El panorama social i legislatiu a Europa té com a epicentre els drets. Els drets de les dones, que estan patint atacs legislatius a molts estats, i els drets de les persones LGTBI que es trobaven en un moment d’avenços importants en els darrers anys i ara estan patint un retrocés. Estats com Hongria han anat retallant els drets i protecció dels tractats i el marc legislatiu de la UE.

Així ho exposa el darrer informe de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), que ha identificat una sèrie de vulneracions de drets importants. L’ECRI és un organisme independent de control dels drets humans especialitzat en qüestions relacionades amb la lluita contra la discriminació per raó de raça, origen ètnic o nacional, color, ciutadania, religió, idioma, sexe o gènere, identitat i orientació sexual, antisemitisme i intolerància.

El 2023 aquest òrgan ha elaborat dos informes nacionals. Un d’ells posa el focus en Hongria, on, assenyala l’informe, si bé s’han fet alguns avenços en matèria de drets des del seu darrer informe el 2015, continuen existint alguns trets preocupants. L’informe de l’ECRI recull que “Els drets humans de les persones LGBTI s’han deteriorat significativament a causa d'un discurs polític cada vegada més hostil i l'adopció d'una sèrie de lleis restrictives”.

I és que el juny de 2021, el parlament hongarès va adoptar una llei que prohibeix o limita l'accés a continguts que representen el que s’ha anomenat "divergència de la pròpia identitat corresponent al sexe en néixer, al canvi de sexe o a l'homosexualitat".

Aquest tipus de legislació està en augment en alguns països de l’est d’Europa. Són propostes legislatives que van introduir-se aprofitant la pandèmia, establint una retallada de drets i moviments tot adduint raons de protecció dels infants i menors de 18 anys.

La tasca de l’ECRI és precisament fer el seguiment i la denúncia d’aquests casos. Així, la Comissió va enviar un dictamen en el qual argumentava que Hongria havia incomplert les seves obligacions derivades de diverses directives de la UE pel que fa als drets LGTBI. El cas es va trametre al Tribunal Superior de Justícia Europea.

Els diferents estats membres de la UE, havien d’aportar les seves al·legacions al cas, en un termini que finalitza el 4 d’abril. Segons ILGA Europa “alguns estats membres clau no ho han fet” tot i que més de nou estats ja han donat el seu suport a la causa.

La vigilància dels drets

L’ECRI està format per persones “amb una alta autoritat moral i una experiència reconeguda en el tractament del racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l'antisemitisme i la intolerància”. Va ser creat el 2002, a partir de la primera cimera de caps d’estat i de govern del Consell d’Europa, i des d’aleshores té aquesta tasca de seguiment i vigilància dels estats de la UE.

Tanmateix, casos com els exposats posen de manifest les dificultats que els estats membres de la UE tenen en la defensa dels drets dins la Unió, perquè la complexitat de relacions internes sovint pot relegar els drets a un segon terme.

En aquest sentit, des d’ILGA Europa manifesten que “el risc que les violacions dels drets humans puguin ser descartades, pel fet que no són competències de la UE, és alt” i que cal donar visibilitat i pressionar per tal que els drets siguin al centre de les decisions del marc legal i de relacions de la UE.