“Tenim la sensació d’oportunitat perduda i de frenada en la protecció dels drets humans, després de fer-ho tot per visibilitzar les vulneracions de drets que implica aquesta llei”. Les paraules de Carlos Escaño, responsable de campanyes d’Amnistia Internacional (AI), resumeixen el sentir majoritari de moltes organitzacions i persones davant del fracàs de la reforma de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com a llei mordassa.

Aquest dimarts, la Comissió d’Interior del Congrés dels Diputats ha certificat la fi del recorregut del projecte que pretenia reformar una llei repressiva, censurada per nombrosos organismes internacionals i estatals de defensa dels drets humans, que representa la pitjor herència del govern de majoria absoluta de Mariano Rajoy, que la va aprovar el 2015 enmig d’un context d’agitació social arran de les tisorades socials aplicades amb mà de ferro per l’Executiu monocolor del PP.

El vot en contra d’ERC i EH Bildu a la reforma si no recollia diversos canvis que consideraven imprescindibles, com la prohibició expressa de l’ús de bales de goma per part de les forces de seguretat, entre altres, ha acabat tombant el projecte de reforma i fent palès l’incompliment flagrant d’un dels compromisos centrals de Pedro Sánchez quan va arribar a la Moncloa i del govern de coalició del PSOE i Unides Podem.

“És un absolut fracàs, una oportunitat única perduda que suposa un fre a la protecció dels drets humans, sobretot pel que fa al dret de protesta, la llibertat d’expressió i els drets de les persones migrants i refugiades”, assenyala la Serlinda Vigara Mas, tècnica de projectes de Novact. En efecte, fracàs és segurament la paraula més adient per definir el fet que en cinc anys de majoria parlamentària d’esquerres no s’hagi estat capaç d’arribar a un acord per tombar o modificar una norma que no compleix amb els estàndards internacionals de drets humans més bàsics.

Així ho han expressat sense embuts diverses organitzacions socials en un comunicat, en què qualifiquen la decisió d’aturar la tramitació parlamentària de la reforma de la llei mordassa com “una notícia pèssima per als drets humans a Espanya” i reivindiquen la feina ingent feta fins ara en el sentit de documentar i denunciar les vulneracions de drets en el marc de l'aplicació d'aquesta norma perquè en un futur es reprenguin les negociacions per modificar la llei.

Una llei que limita drets i llibertats i està fora del marc internacional de drets humans

Fa gairebé vuit anys que la llei mordassa està en vigor, un temps en què ha instaurat un escenari de limitació de drets i llibertats que xoca frontalment amb els estàndards internacionals en matèria de drets humans, com han assenyalat en reiterades ocasions organismes com la comissió del Consell d’Europa, entre molts altres, qui han denunciat el potencial repressiu de la norma.

Entre altres, la llei limita drets i llibertats com la de manifestació o d’expressió, atès que, per exemple, prohibeix cridar a participar a través de les xarxes socials en mobilitzacions no autoritzades, manifestar-se a les portes del Congrés o el Senat, atorga la presumpció de veracitat als agents de l’autoritat, no estableix un mecanisme independent de supervisió de les seves actuacions, criminalitza la protesta i formalitza pràctiques abusives contra persones migrants i refugiades com són les anomenades devolucions en calent.

Si donem un cop d’ull a les dades de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana publicades pel Ministeri de l’Interior, entre el 2015 i el 2020, és a dir, durant els cinc primers anys d’aplicació, es van imposar més d’1,1 milions de sancions –una bona part d’elles per desobediència–, que van sumar uns 815 milions d’euros per a les arques de l’Estat.

“La llei mordassa s'ha emprat de manera recurrent des de la seva aprovació el 2015 per desmobilitzar organitzacions, activistes, periodistes i ciutadania en general, que es mobilitza en la defensa dels drets humans; i alhora també ha servit per vulnerar els drets humans de persones en situació de major vulnerabilitat”, explica a Xarxanet la Serlinda Vigara Mas.

