El Damià Puig i la Cristina Gutiérrez van viatjar a Colòmbia per fer una primera recerca. Tenien una idea i el contacte d’Adil Meléndez, un advocat defensor dels drets humans al carib colombià. El que havia de ser una estada curta va acabar allargant-se tres mesos, temps en què van entrevistar a 170 persones.

A partir d’aquesta immersió han produït el teaser de la sèrie documental ‘Desterrados’. Un viatge per la història i el present del país llatinoamericà, del colonialisme al neocolonialisme.

Com comença el projecte ‘Desterrados’?

Damià Puig: Nosaltres havíem acabat un rodatge al Perú i volíem anar a Colòmbia. Una companya de Barcelona que és advocada i periodista i que coneix molt el país, ens va dir que entrevistéssim a l’Adil Meléndez, un advocat afro i defensor dels drets humans al Carib colombià. Porta denunciant a Aigües de Barcelona, que allà opera amb el nom d’Aigües de Cartagena, des de fa molts anys. Volíem fer una entrevista per fer un teaser.

I com va anar?

Cristina Gutiérrez: Vam fer tres mesos de gravacions a territori. L’Adil ens va portar a comunitats molt afectades per l’expropiació de recursos naturals, sobretot de l’aigua. Vam fer 170 entrevistes. Hem acabat fent una sèrie documental de 7 episodis per desglossar i entendre bé el passat, present i futur de Colòmbia a causa de l’actuació de les transnacionals, així com la defensa del territori per part dels líders.

D’on ve?

D.P.: El primer episodi es diu ‘Huella colonial’ i arranca amb Agbar. Comparem el colonialisme esclavista d’abans amb el neocolonialisme actual que condemna a les comunitats indígenes, rurals o afro-caribenyes a la indigència. Les empreses, narcotràfic i grans terratinents operen en perfecta sintonia per aconseguir el control dels recursos.

Si analitzes el mapa colombià, els llocs on hi ha hagut control paramilitar i massacres coincideix amb zones d’alt interès pels seus recursos naturals o bé per les rutes del narco.

En quina situació es troben ara mateix?

D.P.: El nou govern s’està treballant per la pau total, però és molt complex. El país encara és controlat per les grans famílies i pel lobby –més destructor del món- de la cocaïna. Hi ha 100 punts de Colòmbia on el conflicte armat segueix més viu que mai. En aquest procés per la pau total no s’hi han adherit encara tots els grups, ni les branques del narcotràfic. Veurem com evoluciona, però no és una cosa fàcil d’aconseguir.

C.G.: Per arreglar el conflicte s’ha de donar una restitució de terres, que han estat robades. Una gran part de la població rural ha hagut de marxar per culpa de la implantació de grups paramilitars o narcotraficants, que conflueixen. Hi ha un gran desplaçament intern que ha generat cinturons de pobresa a les grans ciutats. Retornar les terres és retornar la riquesa a la gent.

Aneu fins a Colòmbia per trobar-vos amb l’acció d’una empresa catalana. Què heu vist?

D.P.: Aigües de Barcelona forma part del Grup Suez, però encara manté el nom de Barcelona. Són empreses que tenen molts diners i presència: patrocinen el temps, fan exposicions i premis, convoquen entitats veïnals per fer monogràfics de les seves lluites... estan a tot arreu. Ara, documentals i informacions de la seva mala praxi, de les relacions amb el paramilitarisme, de la corrupció a l’hora d’adjudicar llicències, desmunten la seva estratègia de mostrar-se com a bona pel medi ambient o pels drets humans.

És una empresa que aquí també ha tingut molt mala praxi: conflictes amb l’Ajuntament de Barcelona, advocats que ens expliquen que mai s’havien trobat una confrontació igual. Doncs a Colòmbia multiplica-ho per deu.

D.P.: Inversió zero, corrupció màxima.

Què us han explicat les comunitats colombianes, en què els està afectant?

D.P.: Un exemple. Vam conèixer de cinc comunitats que van perdre el llac que els sostenia econòmicament, es dedicaven a la pesca. Aigües de Cartagena ha sedimentat un embassament gegant per portar aigua a la ciutat de Cartagena. Què s’ha entregat a aquesta comunitat? Absolutament res. No s’ha contractat gent de la comunitat ni s’ha compensat econòmicament pels danys causats. Dediquen 1.500 euros a l’any per comprar peixos benjamins i deixar-los anar al llac.

