Crida a col·laborar per assegurar el futur de Ràdio Arrels, la veu de Catalunya Nord

L’única ràdio que emet íntegrament en català a la Catalunya Nord tem per un futur incert. Ràdio Arrels, un projecte amb més de quatre dècades de trajectòria —es va fundar el 1981— lligada a la defensa i normalització de la llengua viu un moment difícil a causa de la inestabilitat i les dificultats econòmiques que afronta d’un temps ençà. 

Aquesta ràdio associativa, coneguda com la veu de Catalunya Nord, ha vist com, en els darrers anys, les subvencions i ajuts han minvat considerablement, deixant el projecte en una situació econòmica delicada, que es pot agreujar en un futur pròxim. Davant d’aquest escenari, des de l’emissora no s’han quedat de braços plegats i han impulsat una campanya de micromecenatge per recollir donatius per aconseguir finançament i garantir-ne la viabilitat a llarg termini. 

“Fa temps que les subvencions i ajudes públiques baixen de manera regular, i aquest any hem vist que aquesta davallada s’ha accelerat, una tendència que preveiem que continuarà i s'accentuarà els pròxims anys”, assegura a Xarxanet l’Albert Noguer, director de Ràdio Arrels, qui explica el llançament d’aquesta campanya de recollida de donatius com a resposta a “una situació que ja és preocupant, però que pot ser encara més greu i amenaçar irreversiblement el futur de l’emissora”. 

De fet, segons indica el director, les dificultats pressupostàries ja han tingut conseqüències més que visibles per a Ràdio Arrels, com la renúncia als informatius, un contingut que la cadena no ha pogut sostenir en aquest context. També estan en joc els llocs de treball de quatre persones —tres a jornada completa i una a mitja jornada— que actualment formen part de l’equip de la ràdio, i que havien arribat a ser set temps enrere. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Ràdio Arrels (@radio_arrels)

Davallada generalitzada de subvencions i ajuts

Avui, Ràdio Arrels compta amb un pressupost anual ajustat —al voltant d’uns 170.000 euros—, i pretén aconseguir-ne 100.000 gràcies a la campanya, que cerca sumar esforços de persones, entitats, empreses i col·lectius per salvar un dels últims baluards del català a la Catalunya Nord i un fil sonor que lliga generacions. 

Diversos factors han abocat la ràdio a aquesta situació crítica, com l’increment de costos generalitzat i, sobretot, el descens de subvencions públiques i la dependència de fons institucionals. Uns ajuts que provenen, entre altres, de la Generalitat de Catalunya, que l’any passat va atorgar al projecte una subvenció de 18.000 euros, mentre que un temps enrere aquesta s’havia arribat a enfilar als 60.000. 

“Ràdio Arrels havia obtingut una ajuda molt més substancial per part de la Generalitat, i més fàcil d’obtenir, perquè abans s’atorgava per funcionament i, en canvi, ara es dona per projectes i accions concretes”, lamenta Noguer. 

De la mateixa manera, la continuïtat de l’emissora també s’ha vist amenaçada sobre manera per la retallada —del 30%— anunciada per l’anterior govern francès, liderat per Michel Barnier, del fons de suport a l’expressió radiofònica local, que reben unes set-centes ràdios associatives del conjunt de l’Estat francès i que representa l’ajuda més important que percep Ràdio Arrels. 

La caiguda de l’executiu de Barnier ha paralitzat l’aplicació mesura, però només de manera temporal, temen des de Ràdio Arrels: “En el context de crisi econòmica que patim, i sabent que ara hi ha una aposta per invertir més diners en Defensa, no és difícil d’imaginar que la cultura serà un dels primers sectors que patirà retallades”, alerta el director de l’emissora. 

Tot plegat se suma a l’auge de l’extrema dreta que es consolida a França i que podria acabar amb Marine Le Pen a l’Elisi, fet que representa un perill a tots nivells, però també per al futur de projectes com Ràdio Arrels. “És evident que això representa una amenaça per a moltes iniciatives associatives, i un projecte de comunicació social 100% en català té molts números per ser un dels primers que en pugui resultar afectat”, expressen. 

L’ús social del català a la Catalunya Nord, en decadència

Alhora, un altre dels propòsits d’aquesta campanya, davant el context de davallada de les ajudes públiques, és pivotar cap a un model que no sigui tan dependent de fons i subvencions i se centri més a potenciar les subscripcions directes a través de donacions puntuals o mensuals. “Creiem que el futur de molts mitjans com el nostre, i de moltes associacions, va cap aquí”, assenyala Noguer, qui també vol deixar clar que “la gent ha de ser conscient que, si bé escoltar la ràdio és gratuït, fer ràdio representa un cost, que cada vegada és més gran”. 

Sigui com sigui, és evident que una Ràdio Arrels sense futur seria un cop molt dur per a la llengua catalana a la Catalunya Nord, que a hores d’ara ja viu una situació molt preocupant pel que fa al seu ús social, molt més del que indiquen enquestes i estudis, com comproven dia a dia des de l’emissora. 

“Ens costa trobar gent que ens respongui en català al carrer, i una de les poques presències normalitzades del català a la Catalunya Nord és la ràdio, que arriba a les cases, als cotxes i a tot arreu”, diu Noguer, qui adverteix que si aquesta presència resta amenaçada o és menys notable, no hi ha dubte que l’ús social de la llengua en patirà les conseqüències. 

De fet, tot i que milers d’alumnes estudien català a escoles com les d'Arrels o la Bressola, “si després el català no existeix al carrer, el seu futur corre un greu perill”, rebla Noguer, qui recorda que el català va guanyar prestigi i presència a partir de la creació de la ràdio, el 1981, però avui el parlen moltes menys persones que uns anys enrere. “Per això pensem que és important mantenir un projecte com aquest, que defensa l’ús social del català a través d’un mitjà de comunicació com és la ràdio”, conclou. La crida perquè no s’apagui la veu de Catalunya Nord està en marxa.