David Ortiz: “Hem de deixar de diferenciar entre Nord i Sud quan parlem de pobresa i desigualtat”

Quina és la missió de la vostra entitat?

Proide treballa des d’un doble vessant d’intervenció. D’una banda, actuem per millorar les oportunitats educatives als països del Sud, mitjançant projectes de cooperació a Àfrica i Amèrica Llatina. D’altra banda, portem a terme accions d’Educació pel Desenvolupament a casa nostra.

L’entitat forma part de la xarxa educativa de La Salle a Catalunya i treballem directament amb el públic objectiu d’aquesta institució: uns 20.000 alumnes de 23 escoles. Això significa arribar a un públic potencial de prop de 60.000 persones, comptant-t’hi alumnes, professors, pares i mares.

L’objectiu de la nostra entitat és construir i difondre vies que permetin vehicular accions encaminades a la transformació social i la justícia global

Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona?

Doncs ara per ara hi tenim una situació que ens obliga a desvincular d’una manera definitiva la tradicional dualitat Nord-Sud quan parlem de pobresa. Aquesta dicotomia, abans tan clara, ha començat a diluir-se i això ens permet entendre i transmetre molt millor el missatge de ciutadania global i de lluita per la igualtat.

 

És aquest el camí que les organitzacions han de recórrer en aquests moments, variant els discursos, sent més transparents i vinculant el Nord i el Sud dintre d’una única realitat quan es parli de desigualtats

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Tenim diferents nivells de voluntariat, segons el seu perfil i grau d’intervenció. A la seu central, per exemple, els voluntaris desenvolupen tasques de tipus més tècnic, com ara comptabilitat, formació, merchandising, gestió web, etc. Molts d’aquests voluntaris són persones jubilades que volen aportar a l’entitat els seus coneixements professionals. Podríem dir que, en total, tenim unes 120 persones voluntàries fixes.

A les escoles, els voluntaris treballen en accions més puntuals i concretes, involucrant un gran nombre de participants entre l’alumnat i el seu entorn proper. Cada escola finança un projecte i realitza activitats diverses per poder-lo finançar. Ben bé es poden arribar a mobilitzar 2.000 persones en aquesta mena de projectes. El mateix passa a les delegacions (en tenim quatre, a les zones del Bages, Baix Empordà, Tarragona i Barcelona), que posen en marxa campanyes adreçades als municipis.

Finalment, un cas molt específic de voluntariat són els camps de treball de l’Estiu Solidari, que s’organitzen cada any durant els mesos de juliol i agost als quatres països on treballa Proide: Togo, Madagascar, Guatemala i Perú. De fet, la llavor de la nostra associació se situa en aquests camps d’estiu voluntaris, que es van començar a realitzar l’any 1982 i que entenem com una experiència de presa de consciència global, de reflexió i de creixement personal, cap a un compromís per la solidaritat.

Aquests camps representen un voluntariat que s’estén més enllà dels mesos d’estiu, ja que inclouen un període formatiu previ, al febrer, i una tasca de socialització posterior, a l’octubre

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Molts voluntaris provenen, precisament, d’una vivència de camp de treball al Sud. Després d’experimentar en primera persona la repercussió de la feina que fa Proide en aquests països i constatar les mancances educatives que encara tenen els seus habitants, aquests voluntaris decideixen a la tornada involucrar-se en la tasca de la fundació, per ajudar a transmetre aquesta realitat entre la ciutadania d’aquí.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a deu anys?

Tinc molta confiança en el que passarà en un futur pròxim. Imagino una entitat molt més sòlida i enfortida, vinculada de manera més directa a la societat civil i al món de l’empresa. En aquest sentit, crec que hi ha un buit important pel que fa a les relacions entre les empreses i el món associatiu, un buit que cal omplir.

 

Durant els propers anys, s’aniran creant espais de col·laboració entre els dos àmbits, en base a una situació de “win to win” i a través de la incorporació de l’empresa com a agent actiu dintre del procés de transformació de la societat

També crec que apostarem per realitzar projectes més petits, més acotats. En lloc de fer un gran nombre de projectes, buscarem una major coherència entre tots els projectes dels diferents països, evitant les accions aïllades.

Quin ha estat per a tu el moment de més passió a l’entitat?

Un moment apassionant a nivell personal va ser el meu tercer viatge a Togo. A aquest país hi treballem des dels inicis de l’organització i hi tenim una xarxa d’escoles rurals que integra 78 escoles i 400 mestres i que permet l’escolarització de 18.000 nens i nenes. En les dues anteriors ocasions, hi havia anat durant l’estiu, quan les escoles estan tancades. I aquest cop, en anar-hi a l’octubre, vaig poder viure plenament el funcionament de les escoles i comprovar in situ els resultats assolits amb els projectes que hi desenvolupem. Va ser sorprenent comprovar com la precarietat de l’entorn no es corresponia amb l’elevada qualitat educativa present a l’aula. I això és molt gratificant i t’anima a seguir treballant.

I de manera més general, cada any revius un moment de passió amb els voluntaris d’estiu, perquè et donen molta energia i aconsegueixen que es creï un ambient de reciprocitat: ells et contagien la seva il·lusió i tu els hi contagies tota la teva empenta. És un moment de connexió màxim!