El concepte de "consum col·laboratiu" va popularitzar-se a partir del 2010 amb la publicació del llibre "What's mine is yours: the rise of collaborative consumption" de Rachel Botsman i Roo Rogers.

Fa referència al canvi en els hàbits de consum caracteritzats per la migració progressiva de l'actual model individualitzat cap a nous models d'interacció econòmica basats en l'intercanvi, l'ús compartit, la permuta i el lloguer d'objectes i serveis. Les plataformes d'igual a igual ("peer-to-peer" en anglès) i les xarxes socials han estat les desencadenants d'aquest canvi.

Alguns autors pronostiquen que algun dia mirarem enrere cap al segle XX i ens preguntarem per què teníem tantes coses. Durant el segle XX les economies occidentals van començar a produir objectes de consum: neveres, cotxes, telèfons i eines elèctriques per a la possessió familiar.

Però per què tenir un cotxe en propietat quan passa el 90 per cent del temps aparcat? O una serra elèctrica que només fem servir un cop l'any? El consum col·laboratiu té un element d'estalvi de recursos ambientals, ja que compartir suposa malgastar menys.

La confluència de la crisi econòmica i les possibilitats que ofereix la generalització de les connexions a internet està propiciant, en el nord desenvolupat, l'expansió d'aquest tipus de consum.

Per aprendre'n més:

Agenda/actes: Emprendre en l'economia col·laborativa. Curs de Barcelonetactiva.

Economistas sin Fronteras. Dosier: "Economia en colaboración"