“Ves per on, ara sí que surt al Níger a les notícies”, diu amb ironia el Xavier Torner, president de l’entitat catalana Dníger.cat, que fa més de quinze anys que treballa pel desenvolupament del país, un dels més pobres del món. En efecte, aquests dies tots els focus s’han dirigit cap al país de l’Àfrica Occidental arran del cop d’estat consumat per un grup de militars que ha desallotjat del poder al president Mohamed Bazoum.

El pronunciament es va produir el passat 26 de juliol, quan militars de la Guàrdia Presidencial es van revoltar contra el govern prooccidental de Bazoum i retenen el president al Palau Presidencial de Niamey, la capital. Els revoltats, liderats pel general Omar Tchiani, han establert una junta militar que ha agafat les regnes del país, després de donar per suspeses les institucions democràtiques del país. Les primeres decisions de la junta han estat decretar el tancament de fronteres i declarar un toc de queda nocturn.

En les seves primeres declaracions a la televisió governamental, la junta militar, autodenominada Consell Nacional per a la Salvaguarda de la Pàtria (CNSP), ha justificat el cop per la corrupció de l’executiu de Bazoum, els problemes econòmics i la inseguretat que pateix el país, greument assotat pel terrorisme jihadista. Així, segons els militars, han pres el control del país arran del “continu deteriorament de la situació en matèria de seguretat i el mal govern econòmic i social”. Alhora, han instat els països estrangers a no intervenir al país.

No obstant això, algunes informacions assenyalen que la intervenció militar i la destitució de Bazoum s’ha desencadenat perquè el president tenia intenció de fer canvis a la cúpula militar, l’exèrcit i la Guàrdia Presidencial, heretada de l’anterior dirigent del Níger. Poc després del cop, l’Estat Major de l’Exèrcit ha assumit la sublevació i s’hi ha mostrat favorable.

Reaccions internacionals al cop d’estat

Bona part de les reaccions internacionals han coincidit a condemnar el cop d’estat. Ho han fet, sense anar més lluny, França, l’antiga potència colonial; els Estats Units; Nacions Unides i la Unió Europea (UE), entre altres com Espanya, qui ha anunciat que “suspèn amb efecte immediat la cooperació amb el Níger fins que es restableixi l’ordre democràtic” i ja està treballant per evacuar els ciutadans espanyols que estan al país.

Tampoc s’han fet esperar les reaccions d’entitats internacionals, que han hagut de paralitzar la seva activitat al Níger. Amnistia Internacional, per exemple, ha reclamat a les autoritats del Níger “protegir i respectar urgentment els drets humans”.

En un comunicat, la directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per a Àfrica Occidental i Central, Habibatou Gologo, ha alertat que “no s'ha de detenir i recloure a ningú sense una base jurídica”, alhora que ha exigit l’alliberament de “Bazoum i la seva família, del ministre de l'Interior i de totes les altres persones arbitràriament detingudes i recloses des del 26 de juliol”.

També ha expressat la seva preocupació per la situació Acció Contra la Fam, qui ha avisat que les conseqüències del cop d’estat poden ser molt greus. "L'estiu és un període d'escassetat i tres milions i mig de persones en situació d'inseguretat alimentària depenen del lliurament de menjar", ha exposat Lucía Prieto, directora adjunta de programes de l’entitat, en declaracions recollides per RTVE.

Un país estratègic colpejat per la pobresa

“La situació és molt confusa i ara mateix hi ha molta incertesa”, explica a Xarxanet el Xavier Torner, que coneix bé el país i s’està informant dels esdeveniments a través dels mitjans de comunicació francesos. Torner, president de l’ONG Dníger.cat, també ha pogut parlar breument amb alguns contactes que manté al país amb relació als projectes que hi té l’entitat, concretament de les zones de Birni Koni, Makalondi i Gaya.