C.G.: Controlen el cicle de l’aigua. Han tallat els canals d’aigua que accedeixen a l’embassament, per tant, aquesta no s’oxigena i els peixos no poden sobreviure. El cicle s’ha vulnerat completament.

Com arribeu a totes aquestes persones per fer la sèrie documental?

D.P.: L’Adil Meléndez ens ha conduït en tot moment. Ha estat molt amenaçat i ha sobreviscut a 7 atemptats contra la seva vida. Ell treballa a terreny, viu en una comunitat afectada, i en va compartir els seus 20 anys d’experiència en defensa dels drets humans. Pensa que ell defensa directament unes 70.000 persones en els casos que porta, casos que tenen una incidència sobre 1,5 milions de persones. Té la confiança de moltes líders que ens han concedit entrevistes, a priori no volien parlar perquè és molt compromès. Per això nosaltres ho hem de fer ben fet, si no estaríem posant en risc la seva vida i la nostra quan tornem.

Aquestes líders estan a una de les zones de Colòmbia que menys s’ha tractat, el Carib. Hem tingut accés a gent complicada d’entrevistar o que no havia parlat mai. Tot això gràcies a la confiança que tenen a l’Adil.

Èticament, és un terreny delicat: denunciar el neocolonialisme i alhora preservar la seguretat de les fonts.

C.G.: Estem creant una xarxa d’organitzacions que protegeixen les persones de la zona. Sobre el contingut que estem produint tenen elles la darrera paraula. Nosaltres blindem la seguretat: no posarem res que elles no vulguin.

D.P.: L’aval i blindatge del contingut per part de les organitzacions és fonamental. Una de les coses que ha salvat la vida a l’Adil és la Caravana Internacional de Juristes, que ha aconseguit visibilitzar advocats en risc. Paramilitars i sicaris s’ho pensen dues vegades si han d’assassinar a algú que és reconegut internacionalment.

Què trobarem als següents episodis?

C.G.: Comencem amb la història de Colòmbia, concretament de la part caribenya. Passem pel conflicte armat i el procés polític. Anirem passant per la història fins a arribar al desterrament.

D.P.: L’eix és el desterrament. Tenim una perspectiva històrica, però també analitzem aquest procés que ha destruït la població rural de Colòmbia. En només 50 anys s’ha passat d’una població rural del 70% a una del 30%. Actualment, el 70% de la població malviu en la perifèria urbana i una minoria resisteix estoicament a les zones rurals.

Com es pot donar suport al projecte?

D.P.: Les entitats poden col·laborar de diverses maneres, ens poden contactar mitjançant el correu. També tenim una pàgina on anem recollint donatius.

C.G.: És una campanya que es va crear quan estàvem a Colòmbia. Ens vam quedar sense fons, però necessitàvem continuar gravant. Les donacions ens van permetre treballar un mes més a territori colombià. Tot i això, encara és oberta i es poden fer donatius.

Per posar en context la vostra feina: d’on neix ACATS i què us porta a fer projectes tan lluny?

D.P.: ACATS va néixer com una eina per crear contingut d’acord al suport entre la gent que hi participem. Hi ha una sèrie de persones que fem diferents tasques dins de l’audiovisual i a la que algú treu projectes compartim contactes, xarxes, eines, compartim material... amb el fi d’ampliar la xarxa de suports. ACATS té uns principis bàsics: no al racisme, no al sexisme, no al capitalisme. No entrarà mai un anunci de Coca-cola o d’un partit polític. A banda d’això ningú controla el contingut de ningú.

Una de les premisses d’ACATS és que cap productora externa pot tenir influència en el contingut, en canvi, sí que en tenen les persones que apareixen al contingut. Això és el contrari al funcionament de qualsevol productora.

Tot i això teniu documentals que han tingut molta difusió.

D.P.: ‘Nosotros no olvidamos’ ha estat a Filmin i TV3. Hem guanyat algun premi. Mai hem anat pel camí fàcil, esquivant la censura. Cada vegada tenim més xarxa de suport i es van obrint portes.

C.G.: Bona part del contingut d’ACATS és lliure i es pot trobar a YouTube. També cal dir que el nostre company Gonza Mateos ha fet un documental sobre Salvador Seguí, ara estem treballant en la seva distribució.