L’Institut Jane Goodall (IJG) ha estat durant 20 anys treballant per assegurar el benestar dels ximpanzés orfes confiscats per les autoritats congoleses. En una visita al Congo, la fundadora de l’organització, Jane Goodall, va descobrir una petita cria lligada en una paradeta de venda d’un mercat. Aleshores, després de mirar-la als ulls, va decidir fer intervenir a les autoritats per confiscar-la i per donar-li els tractaments veterinaris que necessitava. Aquell, va ser el primer ximpanzé rescatat per l’IJG al Congo. A partir d’aquesta experiència que va tenir lloc fa dues dècades, el Centre de Rehabilitació de Ximpanzés a Tximpounga (CRXT), amb la gestió de l’IJG, s’ha convertit en el santuari de ximpanzés més gran d’Àfrica.

El comerç il·legal de ximpanzés al Congo

El Responsable de Comunicació i Imatge del CRXT Fernando Turmo ens explica que d’una banda el comerç il·legal de ximpanzés no succeeix només al Congo, sinó a tots els països africans d’on aquestes criatures en son originàries. Aquest comerç els porta en la majoria de casos a països àrabs i asiàtics com la Xina, que estan inaugurant nous zoològics i tenen una forta demanda. “Les persons riques àrabs no tenen escrúpols per envoltar-se de tot tipus d’animals exòtics a casa seva”, afirma Turmo. Reconeix, d’altra banda, que a Europa aquest comerç està molt més regulat i fins i tot es prohibeix importar ximpanzés, protegits íntegrament per llei.

Com funciona el Centre de Rehabilitació de Tximpounga?

Normalment reben a ximpanzés orfes, víctimes de la caça furtiva. Tenen entre 1 i 3 anys, amb una mirada deprimida, totalment desorientats i traumatitzats. Molts arriben amb ferides i infeccions. Després d’un tractament fet per un cuidador, s’integra al ximpanzé amb els seus homònims, de la mateixa edat, aproximadament. Quan el ximpanzé assoleix les capacitats socials adaptades a la seva espècie, s’obre una etapa d’adaptació a l’ecosistema selvàtic, on arribarà un punt amb què serà reintroduït a la selva i tornarà a ser lliure.

La gestió en casos d’explotació

L’Institut Jane Goodal no confisca ximpanzés, sinó que els recull a les instal·lacions del Ministeri congolès, el principal organisme encarregat de confiscar-los. Un cop recollits, són traslladats al CRXT, on es farà tot el procés explicat en el paràgraf anterior. “Si algú dels nostres col·laborador o col·laboradores veu un ximpanzé que és explotat, es posa en contacte amb la policia i amb el Ministeri d’Aigües i Boscos perquè el confisquin”, contextualitza Turmo.

El Centre de Rehabilitació de Ximpanzés de Tximpounga alimenta gairebé a 150 ximpanzés amb fruites i verdures de les comunitats locals. D’aquesta manera es fomenta el desenvolupament econòmic de la zona, i a més, també es fan tasques educatives i de sensibilització ciutadana. Amb tot, Fernando Turmo destaca que “els moments que més marquen són aquells relacionats amb la vida i la mort, com les pèrdues per accidents o malalties”. Cada cop, afegeix, el grup guanya en qualitat i tothom s’interessa pel nou ximpanzé que arriba, fins i tot pels nous i noves treballadores que s’inicien a Tximpounga.