Els catalans i les catalanes volen seguir cooperant amb els països empobrits en context de pandèmia

La gran majoria de catalans i catalanes estan d'acord en el fet que les administracions públiques dediquin una part dels seus recursos a la cooperació amb els països empobrits, però pocs saben que els seus ajuntaments ja tenen aquest objectiu a les seves agendes. 

Segons els resultats de l’última enquesta que ha encarregat el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), hi ha molta més adhesió que coneixement en el camp de la cooperació. Un 44% de les persones enquestades desconeixen l'existència de polítiques en aquest àmbit, però, tot i el desconeixement, més del 80% creuen que són necessàries.

El David Minoves, director del FCCD, ha valorat molt positivament els resultats d’aquesta enquesta, ja que “posen llum davant d’una certa incertesa” i els ajudarà a “reforçar arguments a favor de la cooperació”.

Encara més satisfactòries han sigut les dades sobre cooperació en una situació de crisi sanitària, com la que estem vivint actualment a causa de la Covid-19. El 70% dels enquestats estan d’acord en el fet que el seu ajuntament dediqui una part del seu pressupost anual a la cooperació internacional. Un percentatge que es manté intacte quan se’ls hi pregunta si segueixen estant-hi d’acord en situació de pandèmia.

“És positiu veure que la gent és conscient que la Covid-19 afecta més als països que tenen menys capacitat de respondre i menys capacitats mèdiques i que això, a més a més, els afecta personalment”, celebra Minoves. 

De fet, una altra dada que recull l’enquesta és que el 84% dels catalans i catalanes pensen que la resposta davant la Covid-19 ha de ser global i que fins que tots no ens en sortim, ningú se’n sortirà. Això vol dir que la gran majoria de la població rebutja receptes insolidàries com l’eslògan “primer els de casa”, només sostingut pel 12% dels enquestats.

El director del FCCD creu que “la crisi sanitària, igual que va passar amb l’emergència climàtica, ha fet obrir els ulls a molta gent”.

La dada negativa d’aquest estudi és que el 59% dels enquestats consideren que les polítiques d’ajuda al desenvolupament “s’implementen més per afavorir interessos econòmics, comercials i estratègics dels països desenvolupats” i no tant “per la voluntat d’ajudar al desenvolupament i combatre la fam i la desigualtat”.

Quina visió tenim de la migració?

Segons recull l’enquesta, el 79% dels catalans i catalanes pensen que les persones migrants marxen del seu país d’origen de manera forçada fugint de la pobresa, la violència i la manca de drets humans. I només el 18% pensa que ho fan per voluntat pròpia.

El 60% dels enquestats també consideren que la desigualtat entre països els hi pot afectar directament. D’aquests, el 46% pensen que les migracions forçades són una de les principals conseqüències de la pobresa. És per això que el 56% dels participants creuen que l'Estat espanyol hauria de disposar d'eines per garantir refugi, asil i protecció als migrants.

Si vols consultar més xifres extretes de l'enquesta del FCCD, pots fer-ho a través d'aquest enllaç.

Els reptes del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Ara que el FCCD ha pogut confirmar que té el suport de la ciutadania, es planteja diversos objectius. El primer, “passar tota la informació als ajuntaments” perquè “coneguin millor què pensen els catalans i catalanes pel que fa a la cooperació” i es tingui en compte “de cara la propera elaboració de pressupostos, per l’any 2022”. 

En segon lloc, “donar raons i reforçar els arguments a favor de la cooperació de la societat en general”. “Que sàpiguen que la gent ja està d’acord”, afegeix Minoves. Per això, des del FCCD faran “tota una tasca de treball amb els mitjans de comunicació”, perquè “cal que s’informi més i millor d’aquesta realitat del sud, de la desigualtat i dels països més empobrits”.

I, per últim, volen utilitzar els resultats de l’enquesta per recordar al govern de la Generalitat que la majoria de ciutadans i ciutadanes volen que “es marqui l’objectiu del 0,7% en cooperació per a l’any 2030”.