. La diferència entre l’una i l’altra és que Avaaz destina els seus esforços a causes polítiques generals que van des de la incitació a aturar conflictes armats fins a la lluita contra el canvi climàtic.

Darrere d’Avaaz hi ha el fundador Ricken Patel, a qui s’acusa d’actuar com a lobbista sota les directrius del neoliberal Georges Soros. Activista o lobbista? Probablement totes dues coses, però la possibilitat de convertir queixes en canvis polítics concrets a través de la seva plataforma segueix damunt la taula.

Change.org va destinada a causes més socials i puntuals, i a la seva pàgina d’inici s’hi poden veure alguns dels seus èxits assolits. A diferència d’Avaaz, Change.org sembla engegat per propostes individuals amb la màxima d’omplir la pica gota a gota. Aquí veiem una campanya exitosa que ho exemplifica: Moumine Kone va evitar que el deportessin a Mali després d’una dècada d’integració a l’estat espanyol.

Plataformes de peticions online governamentals

Per tenir èxit, qualsevol campanya ha d’adequar-se bé al públic a qui es dirigeix. Si aconsegueixes firmes de gent que queda fora de la jurisdicció que vols canviar, per exemple, la campanya no podrà tenir repercussió en termes de canvis de lleis o de polítiques públiques. 

Als EUA, la plataforma We the People pertany a la Casa Blanca i recull demandes de la ciutadania. Si una petició rep més de 100.000 firmes en un marge de 30 dies, el govern està obligat a respondre en un marge de 60 dies més. Com a plataforma governamental, però, We the People té moltes limitacions.

La Unió Europea també ofereix un espai obert a les peticions online pensat per al tercer sector i. El requisit és obrir un compte personal, fer una petició i esperar que el Comitè de Peticions l’accepti. Aquí podeu fer una ullada a les 327 peticions vigents de països de la UE.

Al Regne Unit, el govern també disposa d’una pàgina oberta a peticions d’entitats i persones. En el cas britànic, una petició de només 10.000 signatures rebrà resposta del govern, però cal esperar arribar a les 100.000 per aconseguir que la petició en qüestió arribi al parlament.

‘Clicktivism’ o activisme via campanyes digitals: pros i contres

La crítica al clicktivism l’activisme digital és previsible: no costa gens afegir un hashtag exitós a les teves publicacions a les xarxes socials; signar una petició contrària a l’ús dels plàstics d’un sol ús i compartir-la és senzill. També és fàcil que les queixes i peticions online es quedin a Internet.

Malgrat tot, autores com l’estatunidenca Mikki Kendall puntualitzen que el hashtag serveix per fer participar la gent de converses sobre temes que preocupen a sectors amplis de la societat. Segons Kendall: “el hashtag et permet incorporar-te en una conversa en lloc de deixar-te al buit”, amb por de parlar o amb la sensació que el que pots aportar no té audiència ni importància".

De la mateixa manera, les opcions que ofereixen plataformes com Change.org o Avaaz promouen la possibilitat de canvi més enllà de les urnes i els debats parlamentaris. Fins i tot si el canvi és irrisori, aquestes plataformes aconsegueixen canviar la percepció sobre la capacitat d’incidència que les persones i les associacions tenim a l’abast.