“No només aconseguirem les 500.000 signatures que necessitem; estem convençudes que tot aquest moviment despertarà consciències entre milers de persones que encara no són conscients de les enormes dificultats que té la gent sense papers”, afirma el Lamine Sarr, portaveu de #RegularizaciónYa, un dels col·lectius que aquest passat cap de setmana ha impulsat les mobilitzacions a setze ciutats de l’Estat –també a Barcelona– per exigir que es regularitzi la situació administrativa de prop de mig milió de persones que viuen a l’Estat.

Aplegats sota el paraigua de la plataforma Esenciales, més de 1.500 col·lectius i entitats d’arreu de l’Estat han engegat una recollida de signatures massiva per tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb l’objectiu de forçar l’Executiu i l’arc parlamentari espanyol a debatre una proposta de llei que obri la porta a una regularització “urgent, àmplia i sense condicions” per a totes les persones migrades que no tenen permís de residència ni de treball a Espanya i, per tant, no tenen reconeguts els seus drets més bàsics.

Necessiten 500.000 signatures, el topall que marca la llei per entrar directament propostes a debat a la cambra baixa en forma d’ILP. Des de la plataforma apunten que el Congrés dels Diputats va validar la tramitació de la iniciativa el passat mes de desembre i ha fixat el termini per aconseguir les rúbriques fins al 23 de setembre. Les signatures han de ser de persones majors d’edat de nacionalitat espanyola.

Una campanya liderada pels col·lectius migrants i antiracistes

Aquest dissabte a Barcelona centenars de persones s’han manifestat a la Plaça Catalunya, fent palès, un cop més, la puixança del moviment antiracista i la força de les seves reivindicacions. Els organitzadors calculen que han recaptat unes 500 firmes; a tot l'Estat, ja n'han aconseguit prop de 10.000. A la capital catalana s’han habilitat punts fixos per a qui vulgui donar la seva rúbrica i contribuir a tirar endavant la ILP.

“Estem molt contentes i orgulloses de les mobilitzacions tan grans i tan potents, i de tot el que s’ha aconseguit des dels col·lectius organitzats de persones migrants, explica a Xarxanet el Lamine Sarr. Més enllà de Barcelona, ciutats com Madrid, Bilbao, València, Pamplona i Santiago de Compostel·la, entre altres, han estat escenari de manifestacions similars per reclamar que es doti de drets a aquells que no en tenen.

Malgrat que és impossible saber del cert quantes persones es troben en situació administrativa irregular al país, les darreres estimacions calculen que són entre 390.000 i 470.000, de les quals prop d’una tercera part són menors d’edat.

Per als impulsors de la campanya, es tracta d’una “qüestió de drets i de justícia social”. Ras i curt. Sovint aquestes persones van arribar a l’Estat després d’un procés migratori molt dur i s’han topat amb tota mena d’obstacles i traves que els impedeixen desenvolupar un projecte de vida. S’enfronten a un atzucac burocràtic que els empeny a l’exclusió, en un moment en què els estralls de la pandèmia encara són ben notoris.

“Sense papers no es pot accedir a cap mesura social i de protecció, ens han deixat enrere”, lamenta Sarr, que recorda que moltes d’aquestes persones sense papers, “invisibilitzades per l’Estat”, han estat en primera línia i han mantingut l’activitat durant el moment més dur de la crisi sanitària exercint treballs essencials.

D’ara endavant, tenen set mesos per aconseguir mig milió de signatures i forçar l’Estat a debatre una regularització massiva. Per fer-ho, demanen suport a tota la ciutadania i argumenten que es tracta d’una qüestió de respecte als drets fonamentals de les persones i de caminar cap a una societat més justa.

Alhora, exposen que la mesura beneficiaria tota la societat atès que suposaria una significativa aportació econòmica i fiscal a l’Estat: “la irregularitat impedeix contribuir dignament amb capacitats que són essencials per al sosteniment de la societat i de la vida, entre altres", raonen.

Tanmateix, la regularització, asseguren, posaria fi a la invisibilitat del col·lectiu, que avui es manté fora del radar de les institucions i de la planificació dels serveis públics, i apel·len a la “memòria col·lectiva i reparació històrica”, atès que molts dels països dels quals provenen les persones migrants “han estat o continuen espoliats per empreses o per l’Estat, generant economies de dependència i societats empobrides”.

El clam per exigir la regularització ve de lluny

El que demanen aquests col·lectius i entitats no és res que no s’hagi fet abans. De fet, governs anteriors com el de José María Aznar o el de José Luis Rodríguez Zapatero van tirar endavant processos de regularització en el seu moment.

Tampoc és el primer intent del moviment en aquesta línia. En el context de la més que precària situació de les persones sense papers arran de l’impacte de la pandèmia, i veient que altres països com Itàlia i Portugal van emprendre processos de regularització, el juny del 2020 una confluència de més de 1.500 entitats de persones migrants i antiracistes va registrar al Congrés una Proposició No de Llei (PNL) que instava el Govern a iniciar una regularització massiva.

Tot i comptar amb el suport de vuit grups polítics de la cambra, la PNL va perdre la votació a la cambra amb els vots en contra de PSOE, PP, Ciutadans, PNB i Vox.

No obstant això, el procés es va considerar una gran fita de la incidència política dels moviments antiracistes a Espanya. A partir d’aquell moment, aquells mateixos col·lectius, agrupats en la plataforma Esenciales, es van conjurar per tornar-ho a intentat, aquest cop a través d’una ILP.

“Avui som més optimistes que uns dies enrere”, expressa el Lamine Sarr, convençut que aquest cop sí, assoliran els seus objectius. Autoorganitzades i amb veu pròpia, les persones migrants exigeixen que es posi fi a la vulnerabilitat permanent que implica la irregularitat administrativa. “No es tracta de caritat, és una qüestió d’humanitat i de justícia social”, clamen.