La nit del 5 al 6 de juny, l’organització Arrels va mobilitzar part del seu voluntariat a Barcelona i va entrevistar fins a 315 persones sense llar, d’entre les quals un 46% afirma que no han rebut assistència de cap treballador social.

La gran majoria de sense sostre són homes, amb només un 10% de dones que dormen cada nit al carrer. Gairebé un 60% d’aquestes persones fa un any o més que viuen al carrer, i un 71% es troba en situació d’alta vulnerabilitat.

Del conjunt de persones entrevistades per Arrels, 3 de cada 10 afirmaven haver patit violència verbal, física o totes dues coses, i més d’un 40% té problemes de salut agreujats per la vida al ras.

El 67,3% de les persones sense sostre que viuen a Barcelona són estrangeres, i d’aquest percentatge un 40,3% són persones d’origen comunitari europeu i el 27% són d’origen extracomunitari.

La campanya europea que ha motivat el cens d’Arrels Fundació és la campanya 'European End Street Homelessness', que ha arribat a 50 ciutats europees diferents i que està inspirada en la campanya nord-americana '100.000 Homes'.

La campanya 'European End Street Homelessness' aspira haver acabat amb el sensellarisme crònic o de llarga durada l’any 2020, i els seus principis acordats de la campanya són els següents: prioritzar l’habitatge, conèixer les persones afectades, involucrar les comunitats, fer seguiment dels progressos, millorar sistemes locals i compartir coneixement entre entitats del Nord i el Sud d'Europa.

Barcelona, València, Alacant, Bratislava, Brussel·les, Sheffield, Torbay, Westminster i algunes ciutats més han tret fins a 1.000 persones voluntàries als carrers per censar els sense sostre i sobretot per conèixer les seves situacions de vulnerabilitat i incidir així en les polítiques públiques nacionals.