El trànsit d’armes és un element central per fer carburar el negoci de la guerra. Les armes s’han de portar de la fàbrica a la trinxera, i per traçar el camí que comença a la cadena de producció i acaba al camp de batalla, el transport juga un paper fonamental.

Els transportistes i llocs de trànsit, com són els ports, contribueixen decisivament al comerç d’armes i, per tant, també a la perpetuació dels conflictes bèl·lics. Arreu del món, el trànsit d’armes comparteix un denominador comú: l’opacitat que sempre envolta aquesta pràctica. I Espanya, en aquest sentit, no és una excepció.

Només cal fer un cop d’ull a l’aportació de la indústria armamentística espanyola a la militarització de l’Aràbia Saudita, un país que en només vint anys va passar de ser un regne sense gairebé projecció militar a erigir-se en la primera potència militar de l’Orient Mitjà i en un dels estats del món amb una despesa militar més elevada. Tot plegat no es pot entendre sense la importació d’armes per part del regne saudita, en què l’Estat espanyol ha tingut un rol destacat, que es tradueix en xifres multimilionàries.

En tot plegat, a banda del paper decisiu que tenen les empreses armamentístiques espanyoles i la connivència que gaudeixen per part de l’estat, hi tenen una importància molt rellevant els llocs de trànsit, entre els quals destaquen els ports.

Així ho fa palès el Centre Delàs d’Estudis per la Pau en el seu darrer informe, titulat ‘Els ports de la mort, còmplices de les exportacions d’armes espanyoles per a la guerra’. Entre altres coses, l’estudi denuncia la “col·laboració lleial i callada” dels ports espanyols i el seu impacte en el procés de militarització del país de l’Orient Mitjà.

2.000 milions d’euros en vendes d’armament i 35.000 tones carregades

El document vol posar llum en el fosc negoci de la guerra i del trànsit d’armes, amb especial atenció a la fructífera relació entre l’Estat espanyol i l’Aràbia Saudita, responsable de vertaderes atrocitats en el context de la guerra del Iemen, especialment, on les seves actuacions han estat denunciades per nombrosos organismes internacionals i ONG com a crims de guerra. Uns crims comesos, en part, amb armes europees, algunes de les quals han estat produïdes a Espanya.

Les dades que exposa l’informe parlen per si soles. En una dècada, Espanya ha transferit a l’Aràbia Saudita més de dos mil milions d’euros en armament, gairebé cinc-cents milions en municions i explosius entre el 2016 i el 2022.

En aquest temps, la naviliera oficial del Ministeri de Defensa Saudita, anomenada Bahri, ha atracat, almenys, quaranta-tres vegades a diferents ‘ports de la mort’ espanyols com Bilbao, Santander, Motril, Sagunt i Cadis per carregar al voltant de trenta-cinc mil tones d’armament, que poden suposar més d’un milió de municions i explosius fabricats. Aquestes armes coincideixen en el temps amb el moment més cruent de la guerra al Iemen

Amb tot, des del Centre Delàs expliquen que és altament probable que n’hagin estat moltes més, alhora que detallen que les navilieres i bucs saudites carreguen armament als Estats Units i a Europa, “i passen per Espanya per completar el subministrament”.

Aquest trànsit d’armes a través dels ports espanyols, diu l’entitat, no només és èticament reprovable, sinó que pot ser contrari al Tractat sobre el Comerç d’Armes (TCA), que prohibeix expressament el desviament d’armes a llocs on hi ha conflictes armats. No obstant això, en aquestes infraestructures espanyoles s’han carregat municions, projectils, bombes, granades, vehicles militars, entre altres, amb destí a l’Aràbia Saudita.

Malgrat les controvèrsies i crítiques que des de fa anys ha generat l’exportació d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita, un país acusat, entre altres, de cometre crims de guerra al Iemen, la relació militar no només ha continuat, segons l’informe, sinó que s’ha enfortit amb el suport d’acords governamentals i un augment de la diversitat de les adquisicions d’armament.

Tot i que l’informe s’enfoca principalment a les relacions comercials d’armament amb l’Aràbia Saudita, també menciona exportacions d’armes el 2023 cap a la guerra d’Ucraïna, per exemple de vehicles cuirassats des del port de Bilbao, i tancs Leopard des del de Santander.

Opacitat i protestes socials

Sigui com sigui, la col·laboració dels ports espanyols, coneguts com a ‘ports de la mort’, “ha impulsat, abaratit i facilitat la sortida d’armes d’Espanya” en operacions no exemptes de risc per a les persones treballadores i la població local, i estan envoltades d’un gran secretisme, fet que ha despertat protestes socials, assegura l’informe.

En aquest sentit, el document detalla que, inicialment, les armes s’enviaven a l’Orient Mitjà des del port de Bilbao, però les intenses protestes d’organitzacions pacifistes, antimilitaristes i de drets humans van obligar a substituir-lo pel port de Santander. Allà, també es van organitzar moviments contraris a aquesta utilització del port i es va optar pels ports del Mediterrani, com Motril, Granada o Sagunt. En aquestes ciutats també hi ha hagut mobilitzacions per exigir la fi d’aquestes activitats.

Certament, en la cadena de responsabilitats del negoci de la guerra, el transport té un paper cabdal i no depèn només de les empreses armamentístiques, sinó que també implica les grans navilieres, els governs dels països exportadors i importadors, així com altres agents com les autoritats portuàries, els governs regionals i locals, sindicats, jutges, cossos de seguretat i cossos de bombers, entre altres.

Així, posar llum als engranatges del comerç d’armes, a la complicitat d’institucions i representants públics i al rol fonamental d’infraestructures com els ports és crucial a l’hora de treballar per la pau i el desarmament.

Per això l’informe del Centre Delàs assenyala que guerres tan sagnants –i que semblen tan llunyanes– com la del Iemen, que des del 2015 ha provocat centenars de milers de morts i milions de persones desplaçades, són possibles, en part, gràcies a la col·laboració i la connivència, així com la fabricació i el constant proveïment d’armes des dels països del Nord Global, inclòs l’Estat espanyol.

“La guerra comença, sabem, a les nostres fàbriques i polígons industrials, passa per les nostres carreteres i vies de tren, atraca en els nostres ports i transita per les nostres aigües. I és aquí, per tant, on podem i hem de parar-la”, sentencia l’informe.