El Pacte per a la Reforma Horària farà que el tercer sector també tingui uns horaris més europeus

  • Logo de la Iniciativa per a la Reforma Horària.

    Logo de la Iniciativa per a la Reforma Horària. - Font: Reforma Horària

  • Les 24 hores del dia segons la Iniciativa per a la Reforma Horària.

    Les 24 hores del dia segons la Iniciativa per a la Reforma Horària. - Font: Reforma Horària

  • Només el 6,7% de la població activa practica el teletreball.

    Només el 6,7% de la població activa practica el teletreball. - Font: Citrix Online, Flickr

Un dels objectius 2025 és recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món.

El Pacte per a la Reforma Horària és una iniciativa ciutadana que vol impulsar canvis horaris perquè la societat pugui gaudir de més llibertat en la gestió del seu temps. En aquest sentit, la reforma horària s’ha proposat l’Objectiu 2025 per recuperar les dues hores de desfasament horari en relació amb la resta del món. Irlanda, per exemple, és un país on gairebé tothom surt de treballar a les 18.00h de la tarda. Això vol dir que tenen dues hores més per gaudir del seu temps lliure i estar amb la família, aprofitar el seu temps d’oci i conciliar vida personal amb vida professional. A Brussel·les, d’altra banda, molts museus tanquen a les 17h de la tarda. Aquesta reforma, precisament, el que persegueix és fer que Catalunya i també el Tercer Sector català tingui uns horaris més europeus. 

Pel que fa a les organitzacions, la reforma horària permetrà un augment dels mecanismes de flexibilitat laboral pactada, amb un increment del teletreball. Segons un estudi de l’Organització Internacional del Treball i d’Eurofund, a l’Estat espanyol el teletreball només el practica el 6,7% de la població activa, una xifra que topa amb el 17% de mitjana entre els vint-i-vuit països de la Unió Europea. Sota el nom “Working anytime, anywhere” (Treballant a qualsevol hora, a qualsevol lloc), l’informe també apunta que les dones opten més pel teletreball a casa, sovint per conciliar vida personal amb vida laboral i amb el rerefons que els rols atribuïts a homes i dones en la vida familiar tenen un major impacte també quan parlem de teletreball.  

Un altre dels factors que tindrà un efecte sobre les organitzacions, entre elles les del Tercer Sector, és la reducció a un màxim d’una hora la pausa per dinar. Un estudi de CHD Expert, una xarxa d’informació global sobre la informació en relació al menjar, la majoria d’europeus i europees dediquen entre 15 i 30 minuts a la pausa per dinar. Això contrasta amb els horaris a Catalunya, i d’aquí neixen les dues hores de desfasament, ja que de 14 a 16h els equips tenen molt de temps per dinar i en conseqüència surten més tard dels seus llocs de feina.

 

         

Font: Reforma Horària

 

D’aquesta manera s’aconseguiria un altre objectiu mencionat anteriorment, que és avançar la finalització de la jornada laboral. Segons la Reforma Horària també hi hauria associat un augment de la productivitat per hora treballada i una millora de la competitivitat de les organitzacions. L’absentisme laboral, d’altra banda, és un dels punts que el pacte horari també vol reduir, tot i que l’any 2016 el 79% dels treballadors i treballadores a l’Estat asseguraven haver estat presents a la feina durant tot l’any 2015, un 7% de la mitjana europea, que se situa en el 72%. En aquest àmbit, l’espai de millora seria més reduït en termes generals.

En comparació amb Europa, la Reforma Horària faria que l’esmorzar fos de 7 a 9h, en comptes de 8 a 11h. L’inici de la jornada laboral es faria entre les 7 i les 9h i se sortiria entre les 16 i les 18h. A Catalunya, actualment l’inici de la jornada laboral comprèn les 9 i 11h i es finalitza la jornada entre les 18 i les 20h com a molt d’hora. En horaris de televisió, el Prime Time se situaria entre les 20 i les 22h, dues hores abans de com està estipulat actualment. En aquest sentit, l’hora de sopar s’avançaria també de les 21 o 22h a les 20h. 

Afegeix un comentari nou