Crisi humanitària: i ara què? Com és la resposta?
Comparteix
Hem preguntat a algunes organitzacions el procés de resposta. Des de la prevenció a la recuperació, són diversos els agents implicats en el procés d'emergència humanitària.
Haití, Filipines, Síria, República Centreafricana i Sudan del Sud són escenaris de les grans crisis humanitàries dels últims temps i d'ara. Metges sense Fronteres, Ajuda en Acció i Oxfam Intermón són algunes de les ONG a les quals hem preguntat.
Un terratrèmol, un tifó... i conflictes socioeconòmics-culturals i/o armats. Aquests últims són les principals fonts de crisis humanitàries. Les primeres respostes venen des de dins, en funció de les capacitats, i de veïns i de relacions bilaterals amb altres països. Les segones respostes venen d'agències internacionals. Les ONG també es posen en marxa. I amb elles milers de ciutadans.
Patrícia Boadas, delegada de Catalunya, Balears i Aragó de Metges sense Fronteres, ens contesta la pregunta Com és la resposta a una crisi humanitària?
“Metges sense Fronteres entra en acció davant del deteriorament brusc de les condicions mèdiques-humanitàries de poblacions afectades per crisis que posen en perill la seva supervivència o la seva salut, amb atenció especial als que no reben cap tipus d'assistència. Les intervencions se centren en assistir a les víctimes de conflictes armats, violència i desplaçaments, així com les poblacions afectades per diferents emergències, tant crisis nutricionals com desastres naturals”.
Des de l'avaluació de la capacitat local de resposta a la intervenció
“La resposta a emergències és un dels punts claus del treball de l'organització, que treballa per respondre a les conseqüències humanitàries d'una guerra o un desastre natural en el menor temps possible per augmentar l'impacte de la resposta. L'alerta arriba a la Unitat d'Emergències: es verifica la informació, la capacitat local de resposta i possibilitats d'accés en un temps raonable. I sumat a això, l'anàlisi del possible impacte, i de la conveniència d'intervenir.”
“Les necessitats de la població són el motor de l'acció humanitària i no hi ha una agenda política o altre tipus d'interès rere la intervenció. La independència financera és imprescindible per avaluar lliurement les necessitats de les persones que reben l'assistència, sense que la decisió estigui condicionada per l'agenda internacional dels finançadors ni pels interessos de política exterior dels Estats o dels agents directament o indirectament implicats.”
També ens respon Marco Burgos, especialista en administració de desastres d'Ajuda en Acció-Regió Centreamericana
“Els desastres són crisis en les quals tot deixa de funcionar com esperes, no pots comptar amb el que suposes i on les persones estan 'molt atabalades'. Actuar en una emergència és treballar per administrar una crisi. Significa que s'ha d'intentar que les persones usin les energies per realitzar accions coherents que portin a la recuperació i a la rehabilitació física, psíquica i material”.
La capacitació prèvia de comunitats en risc és bàsica en l'èxit de la resposta a una possible crisi
“Els desastres tenen tres etapes: la crisi, la resposta i la recuperació. En general en les crisis humanitàries per desastres naturals, les autoritats i els especialistes aconsegueixen arribar a les zones afectades en unes 72 hores. Tot el treball de preparació per a l'administració de desastres s'ha de fer amb les persones que viuen en les comunitats en risc, amb l'objectiu que resolguin el màxim d'aspectes per sí mateixos durant les primeres hores o dies. La preparació prèvia, o “prevenció”, en les respostes a crisis humanitàries, és bàsica a comunitats en risc, a base d'organització i capacitació. Organització i capacitació que ha de contemplar la creació de comitès comunitaris d'emergències amb les capacitats d'establir funcions i equipaments (primers auxilis, rescats, atenció psicosocial i de necessitats especials, evacuació, llocs segurs i allotjaments temporals, logística...)”.
I, per acabar aquesta proposta que us fem avui, però no el tema, ens respon Jorge Salamanca, director d'Acció Humanitària de Oxfam Intermón
“Per poder salvar vides en les emergències humanitàries és bàsic arribar a temps i al màxim persones possible assegurant que es cobreixen totes les necessitats bàsiques de la població. Des d’Oxfam Intermón ens hem especialitzat en garantir aigua, sanejament e higiene i també en seguretat alimentaria en aquest tipus de situacions. Per detectar les necessitats més immediates de la població afectada, sempre coordinem les nostres respostes en col·laboració amb els governs dels països afectats i les diferents organitzacions humanitàries locals i internacionals”.
Acompanyament a les poblacions perquè puguin recuperar els seus mitjans de vida
“Oxfam Intermón intervé en les crisis adoptant una visió integral i a llarg plaç, és a dir, pensant en la rehabilitació i l'acompanyament a les poblacions perquè puguin recuperar els seus mitjans de vida i aconseguir que estiguin preparades per a la propera vegada, sobretot en zones castigades pels fenòmens naturals”.
I les primeres hores
“Les primeres hores després d’una emergència són fonamentals per protegir la vida i la salut de les persones afectades. Per això, és indispensable poder comptar amb fons d’accés ràpid per poder fer front a crisis, com la causada pel tifó Hayan que va assolar Filipines ara fa tres mesos”.
Prèviament a Xarxanet, entre altres continguts relacionats:
Com ajudar en la resposta humanitària al tifó de Filipines
Afegeix un nou comentari