Algun d’aquests aspectes quedaven rebaixats o eliminats amb el projecte de reforma que ha embarrancat a la Comissió d’Interior del Congrés després d’anys de negociacions, ponències i acords. No obstant això, com afirmen les organitzacions socials, és indubtable que aspectes essencials de la llei continuaven sense les modificacions necessàries per considerar que havien estat corregits i ajustats al que disposen els estàndards internacionals de drets humans.

“La proposta de reforma no reduïa els amplis poders discrecionals de les forces i cossos de seguretat, ni establia mecanismes adequats de control i rendició de comptes, deixant la porta oberta a actuacions arbitràries”, afirma la tècnica de projectes de Novact, qui suma que “tampoc es derogaven els articles més lesius, tal com es va comprometre el govern a l'inici de la legislatura”.

Per part d'Amnistia Internacional, Escaño assegura que, com ho han estat assenyalant de forma reiterada, “l’acord de reforma de la llei de PSOE i Unides Podem del novembre del 2021 era del tot insuficient”, i per aquest motiu l’organització ha sostingut una campanya durant aquests últims dos anys sota el lema ‘Ni llei mordassa ni mordassa maquillada’.

Al mateix temps, però, el responsable de campanyes de l’entitat indica que “hi havia tot un treball de negociacions i acords que suposava un avenç en drets, així com propostes plantejades per seguir negociant i corregir els aspectes més lesius de la norma”.

Responsabilitat compartida i incompliment flagrant

Amb tot, la discrepància que ha fet fracassar la reforma de la llei s’ha centrat en quatre punts, que tant ERC com EH Bildu consideraven imprescindibles per donar el seu vistiplau al projecte de modificació. Parlem del manteniment de la presumpció de veracitat dels agents de l’autoritat; la no prohibició de l'ús de pilotes de goma; la no objectivació de les acusacions de desobediència, l'eliminació o objectivació de les sancions per falta de respecte als agents; i la prohibició de les devolucions en calent d'immigrants a la frontera.

Per a les entitats, la responsabilitat d’aquesta fallida “és compartida”, atès que els grups parlamentaris compromesos amb el procés de reforma haurien d’haver negociat fins a arribar a un acord abans de la votació a la Comissió d’Interior, afirma la Serlinda Vigara Mas, qui, com el Carlos Escaño d’AI, apunta al rol actiu que ha tingut el Ministeri de l’Interior en dificultar tot aquest procés de tramitació en el sentit de “limitar l’abast de les negociacions i demostrar una clara voluntat de no resoldre les problemàtiques de drets humans”.

“Al cap i a la fi, el més important, el més greu i el més trist per als drets humans a l'Estat espanyol és que no es durà a terme una reforma del text la llei revertint els seus elements més lesius", afegeix Escaño, qui recorda que les entitats socials no es dediquen a repartir culpes, sinó a treballar perquè hi hagi avenços en matèria de drets humans i a què es reverteixin retrocessos. “Després, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions”, rebla.

Sigui com sigui, el cert és que, vuit anys després de la seva aprovació, la llei mordassa continuarà vigent i s’ha perdut una oportunitat única per reformar una llei que ha tingut un impacte negatiu en els drets i llibertats de la ciutadania.

I, ara, com ha de continuar la lluita per acabar amb la llei mordassa? “Haurem de fer una reflexió profunda sobre què podem fer, però ens trobem al final d’una legislatura i, per una qüestió de temps, a hores d’ara sembla bastant difícil capgirar aquesta situació, que s’emmarca en un context de compromisos incomplerts per part de tots aquells que es van significar i van prometre eliminar els elements més lesius de la llei”, diu Escaño.

No obstant això, des dels moviments socials, les organitzacions i la societat civil organitzada tenen molt clar que la llei està tocada de mort i que té els dies comptats. “Tota la feina feta i el que s’ha avançat haurà de servir per al futur, quan es reprenguin les negociacions; tenim molt clar que, tard o d’hora, la llei mordassa serà història”, conclou la Serlinda Vigara Mas.