“Bàsicament, em diuen que la gent està a l’expectativa del que pugui passar, però temen que la situació pugui acabar en un conflicte obert, perquè tot plegat és un joc de poder”, relata Torner, qui, igualment, assegura que la desafecció de la població nigerina amb la seva classe política és molt gran i moltes persones viuen desconnectades de la realitat política: “Ja en tenen prou amb intentar sobreviure”, adverteix.

Com a mostra d’aquest desafecte i de la distància amb la classe dirigent, el president de Dníger.cat recorda una anècdota que va viure sobre el terreny: “Estava amb l’alcalde d’un poble on estàvem fent un projecte i li vaig preguntar si estava content amb el governador, i em va respondre que no m’ho sabia dir per què havia tingut més contacte amb mi que amb ell, i això que només ens havíem vist un parell de vegades”.

Un dels aspectes que, segons Torner, té més importància en els esdeveniments que s’estan succeint, i que converteix el país africà en una peça important a escala global, són els recursos naturals de què disposa, especialment l’urani, combustible clau per produir energia nuclear. De fet, és especialment rellevant per a França, l’antiga potència colonial, que importa del Níger prop del 15% de l’urani per fer funcionar les seves centrals nuclears, que abasteixen el 70% de l’electricitat que es consumeix anualment al país.

Un moviment que pot encendre la guspira de la guerra

El cop d’estat que, aquest cop sí, ha triomfat no és el primer que ha patit el país recentment. A finals de març del 2021, les autoritats van avortar una temptativa de sublevació militar que es va produir tot just dos dies abans de la presa de possessió com a president de Mohamed Bazoum.

L’aixecament militar al Níger no és un fet aïllat a la regió, ben al contrari. En certa manera, el cop té moltes similituds amb els que han reeixit a països de l’entorn immediat com Mali i Burkina Faso el 2021 i el 2022, respectivament. De fet, Bazoum era l’últim cap d’Estat civil que quedava al Sahel, una regió en què tots els presidents són militars i tres països estan governats per una junta colpista.

Una de les principals inquietuds és que la situació acabi desembocant en una guerra oberta a la regió. En aquest sentit, les noves autoritats nigerines han advertit que no toleraran cap intervenció estrangera, mentre que la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (Cedeao) ha condemnat el cop i ha llançat un ultimàtum de set dies a la junta militar per restablir l’ordre constitucional. En cas contrari, l'òrgan no ha descartat autoritzar una intervenció militar, liderada per Nigèria, que podria encendre la guspira de la guerra regional.

La caiguda de Bazoum suposa per a Occident la pèrdua d’un dels seus darrers aliats a la zona, que tenia especial rellevància en la lluita contra el jihadisme. De fet, a ningú se li escapa la influència del grup de mercenaris russos Wagner en el motí que ha acabat amb l’executiu de Bazoum, com va passar a Mali i Burkina Faso. El líder dels paramilitars russos, Ievgueni Prigojin, s’ha afanyat a saludar el cop d’estat, que ha qualificat de “lluita contra els colonitzadors”.

De la mateixa manera que a Mali i Burkina Faso, els partidaris del cop d’estat han agitat banderes russes per celebrar l’èxit de la sublevació i han atacat interessos francesos, fent palès un clar sentiment antioccidental i favorable a la influència russa, com està passant als dos països veïns. Ara bé, fins a aquest moment no hi ha cap prova que vinculi Rússia amb l’aixecament militar al Níger. Igualment, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha declarat que el país “ha de recuperar l’ordre constitucional”.

Amb tot, persones com el Xavi Torner, que s’estimen el país i hi han treballat, lamenten amargament que només aparegui als mitjans de comunicació per situacions dures o negatives. El país de l’Àfrica Occidental és un dels més pobres del món, tot i disposar d’abundants recursos naturals com l’urani. Prop del 90% dels seus prop de 26 milions d’habitants sobreviu gràcies a l’agricultura de subsistència. “Més enllà de les coses negatives, el Níger existeix, però només en sentim a parlar quan van mal dades”, deplora Torner.