El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) va posar en marxa al maig la campanya d’emergència ‘Mon Local Covid-19’ amb la que es pretenia fer una crida als ajuntaments per poder donar suport a aquells projectes que s’havien vist més afectats per la pandèmia de coronavirus.

"En aquell moment es preveien greus conseqüències en països on els sistemes de salut pública i protecció social són inexistents o insuficients o en els campaments de persones refugiades, on les condicions de salubritat són molt deficients", explica ara David Minoves, el director d’aquesta entitat municipalista.

Per Minoves, la campanya va ser "una primera actuació gairebé de contenció, per intentar mitigar l’afectació de la pandèmia, tant pel que fa a la propagació de la malaltia com a les conseqüències de l’aturada de l’economia, que ha impedit que moltes persones que viuen de l’economia informal poguessin mantenir els seus mecanismes de subsistència".

Després d’uns mesos des que es va engegar ‘Mon Local Covid-19’, el director del FCCD ens parla de com ha anat la campanya i alerta de les conseqüències que podria tenir, ara que es preveu una nova recessió econòmica, si es descuida la cooperació al desenvolupament.

Ja han passat uns mesos des de la posada en marxa de la campanya 'Mon Local Covid-19'. Podria fer balanç de la iniciativa?

Amb la campanya vam fer una crida a diferents ajuntaments i vam demanar que hi hagués una resposta solidària. Va ser durant els mesos de juny i juliol que vam rebre resposta dels ajuntaments. En aquests moments, podem dir que hi ha hagut aportacions que cobreixen, aproximadament, al voltant del 50% de les demandes que havíem rebut de divuit projectes d'Amèrica Llatina, Àfrica, Orient Mitjà (Líban) i també d'Europa (Lesbos).

Encara estem en la fase de mobilització de recursos, però en aquest temps han participat ja vint-i-un ajuntaments catalans. Això ens ha permès tenir una resposta immediata i durant l'estiu ja s'ha pogut treballar en l'impacte de la Covid-19 en aquests projectes. La campanya continua oberta i d'aquí poc encetarem una segona fase per identificar noves necessitats i fer més crides als ajuntaments.

Fins ara, quina ha estat l'afectació més gran que han patit els projectes als quals el FCCD dona suport?

Un dels impactes més durs de la pandèmia ha estat sobre els circuits comercials i, per tant, s'han vist afectats tots els projectes que depenien d'aquests. Per exemple, a països com Gàmbia i el Senegal treballem per l'enfortiment de les dones productores. Ara s'han trobat que no podien desplaçar-se, no podien vendre i no podien ingressar recursos per menjar, beure i tenir accés a aquests serveis.

El que cal, de cop i volta, és donar recursos, diners o facilitar aquesta comercialització, perquè quan s'atura un projecte d'aquest tipus les persones que n'eren beneficiàries deixen de tenir recursos per subsistir.

En el marc de la campanya 'Mon Local Covid-19' també vau engegar la campanya 'Solidaritat a Fons'. En què consistia?

La campanya 'Mon Local Covid-19' és estrictament d'emergència. Aquesta altra campanya és de comunicació a petita escala, a les xarxes socials. Es tractava de recollir vídeos que es penjaven a les xarxes on les persones protagonistes dels projectes que estem fent es posaven en contacte amb regidors i alcaldes catalans perquè es comprometessin amb aquest concepte de ser 'solidaris a fons'. Estava dirigida als ajuntaments, no al públic en general. Ha estat una iniciativa relativament breu, que vam fer entre el juliol i principis d'agost.

Heu donat per finalitzada la campanya doncs?

Ara per ara sí. En aquests moments estem plantejant com recuperarem el contacte amb aquells ajuntaments que encara no han respost, però segurament ho farem a través d'altres vies. L'eslògan segurament el podem fer servir més endavant, però aquest format de campanya ja el tenim tancat.

D'altra banda, com ha afectat la pandèmia al FCCD?

