Aura Vidal: “Tres de cada deu persones al món no tenen accés a l’aigua potable”

Aura Vidal és tècnica de la campanya ‘Aigua un Dret i no una Mercaderia’ de l’entitat Enginyeria Sense Fronteres. Aquesta associació fa més de trenta anys que treballa per garantir l’accés de totes les persones als serveis bàsics, així com, construir una societat justa i solidària.

En què es basa la campanya ‘Aigua un Dret i no una Mercaderia’?

La campanya va néixer l'any 2005, per tal de denunciar les pràctiques de vulneracions del dret a l'aigua i al sanejament tant al sud global com a casa nostra. Posteriorment, en el 2010, l’ONU va reconèixer el Dret Humà a l'Aigua i al Sanejament. La nostra feina en aquests últims anys ha estat en el reconeixement d’aquest dret humà. D'aquesta manera, donem suport a la lluita per la gestió pública i democràtica de l’aigua i la no mercantilització d’aquest recurs natural. Aquestes lluites no només es fan a escala local, sinó també en l’àmbit internacional.

Per assolir aquests objectius, a Catalunya es treballa per la remunicipalització de l’aigua, és a dir, recuperar la gestió pública del servei de l’aigua. També treballem en la construcció de nous models de gestió pública i democràtica que tinguin en compte els límits ecosistèmics del recurs. Així doncs, a escala internacional treballem per un model que afavoreixi l’accés real a l’aigua potable. De la mateixa manera, denunciem la privatització del servei d’aigua arreu del món, amb especial èmfasi quan hi ha una vulneració de drets humans i/o mediambientals.

Quins són els principals reptes per aconseguir que tothom tingui accés a l’aigua?

Quan parlem de drets humans, s’han de diferenciar les dimensions perquè s’assoleixi aquest dret. En el cas de l’aigua entenem que n'hi ha sis.

En primer lloc, ha d’haver-hi disponibilitat del recurs per a tothom. Seguidament, és necessària una accessibilitat real de l’aigua i que les infraestructures estiguin en bon estat. Igualment, l’aigua ha de complir amb uns criteris mínims de qualitat. De la mateixa manera, ha de ser accessible econòmicament per a totes les persones. També és important que les instal·lacions i serveis estiguin adaptats a l’arquitectura i cultura de l’espai. I finalment, ha d’haver-hi transparència en la gestió d’aquest recurs: és necessari conèixer el funcionament del servei. 

Quantes persones al món no tenen accés a l’aigua potable?

Al món, tres de cada deu persones no tenen accés a l’aigua potable. Així doncs, sis de cada deu persones no tenen accés a instal·lacions de sanejament segures i que tractin correctament les aigües residuals.

Cal recalcar que al món hi ha més de cent vuitanta milions de persones que viuen en zones de conflicte i es veuen privades d’accés a l’aigua.

Per tal d'enfortir la consciència i pensament crític dels més joves sobre els efectes de la crisis climàtica al cicle de l'aigua, us presentem el joc de carrer "de riu en riu per un medi viu!".

L'hem creat amb el coneixement compartit del grup de treball d'educació de l'OAT! pic.twitter.com/PoorKUp856

— ESF Catalunya (@ESFCatalunya) February 23, 2023

Com afecta aquesta realitat al seu desenvolupament?

No tenir accés a l’aigua o al sanejament pot tenir greus conseqüències en l’àmbit educatiu i laboral, ja que s’ha de dedicar més temps per aconseguir aquest recurs i acostuma a provocar que en aquestes zones el percentatge d’escolarització es vegi afectat significativament.

Així mateix, detectem una clara relació entre les malalties mentals i la manca d’accés a l’aigua. Igualment, hi ha un risc més alt de patir malalties infeccioses, ja que no es pot accedir a bones pràctiques higièniques.

De quina manera pot combatre la ciutadania aquest problema?

Nosaltres creiem en la incidència política i en la mobilització ciutadana, per tal que les polítiques públiques siguin coherents i no hi hagi una vulneració de drets humans, com el dret a l’aigua. Pensem que aquesta incidència i mobilització s’ha d’acompanyar amb la remunicipalització de l’aigua i la recuperació de la gestió del servei.

Quines són les principals amenaces que afecten aquest recurs?

La principal amenaça d’aquest recurs, sobretot a escala local, és la mercantilització, que no entén l’aigua com un bé comú sinó com una mercaderia. També és una amenaça l’emergència climàtica, que sabem que té un gran impacte mediambiental.

Quan es parla de mercantilització de l’aigua a què ens referim? Quin impacte té sobre la societat?

Ens referim al fet que l’aigua és un bé comú i no hauria de ser una mercaderia amb la qual es fa negoci. La mercantilització genera que aquest recurs no sigui accessible per a tothom, generant discriminacions i desigualtats.

Igualment, l’ús domèstic ha de tenir prioritat davant l’ús de la indústria i l’agricultura. Finalment, per a nosaltres fer negoci amb l’aigua és un risc pel compliment d’aquest dret humà. Per aquest motiu, creiem que el model internacional ha de deixar fora la privatització d’aquest recurs i ha d’optar per polítiques de cooperació i, d’aquesta manera, garantir l’accés a l’aigua de totes les persones.