L’any 2007, Haití va ratificar el Conveni sobre l’eliminació de les pitjors formes de treball infantil de l’OIT (Conveni 182) i, l’any 2009, el Conveni sobre l’edat mínima (Conveni 138). Tots dos convenis prohibeixen l’esclavatge infantil i protegeixen els drets dels infants a accedir a una educació bàsica gratuïta.

No obstant això, l’ús d’infants com a treballadors domèstics no només és habitual a Haití sinó que s’ha agreujat en els últims anys, especialment després del terratrèmol de gener de 2010.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) denuncia que, segons dades d’UNICEF, hi hauria 225.000 infants d’entre 5 i 17 anys vivint a Haití en aquestes condicions, especialment nenes.

Es coneix aquests infants amb el nom de "restaveks" (del francès “rester avec”, “quedar-se amb”). El terme prové dels sistema que consistia en enviar infants a viure a la ciutat, amb parents benestants, per oferir-los una millor educació i condicions de vida.

Com explica Amy Rhoades, especialista de l’OIT en Educació, el problema actual dels infants esclaus prové d’aquest sistema benintencionat però terriblement deteriorat en els darrers anys.

Segons l’OIT, la crisi mundial i les pressions econòmiques posteriors al terratrèmol de 2010 han convertit el sistema restavek en una forma d’esclavatge modern que obliga els infants a jornades laborals de 10 a 14 hores en què sovint són víctimes d’abusos físics, sexuals i verbals.

A més, es detecta que sovint pateixen malnutrició perquè mengen només les sobres fins al punt que els infants restavek pesen 20 kilos menys que la mitjana d’infants haitians.