Hem mantingut la nostra activitat en tots els aspectes pel que fa al funcionament intern. Però sí que es va veure afectada la col·laboració amb els ajuntaments, perquè bona part d'aquests van canviar les seves prioritats de cop i volta per donar una resposta immediata a la Covid-19. I encara que hi ha hagut una resposta molt potent per part dels nostres socis estratègics, sí que és cert que, davant del perill que canviïn les prioritats, intentarem recuperar una campanya que vam llençar ara fa sis o set anys sobre les raons de la cooperació.

Som conscients que a partir d'aquest mes i de novembre, quan es comencen a elaborar els nous pressupostos i davant la previsible pèrdua d'ingressos públics degut a la caiguda dels ingressos i de l'activitat comercial, aquesta podria ser la porta d'entrada a les retallades en cooperació.

Aquesta campanya, 'Les Raons de la Cooperació', la vau llençar el 2014, encara en plena crisi econòmica.

Sí. Nosaltres vam viure amb molta intensitat el que va passar ara fa deu anys amb les retallades, com una de les principals víctimes de la crisi van ser les polítiques públiques en general, i ara n'estem patint les conseqüències en matèria de salut. Però també va patir molt el món de la cooperació al desenvolupament.

El govern de l'Estat va retallar en més del 80% les seves aportacions d'Ajuda Oficial al Desenvolupament i també la Generalitat, gairebé en un 70%. Al món local aquesta retallada es va viure amb menys intensitat, però sí que és cert que van baixar les aportacions d'alguns ajuntaments. Per tant, ara hem intentat avançar-nos.

I què demana el FCCD davant d'aquesta situació i de la possibilitat de noves retallades?

Entenem que si hi ha menys recursos, hi haurà menys inversions en general, però com que les polítiques de cooperació estan vinculades a un esforç percentual, un esforç que tu fas en proporció al que tens, intentarem fer pedagogia als ajuntaments a través d'aquesta campanya perquè mantinguin el compromís previ a la pandèmia. I fer entendre que la solidaritat és compartir el que tens i no donar el que et sobra.

Enllaçant amb aquesta campanya que el FCCD voldria recuperar, podria recordar per què és important la cooperació al desenvolupament?

En els darrers anys hem tingut tres mostres molt evidents de què hi ha problemes que són d'abast global que tard o d'hora ens acaben afectant i que, per tant, han de tenir una resposta global. En primer lloc, les migracions forçades, i aquí tots recordem l'anomenada crisi dels refugiats que va començar ara fa cinc anys. En segon lloc, el canvi climàtic: aquí hem viscut ja greus episodis que demostren que allò que passa en altres latituds ens pot arribar a afectar i podem patir situacions de refugi climàtic.

I la Covid-19, que és una mostra més que davant de certes malalties globals amb una alta transmissió, fins que tots no estiguem protegits, ningú ho estarà del tot. No podem creure que es poden preservar sostingudes en el temps bombolles que no tinguin en compte que les persones interactuem i ens movem. Això implica que òbviament hem de treballar aquí i hem d'invertir, per exemple, en la recerca de vacunes, però també hem d'ajudar en altres països i comunitats a combatre la malaltia i a reforçar els seus sistemes públics de salut.

Cal un enfocament global per solucionar els grans reptes actuals.

Sí. Aquestes situacions que s'han esdevingut darrerament ens han d'ajudar a generar un nivell de consciència més alt i a entendre que retallar en cooperació és contraproduent. No només és una qüestió de responsabilitat i solidaritat, sinó de sentit comú. La cooperació al desenvolupament ha de formar part de les polítiques públiques i a més ha de ser coherent amb aquestes polítiques. Reforçar els sistemes inclusius en salut, ensenyament, assistència social o protecció ho hem de poder fer tant a casa nostra com arreu del món, si no ens acabarà afectant.

I fer tota aquesta pedagogia als ajuntaments i ens locals és especialment important perquè, al cap i a la fi, les respostes davant d'aquests reptes que són globals s'acaben donant en l'àmbit local i és en l'àmbit local on les comunitats poden treballar millor. Diu aquella antiga proclama ecologista: "Pensar globalment, actuar localment". Crec que aquí hi ha hagut una evolució i ara també s'ha d'actuar globalment. Com podem fer això? A través d'instruments de cooperació al desenvolupament.